Agressions sexuals a internet: el perfil de la víctima i de l'agressor

El nombre de delictes sexuals online ha augmentat un 34% en només tres anys (2014-2017), passant de 974 a 1.312 a Espanya. «La democratització de la xarxa i l’ús dels mòbils han comportat que els natius digitals assumeixin com a propis certs riscos d’internet i no siguin conscients dels perills que comporten», alerta Irene Montiel, doctora en Psicologia i professora de Criminologia de la UOC. Les dades confirmen aquest hàbit: el 95% dels nens i nenes espanyols d’entre 10 i 15 anys ha accedit a internet en els tres últims mesos i el 69% té el seu propi mòbil.

«La sensació de distància segura, l’anonimat i la creença que el que passa en línia es queda a la xarxa i no transcendeix al món real són factors que contribueixen que els joves facin un ús inadequat i arriscat d’internet», explica Irene Montiel. Els estudis mostren que com més edat, més consciència sobre els perills, però paradoxalment, al mateix temps, s’incrementen les conductes de risc a la xarxa: relacionar-se amb desconeguts, intercanviar informació personal o concertar trobades cara a cara. «Amb l’edat augmenta l’interès per la sexualitat en general i per la seva en particular. Si a aquest fet s’hi suma que els joves dominen millor que els pares les TIC i que la supervisió parental disminueix a mesura que van creixent, la conseqüència és un major risc de victimització online», afirma.

Segons la criminòloga, hi ha innombrables tipologies de victimització i el més habitual és que el menor es converteixi en una «polivíctima». «Ser víctima d’altres tipus de victimització, dins o fora de la xarxa, com ara d’abús sexual tradicional, de maltractaments o d’assetjament escolar, és un factor d’alt risc», alerta Montiel.

Entre les formes de cibercrims sexuals més freqüents hi ha el ciberassetjament i el ciberabús sexual. «El primer és una forma de victimització en què l’agressor —menor o adult— usa tècniques agressives, coercitives i intimidatòries per a aconseguir el que desitja, que solen ser imatges íntimes o implicar el menor en alguna activitat sexual», afegeix. En canvi, quan les tècniques emprades són amables, d’apropament seductor amb l’objectiu d’establir un vincle emocional entre víctima i agressor —adult— s’ha de parlar de ciberabús sexual. L’online grooming és l’estratègia de seducció per a preparar la víctima per a la sol·licitud sexual.

Les víctimes: noies, de 15 a 17 anys i en ple debat sobre la seva identitat sexual

«Les noies presenten entre dues i quatre vegades més risc de rebre sol·licituds sexuals en línia i grooming per part d’adults que els nois», explica Montiel. A Espanya, l’any 2017, 455 noies menors de 18 anys van ser víctimes de delictes sexuals en línia, xifra que va superar la de 248 nois. Tot i això, alguns estudis afirmen que ells també són susceptibles de patir aquest tipus d’agressió perquè són més proclius a assumir riscos en línia, tenen una actitud més oberta, troben més divertit que les noies relacionar-se amb estranys en línia i ho fan més sovint, sobretot com més grans són. «Entre els 15 i els 17 anys és l’edat amb més risc de ser victimitzat sexualment de forma online, és quan més fan servir internet i assumeixen més riscos que els internautes més petits; la seva curiositat i interès per la sexualitat preval en aquesta etapa vital en què es forma la seva identitat sexual», detalla Montiel.

Tot i que els menors són un grup de risc, és important assenyalar que tenen especial vulnerabilitat els que són homosexuals, bisexuals o transsexuals. L’experta considera que és més probable que emprin les tecnologies per a explorar la seva sexualitat atès el poc suport social que poden rebre del seu entorn. «Aquesta marginació els pot empènyer a exposar-se de manera perillosa», explica.

«Diversos estudis constaten que les víctimes són, en la majoria de casos, conscients que es relacionen amb un adult que hi vol mantenir relacions sexuals, però tenen la creença errònia que és possible mantenir amb ells una relació romàntica simètrica, quan realment existeix un fort desequilibri de poder del què abusa l’adult», explica Montiel. Hi ha dos tipus de víctimes d’online grooming: les arriscades i les vulnerables. Les primeres són desinhibides, estan segures de si mateixes i mantenen el secret de l’abús per la seva «aparent» complicitat en la dinàmica. Les vulnerables, continua la professora, són les que tenen una gran necessitat d’atenció i afecte per culpa de la seva baixa autoestima i soledat i tenen dificultats en la relació amb els seus pares i ambients familiars conflictius.

El ciberagressor: homes cada cop més joves que actuen en cercles propers

El 94% dels delictes sexuals en línia registrats el 2017 a Espanya van ser causats per un home, segons dades del Ministeri de l’Interior i del Sistema Estadístic de Criminalitat. Dels 4.912 casos, 291 els van cometre nois menors d’edat (de 14 a 17 anys) i 77 noies. Tot i això, en totes les franges d’edat els homes superen les dones. «Són persones aparentment normals, habitualment homes, però cada cop més dones, de gairebé qualsevol edat però cada cop més joves, qualsevol ubicació geogràfica, amb accés a internet i que se saben moure pel ciberespai i que formen xarxes virtuals on intercanvien tècniques i materials visuals dels abusos comesos. Amb internet tot és més fàcil per ells», explica.

«L’anonimat afavoreix la seva percepció d’immunitat i facilita la seva activitat, creen discretes xarxes socials de suport que reforcen la seva distorsió cognitiva respecte a la sexualitat i normalitzen la seva afició, cosa que augmenta la seva seguretat i motivació», detalla l’experta. Aquesta «aprovació social» els pot animar a fer certes coses que prèviament havien tingut reprimides, fins i tot a competir entre ells per aconseguir millor material sexual infantil. Es consoliden dues tendències: els ciberagressors són cada cop més joves i trien víctimes que ja coneixen en persona (del centre escolar, de l’equip infantil..etc), inclús pot donar-se dins de la pròpia família.

Les cinc fases de seducció del ciberagressor

Segons l’experta, existeixen cinc fases principals en la dinàmica del ciberabús sexual juvenil:

1. La preparació, on identifica i selecciona les víctimes potencials i recopila informació d’interès.
2. El segon pas, és el  «primer contacte», en el què accedeix a joves adaptant la seva identitat d’acord amb les característiques, gustos i aficions de la víctima.
3. L’online grooming o seducció, on l’objectiu és crear un vincle emocional i reduir les inhibicions tirant floretes i amb promeses de confidencialitat; en aquesta etapa es dona l’intercanvi d’informació personal i l’enviament d’imatges eròtiques, afavorint el control sobre la víctima.  
4. L’abús explícit online, en què s’usen amenaces, xantatges i sol·licituds sexuals explícites i pressió per a trobar-se en persona.
5. Finalment, l’últim pas és la difusió a la xarxa basada en la publicació d’imatges, vídeos i secrets de la seva vida íntima i en què pot cronificar el procés de victimització i dificulta enormement la recuperació de la víctimita.

Davant d’aquest increment, l’experta considera indispensable crear un marc per a intervenir des del punt de vista psicològic (prevenció, detecció, tractament tant de víctimes com d’agressors), legal (adaptació dels tipus delictius a la realitat social i més protecció de les víctimes) o de la política criminal. “És necessari focalitzar els esforços en mesures que estiguin basades en l’evidència científica i sense deixar de treballar en l’educació sexoafectiva dels nens, les nenes i els adolescents, abans inclús què s’inicien en l’ús de les tecnologies”, conclou Montiel.