El professor del futur: un tàndem de robot i humà

El professor mecànic que va vaticinar Isaac Asimov era «gran, negre i lleig, amb una pantalla immensa, en la qual s’inscrivien totes les lliçons i es formulaven les preguntes». Margie, l’alumna del conte Com es divertien!, publicat el 1951, «detestava sobretot la ranura on havia de dipositar els deures i els exercicis». Aquest robot d’aspecte humanoide impartia les classes a la llar familiar, s’engegava automàticament durant un horari determinat i «calculava la nota en menys temps que el que fa falta per a respirar».

Com en va estar, d’encertat, en els pronòstics sobre l’ensenyament l’escriptor de ciència-ficció més cèlebre de la història? Malgrat la seva extraordinària visió avantguardista, Asimov es va quedar curt en algunes de les prediccions més atrevides que va fer, tenint en compte l’evolució tan important que s’ha experimentat els últims anys per l’aplicació de programes d’intel·ligència artificial (IA) en alguns processos educatius determinats.

La incorporació de la IA al procés d’aprenentatge beneficia els professors i els estudiants

Practicar una llengua parlant amb un dispositiu, preguntar a un bot la diferència entre dos conceptes, interrompre una classe impartida per un avatar i demanar-li que ampliï els arguments... Els professors-robots ja són entre nosaltres i els fem servir diàriament, pràcticament sense adonar-nos-en. Arribarà un moment en què la tecnologia substituirà els formadors? Reemplaçar-los no, complementar-los sí. Aquesta és la conclusió a què han arribat els investigadors de l’eLearn Center, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en l’informe Els xatbots en educació. Segons aquest document publicat al final del 2018, l’objectiu dels bots, programes que integren la IA i que són capaços de simular o tenir un cert nivell de conversa amb les persones, «no és tant substituir la figura docent com complementar-la». I malgrat que es preveu que les màquines vagin assumint cada vegada més tasques, la participació humana serà indispensable. «El professor del futur serà la suma del docent humà i del docent d’IA, amb una distribució de tasques complementàries», conclou l’estudi.

«No s’ha de tenir por de la incorporació de la IA en els processos d’aprenentatge», explica Lluís Pastor, director de l’eLearn Center. «És una cosa que passarà i que beneficia a tothom: el docent i, sobretot, l’estudiant, que ha de ser el centre de l’aprenentatge i que disposarà d’acompanyament permanent», afegeix; «un servei que de moment no és possible oferir perquè cap professor humà pot estar sempre disponible».

La implantació de la IA ja és un fet en moltes universitats, sobretot en els processos administratius, malgrat que en entorns didàctics encara es tracta d’experiències circumstancials, explica Lluís Pastor. «A la UOC treballem perquè aquesta combinació humà-robot no s’apliqui de manera puntual, com a experiment, sinó que sigui una realitat permanent», explica. Actualment ja es duen a terme assajos amb finalitats educatives i administratives. El 2019, aquests projectes pilot s’estendran a més àmbits i assignatures, amb l’objectiu que d’aquí a uns cinc anys es disposi de bots totalment funcionals que puguin servir al professor humà com a assistents amb garanties plenes. D’aquí a consolidar altres aspectes més humans, propis d’una intel·ligència artificial general (IAG), «ens projectem a un horitzó de més de vint anys, i això significa moure’s en un terreny bastant especulatiu», comenta Guillem Garcia Brustenga, director de tendències de l’eLearn Center i un dels autors de l’informe.

El professor no perilla: encara serà més indispensable

El 2015, Jill Watson va impartir un curs de postgrau a la Universitat de Geòrgia, a Atlanta (Estats Units). Durant un semestre, la docent va plantejar preguntes als tres-cents alumnes que tenia, els va respondre els dubtes i va avaluar-ne les respostes sense que ningú no sospités que, en realitat, la Jill era un sistema d’IA elaborat per IBM. Quan es va acabar el curs, els estudiants només van tenir comentaris positius per la tasca de la professora virtual. Tot i que el resultat va ser positiu, Garcia Brustenga pensa que no convé enganyar els estudiants: «En les proves que hem fet hem vist que val la pena ser honest i avisar l’estudiant que parla amb una màquina».

Malgrat la sorpresa que desperten aquestes pràctiques experimentals, sembla evident que les màquines no s’han ideat per a substituir el professor: treballaran en tàndem, i cadascú s’encarregarà de les tasques per a les quals és més eficient. Els programes d’intel·ligència artificial (IA) assumiran tasques mecàniques i repetitives i permetran que els professors es dediquin a feines més creatives. De fet, remarca el director de l’eLearn Center, «la feina del professor no solament no perilla, sinó que encara es farà més indispensable, ja que es convertirà en l’encarregat de formar i entrenar el robot, una competència sobre la qual ja treballem en la nostra universitat».

Perquè, segons les conclusions de l’estudi, un programa informàtic no és capaç d’assumir algunes tasques determinades que només pot dur a terme una persona. I si no, que ho diguin als creadors de Tay, un bot dissenyat per Microsoft per a tenir converses divertides amb joves en les xarxes socials i que va gaudir de tot just setze hores de vida. Tay va ser ràpidament desactivat quan els seus missatges es van tornar xenòfobs, homòfobs i sexistes. Què va passar? Segons els portaveus de l’empresa desenvolupadora, els usuaris «van abusar» de les capacitats de conversa del robot i van propiciar-ne unes respostes «inapropiades». I és que els bots són programes que aprenen amb entrenament i exemples, recorda Garcia Brustenga, de manera que sempre caldrà «controlar el possible biaix provocat per un entrenament erroni del bot».

El robot, un amic que acompanya en l’aprenentatge al llarg de la vida

El director de l’eLearn Center equipara la tasca del robot amb la d’un «amic» que romandrà al costat de l’estudiant durant tot el procés d’aprenentatge; no tan sols en una assignatura o cursant un grau o una altra titulació concreta, sinó al llarg de tota la vida: «Serà el nostre alter ego, algú que ens acompanya, que ens anima, que sap quines matèries ens comporten més esforç i en quins moments som més productius». A més, aquest professor-robot estarà a disposició de l’estudiant «les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana», afegeix Lluís Pastor,«i en qualsevol lloc». Perquè l’aprenentatge ja no és un concepte estàtic i en el futur encara ho serà menys. L’universitari podrà accedir a un vídeo d’una assignatura des del mòbil mentre viatja amb metro, escoltarà un àudio mentre passeja, buscarà informació en qualsevol lloc quan tingui una estona lliure. La manera d’adquirir coneixements està canviant i la universitat ja s’està adaptant a aquesta nova manera d’aprendre, remarca Pastor, que en aquest sentit destaca el pla de transformació d’assignatures que la UOC porta a terme i que afectarà 35.000 estudiants el curs vinent.

La veu del robot, més persuasiva que la imatge

I fins a quin punt el professor-robot s’assemblarà a una persona? La pel·lícula Blade Runner, un clàssic del cinema estrenat el 1982, presentava els replicants com a éssers artificials que imiten l’ésser humà en l’aspecte físic i en el comportament, i arriben a ser virtualment indistingibles. Curiosament, l’acció d’aquest llargmetratge de culte en el gènere fantàstic se situa l’any 2019. Som a prop d’aquesta representació virtual humanoide en els nostres dies? Garcia Brustenga explica que tant el sentit de l’humor com la proactivitat o la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre són comportaments que es poden programar. Tot i que els bots no tindran mai la capacitat de llegir el pensament d’un estudiant, sí que podran arribar a deduir-ne les emocions per mitjà de les expressions facials i amb l’anàlisi de les respostes. «Però no s’ha d’oblidar que són programes d’ordinador», afegeix; «així, doncs, podran simular l’empatia o proposar solucions creatives, però sense ser-ne conscients».

I pel que fa a l’aspecte, Lluís Pastor explica que una aparença massa humana agrada a algunes persones, però molesta moltes altres. Per això, l’ideal és que l’estudiant pugui triar el nivell de realitat del professor-robot pel que fa a habilitats i representació externa. Segons el director de l’eLearn Center, «avui dia, un docent robot amb aspecte humà pot provocar rebuig i pot resultar una mica sinistre». Garcia Brustenga es posiciona en aquesta mateixa línia i assegura que «el millor seria que fos configurable per l’estudiant, tot i que, si hem de triar un comportament general per a tots els usuaris, és millor que sigui neutre i “poc humà”».

En una altra pel·lícula, Her (2014), el protagonista té una relació sentimental amb el sistema operatiu del seu ordinador, que s’expressa mitjançant una veu intuïtiva i sensible. Òbviament, sense arribar a aquest extrem de ficció, Pastor admet que a la UOC es treballa perquè el to i el timbre dels bots siguin amigables i persuasius i afirma que, segons ell, és molt més interessant aconseguir una bona comunicació auditiva amb l’estudiant que recrear un físic semblant al d’una persona.

Sembla més que evident que aquests programes informàtics conversacionals han arribat al sector educatiu per quedar-s’hi. «Tot i que actualment ja ens podem comunicar amb ells de la mateixa manera que ho fem amb les persones, els bots són eines que encara evolucionaran molt. I milloraran a mesura que adquireixin més coneixement, gràcies a l’ús de les dades massives i a l’aplicació de capes d’IA relacionades amb l’aprenentatge profund», conclouen els investigadors de la UOC.