La robòtica tindrà efectes positius en la productivitat de les empreses que innovin

Els avenços tecnològics i la introducció de millores que facilitin el desenvolupament han de ser, sens dubte, aliats de les empreses. No obstant això, amb l'aparició de la segona onada tecnològica –amb la irrupció de la robòtica i la intel·ligència artificial– hi ha tot un debat per a veure si tindrà efectes directes sobre la productivitat i el treball de les pimes catalanes i de la resta d'Espanya. Segons apunta el professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Joan Torrent, a l'estudi Coneixement, robòtica i productivitat a la PIME industrial catalana: evidència empírica multidimensional, tindrà un efecte positiu assegurat en les empreses de l'Estat que tinguin desenvolupada tota la part relacionada amb la recerca i la innovació; també en les que ja hagin incorporat les novetats de la primera onada tecnològica.

L'estudi s'ha publicat en el III Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya i s'ha fet amb dades de panell per a unes 250 pimes industrials en el període 2002-2014 i utilitzant una metodologia de models d'equacions estructurals. També ha comptat amb la col·laboració del professor del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) Ángel Díaz.

«Si la robòtica entra en una empresa en què els fluxos de coneixement són abundants, hi ha efectes positius sobre la productivitat», apunta Torrent, que recorda que si no existeixen aquests fluxos, no es produirà l'efecte positiu. Per aquest motiu, a l'estudi adverteix que la política pública relacionada amb la segona onada no s'ha de centrar a subvencionar la compra de robots, sinó a potenciar els fluxos de coneixement. «Han de ser polítiques industrials completes», reivindica Torrent, que considera que hi ha una «necessitat urgent de capacitació de la gent que està al mercat de treball per a interactuar amb la segona onada». En aquest sentit, l'estudi defensa que l'Administració ha de tenir molt en compte les polítiques d'ocupació, ja que totes aquestes activitats son «intensives en coneixement» i, per tant, necessiten una inversió molt alta en capital humà.

El cas és que la preocupació pel futur del treball és un tema recurrent cada vegada que es posa de manifest un procés de canvi rupturista en la tecnologia. L'estudi de Torrent defensa que l'anàlisi econòmica ha evidenciat que la tecnologia no destrueix el treball, sinó que esbiaixa habilitats i destreses, i desplaça tasques, feines, ocupacions i persones. «Mai s'havien esbiaixat habilitats tan de pressa», apunta el professor, que creu que ens hem de preguntar que passarà amb el teixit productiu de Catalunya i de la resta d'Espanya, format majoritàriament per pimes.

Segons l'estudi, en general i a llarg termini, les conseqüències d'aquestes onades tecnològiques sobre el treball solen ser positives perquè es vinculen amb increments de la productivitat, nova activitat econòmica, més ocupació i millores salarials per a les persones que treballen a les empreses o als sectors d'activitat vinculats amb la innovació tecnològica. A més –afegeix–, aquests efectes positius solen compensar en el llarg termini els efectes de substitució del treball si les empreses, especialment per mitjà de les seves polítiques de recursos humans, actuen en forma de polítiques actives, que formen i recapaciten les persones desplaçades.

No obstant això –continua Torrent–, aquesta forma general d'interacció de la tecnologia amb el treball ha quedat qüestionada amb la recent onada digital. Davant d'aquest fet, l'estudi apunta que per a alguns autors, el ritme de substitució del treball humà per part dels robots serà tan ràpid que difícilment es podrà compensar per la via habitual d'augments de la demanda i la productivitat. En canvi, altres autors defensen just el contrari i emmarquen la dinàmica actual en el context de les interaccions tradicionals entre tecnologia i treball.

Davant d'aquests temors, l'autor enumera les teories dels autors més optimistes, que opinen que «encara que els ordinadors i els robots han assumit tasques vinculades amb el treball d'oficina, també han proliferat llocs de treball que requereixen importants dosis de creativitat i habilitats per a la resolució de problemes». «Aquests nous llocs de treball vinculats amb la innovació creixen a tot el món», recorda Torrent. En paral·lel amb el creixement dels llocs de treball d'elevada qualificació, l'estudi apunta que les feines de baixa qualificació també han augmentat per al conjunt de tasques que són difícils d'automatitzar, com algunes de les tasques que fan els empleats de la restauració, conserges o tasques de la llar.

Davant tantes incerteses, Torrent conclou que «no existeix evidència que demostri que la revolució digital hagi acabat reduint la demanda global de treball, més aviat tot el contrari». «Fins i tot, els sectors tecnològicament menys avançats de l'economia, com alguns sectors públics, o algunes dimensions empresarials menys proclius a la digitalització, com les pimes, continuen creant llocs de treball sobre la base de la revolució digital», reivindica l'autor.

Com a conclusió, Torrent reconeix que els riscos de pèrdua de llocs de treball i augment de la desigualtat a tot l'Estat «són evidents si la balança de la utilització de la robòtica es decanta cap a la substitució del treball». Per aquest motiu, considera que «una nova orientació estratègica dels recursos humans cap a la incorporació de la nova onada tecnològica, i uns nous sistemes i pràctiques de gestió per a capacitar i desenvolupar els empleats en el context de la corobòtica semblen inevitables».