El turisme esportiu creix més del 40% en set anys

El turisme esportiu és una oportunitat per a acreditar el valor afegit d'un sector que, en el conjunt d'Espanya, va generar 178.000 milions d'euros, equivalents del 14,6% del PIB estatal.Les Canàries, Catalunya, Andalusia i el País Valencià són les zones amb més potencial per a consolidar-se com a plataforma (hub) esportiva, una especialització que genera ocupació de qualitat, redueix les externalitats negatives del turisme de baix cost i permet desestacionalitzar l'ocupació. El 2017, Espanya va atreure més de 10 milions de turistes nacionals i internacionals que van generar ingressos de 14.000 milions. La xifra representa un increment del 41,5% respecte de l'any 2010. Els tornejos de futbol sub-18 de la Costa Daurada van fer pujar l'ocupació hotelera al 85%, tot i el mal temps que va fer per Setmana Santa, segons dades d’Hosteltur. Una altra dada: a Madrid, l'impacte econòmic de la final de la Champions va superar la xifra de 60 milions d'euros, una prova de l'èxit també del turisme esportiu passiu.

«El turisme esportiu és sinònim de qualitat de vida i motivació, a més de creixement sostenible», assenyala Nicole Kalemba, doctora i professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Kalemba, que és investigadora del grupNOUTUR (Noves Perspectives en Turisme i Oci), ha analitzat el turisme esportiu i insisteix que «la sinergia entre turisme i esport és una estratègia que beneficia el producte», ja que «permet millorar els avantatges competitius de la destinació, promou el desenvolupament socioeconòmic de la zona i aporta valor afegit a la marca turística».

L'individu que viatja per practicar esport, depenent del grau de professionalització, busca facilitats per a arribar a la destinació, bones instal·lacions, activitats complementàries, bon clima, etc. Per tant, una bona destinació turística ha d'estar ben connectada —«els aeroports són clau», destaca la professora de la UOC— i ha de tenir bones instal·lacions i amb un servei professionalitzat. «Molts ajuntaments que aposten pel turisme esportiu col·laboren amb el sector i amb iniciatives privades, perquè aquesta inversió acaba tenint un impacte positiu en el municipi», diu Kalemba, que alerta que, en aquest cas, és imprescindible la «creació d'una imatge de destinació i estratègies de promoció de marca i turisme». D'aquestes pràctiques esportives, al marge del sector hoteler i de restauració, se'n beneficien altres professionals de sectors com la medicina esportiva, l'educació física o la dietètica.

«Sens dubte, aquest tipus de turisme és una oportunitat», insisteix l'experta, que segueix de prop el sector i que augura que cada vegada tindrà més importància. La llista d'exemples és extensa. El 49% dels 18.000 participants de la Zuric Marató de Barcelona eren estrangers. Cada atleta va viatjar amb una mitjana de dos acompanyants i van gastar 123 euros per persona i dia. Un altre cas diferent és el del golf. Espanya és el segon país del món que rep més turistes estrangers per a practicar aquest esport. Segons l'informe Golf Business Partners, la pràctica del golf aporta 564 milions d'euros a l'economia espanyola i genera 11.000 llocs de treball directes, principalment a les Canàries, les Balears, Catalunya i la Costa del Sol.

D'altra banda, hi ha experiències com la de la Costa Daurada, que s'ha convertit en la seu de les concentracions i les pretemporades de les seleccions internacionals de futbol de les categories inferiors dels Països Baixos o Alemanya, gràcies als complexos esportius d'alta qualitat que hi ha a la zona. I si ens fixem en el turisme esportiu passiu, les dades també són positives. L'exemple de la final de la Champions a Madrid se suma al torneig de tennis del Godó a Barcelona. La capital catalana també acollirà entre el 4 i el 14 de juliol el World Roller Games, que concentrarà fins a onze disciplines diferents sobre rodes.