Desenvolupen un fàrmac contra el Parkinson que podria aturar els seus efectes sobre la memòria i el raonament

Els investigadors busquen un fàrmac que permeti frenar l’avenç del Parkinson: la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent després de l’Alzheimer amb més de 300.000 malalts a Espanya. Coincidint amb el Dia Internacional del Parkinson, que se celebra l’11 d’abril, els experts assenyalen que la millora de la qualitat de vida de les persones afectades depèn de la diagnosi precoç: «quan la malaltia dona la cara amb les primeres manifestacions de tremolors o falta de memòria ja ha eliminat la meitat de les neurones afectades», apunta el referent mundial en malalties neurodegeneratives, Jaume Kulisevsky, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

L’equip d’investigadors de la UOC, liderat pel mateix Kulisevsky i integrat en un grup de científics de l’Hospital de Sant Pau, té dues línies de recerca enfocades a millorar la qualitat de vida dels malalts i alleugerir els trastorns cognitius que provoca la malaltia. D’una banda, desenvolupen un nou fàrmac i, de l’altra, impulsen un assaig amb pacients emprant l’estimulació magnètica transcranial, que ha d’aconseguir millores importants en aspectes cognitius com la memòria.

El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa relacionada sobretot amb l’edat. En el seu procés, elimina progressivament una sèrie de grups neuronals. Quan aquestes neurones moren, generen tremolor, lentitud o rigidesa i tenen també conseqüències en la memòria i en altres aspectes que afecten el raciocini. No és una malaltia mortal però té una incidència alta: cada any, es diagnostiquen 18 casos per cada 100.000 persones i la ràtio augmenta a partir de 40 anys fins al punt que el 30% de la població de més de vuitanta anys té Parkinson.

Entre un 5 i un 10% dels casos té origen genètic

El més habitual és que la malaltia comenci a partir de 55 o 60 anys però hi ha casos de gent jove. «Hem detectat pacients de menys de 40 anys. La possibilitat que la malaltia tingui causes genètiques augmenta. Hi ha un gen responsable del "Parkinson familiar"», assenyala l'investigador, que destaca que l’avenç dels estudis de genètica ha ajudat a establir aquesta correlació. Segons Kulisevsky, entre un 5% i un 10% dels casos té origen genètic.

Hi ha factors de risc que precipiten el desenvolupament de la malaltia (per exemple, els pesticides) i factors protectors (consum de cafè i fruita o portar una vida saludable). «Actualment considerem que respon a diferents causes: predisposició genètica i factors ambientals. Segurament, el Parkinson és una manera d’emmalaltir del cervell produïda per diferents causes, però que s’expressen d’una mateixa forma», sentencia Kulisevsky.

Recerca per a millorar la qualitat de vida

Les afectacions cognitives del Parkinson, entre les quals s’engloben l’aprenentatge, el raonament o la memòria, són tant o més greus que les de l’Alzheimer. La UOC, en col·laboració amb el CIBERNED de l’Hospital Carlos III de Madrid, desenvolupa un fàrmac que podria aturar aquests símptomes, que «són els que provoquen més estrès al cuidador i al malalt». El fàrmac podria estar enllestit per a començar la fase experimental cap a final del 2017.

D’altra banda, investigadors de la UOC i de l’Hospital de Sant Pau avaluen si l’estimulació magnètica cranial millora les capacitats motores i els símptomes cognitius i neuropsiquiàtrics associats amb la malaltia. Fins ara aquesta tècnica s’ha aplicat principalment a malalts amb depressió. La UOC, però, ha decidit utilitzar-la de manera pionera en malalties com l’Alzheimer i el Parkinson, per tal d’intentar que les persones que les pateixen millorin la qualitat de vida i puguin viure més anys en millors condicions. Es preveu que la fase d’assaig de l’estudi comenci l’últim trimestre d’aquest any. De moment l’equip d’investigació ha definit l’escala que permet mesurar l’impacte de la malaltia en la capacitat cognitiva del malalt. Diversos laboratoris internacionals ja la fan servir com a guia.

A aquestes investigacions s’hi afegeixen altres línies de recerca internacionals. Mentre no arriba la fórmula de tractament definitiva, diversos estudis busquen com evitar la mort de les neurones o, si més no, que la proteïna (alfasinucleïna) que es manifesta de forma anormal, i genera la mort neuronal, no sigui tan tòxica. En aquesta línia, es treballa per a desenvolupar una vacuna que protegeixi la neurona de l’impacte de la proteïna malalta. Alhora, també s’estudia com es poden rebaixar els efectes secundaris d’alguns fàrmacs comuns com la levodopa.

Segons Kulisevsky, es va evolucionant molt en la investigació. «Ara hi ha individus actius durant molts anys i amb una bona qualitat de vida social i laboral», afirma.

Importància de la detecció precoç

Els investigadors apunten que el salt en la millora de la qualitat de vida del malalt es farà quan s’aconsegueixi detectar la malaltia en estadis incipients. Ara la diagnosi és «clínica, de sospita»; «cal que no esperem a tenir els símptomes sinó aprofundir en els factors de risc». «Els nous avenços del tractament per a controlar la malaltia es produiran a partir d’assajos clínics amb aquesta població de risc», conclou Kulisevsky.