8 de cada 10 malalties del futur estaran relacionades amb l'estil de vida

Foto: Emma Simpson / Unsplash

Foto: Emma Simpson / Unsplash

20/06/2019
Leyre Artiz
Les aplicacions mbils tindran un paper destacat en les estratgies teraputiques

«Es considera que el 80% de les malalties del futur estaran relacionades amb el cncer i les malalties cardiovasculars i degeneratives», augura Ramon Gomis, director dels Estudis de Cincies de la Salutde la UOC. Gomis, que participar el dimecres 26 de juny en la «eWellbeing UOC Talks, Alimentacin, actividad fsica y eHealth», que la Universitat Oberta de Catalunya organitza a Vigo, adverteix que l'estil de vida de les persones influeix en la incidncia d'aquestes malalties.

 

 

Aix, els experts preveuen un augment de les malalties cardiovasculars, que avui dia sn una de les principals causes de mort. La diabetis, l'aterosclerosi, la hipertensi o l'obesitat, totes relacionades d'una manera o altra amb aspectes nutricionals i d'hbits de son, poden provocar problemes amb el cor i els vasos sanguinis.

A ms, les malalties degeneratives com el Parkinson o l'Alzheimer, les patologies relacionades amb la immunitat o amb problemes respiratoris, algun tipus d'al·lrgies, etc. tamb es poden veure accelerades per factors mediambientals, com un excs de contaminaci, per exemple.

Pel que fa al cncer, en la incidncia que pugui tenir hi influeixen factors ambientals, no solament gentics. Eliminar el tabac o reduir la contaminaci ambiental i l's de gasoil o altres contaminants redueix mpliament el risc de patir diferents tipus de cncer.

 

Riscos d'abandonar la dieta mediterrnia

Encara que sempre es diu, no deixa de ser veritat: una bona alimentaci i una vida activa no solament allarguen la vida, sin que tamb la milloren. Aix, a l'Estat espanyol «tenim la sort» de tenir una de les dietes ms saludables del mn, tal com revelen nombrosos estudis cientfics. «La dieta mediterrnia redueix les taxes de cncer, diabetis i malalties coronries», explica Anna Bach Faig, professora del mster universitari de Nutrici i Salut i investigadora del grup FoodLab de la UOC.

Malgrat aix, aquesta experta en activitat fsica i salut adverteix de l'abandonament creixent de la dieta mediterrnia, «per la influncia d'hbits i costums alimentaris forans poc saludables». «L'obesitat es considera l'epidmia del segle xxi, especialment entre els infants. Les malalties cardiovasculars continuen essent la primera causa de mortalitat, i la sndrome metablica i la diabetis mellitus sn un problema de magnitud global entre els pasos desenvolupats. Aquests fets semblen anar en paral·lel a l'abandonament dels hbits que van situar la dieta mediterrnia en l'eix de la longevitat entre els pasos de la conca mediterrnia», insisteix.

L'altre eix fonamental per a viure ms i millor s l'exercici. Segons l'OMS, el sedentarisme s un dels principals factors de mort prematura a tot el mn. «L'esport s salut», corrobora Anna Bach Faig.L'activitat fsica moderada durant com a mnim mitja hora cinc dies a la setmana o l'exercici intens durant almenys vint minuts tres vegades per setmana redueixen un 31% el risc de mort. No obstant aix, una quarta part de la poblaci no fa prou activitat fsica, cosa que amenaa la salut d'aquesta poblaci, segons dades de l'OMS. L'Estat espanyol s el quart pas ms sedentari d'Europa, segons va revelar el projecte EuroHeart II, Dieta, activitat fsica i prevenci de la malaltia cardiovascular a Europa. L'estudi va mostrar que el 42% dels espanyols ms grans de 18 anys no feia cap tipus d'activitat fsica durant la setmana, enfront del 6% de Sucia o del 7% de Finlndia.

 

Una ajuda per a mantenir una vida sana: les aplicacions

Les aplicacions tindran com ms va un paper ms important en la prevenci i el tractament de les malalties. De fet, els professionals de la salut les prescriuran (alguns ja ho fan) com si fossin un frmac. «Les aplicacions poden ser tils per als pacients i per als professionals. Normalment, els pacients no comenten amb els metges les aplicacions que fan servir, perqu consideren que no formen part de l'estratgia teraputica, per s que hi estan relacionades. I a l'inrevs: hi ha professionals que recomanen aplicacions que no han estat validades i l'impacte potencial de les quals es desconeix. Aix, doncs, hi ha fora indefinici sobre qu pot anar b i qu no, i queda molta feina per fer», explica Carme Carrion, professora dels Estudis de Cincies de la Salut i investigadora principal de l'eHealthLab de la UOC.

Per a Carrion, el futur de les aplicacions de salut passar per personalitzar els serveis que ofereixen. Anem cap a una medicina individualitzada, i les aplicacions han d'oferir al seu torn serveis personalitzats per a millorar l'eficcia: «Avui dia molt poques persones continuen fent servir les aplicacions tres mesos desprs d'haver-les baixat», diu. «Fa poc que es desenvolupen aplicacions dissenyades per equips multidisciplinaris i no solament per desenvolupadors tecnolgics», explica Carrion, i encara queda molt per fer per a augmentar-ne l'eficcia, com incloure ludificaci, crear xarxes socials associades, afegir notificacions personalitzades…

Un altre aspecte important s la validaci de les aplicacions de la salut, afegeix Carrion. Aix com el protocol per a validar un frmac s consolidat i en garanteix l'eficcia, la investigadora considera que enl'mbit de les aplicacions que es fan servir per a la prevenci o el tractament de malalties hi hauria d'haver ms regulaci. En aquest sentit, l'eHealth Center de la UOC treballa en el desenvolupament d'EVALAPPS, una aplicaci que permetr a professionals i pacients avaluar la qualitat de les aplicacions per a controlar el sobreps i l'obesitat.

 

La UOC aposta per la salut digital

La UOC t com a comproms generar i transferir el coneixement que es genera des de la Universitat en l’mbit de la salut digital. El 2017 neix el centre acadmic especialitzat eHealth Center amb l’objectiu d’aglutinar aquest coneixement al servei de la societat, i en concret, per a capacitar i apoderar, mitjanant les tecnologies, els ciutadans i els professionals del sector perqu liderin el canvi de paradigma en salut. El centre vol contribuir al progrs i al benestar de la societat a partir de la recerca, la formaci i l’assessorament en aquest mbit.

#expertsUOC

Ramon Gomis

Director dels Estudis de Cincies de la Salut de la UOC

Expert/a en: Cincies de la Salut

Àmbit de coneixement:

Foto de la professora Anna Bach

Anna Bach Faig

Professora dels Estudis de Salut

Expert/a en: Promoci de la salut (alimentaci i activitat fsica). Portaveu en nutrici comunitria: alimentaci laboral, gastronomia, restauraci i salut.

Àmbit de coneixement: Nutrici, alimentaci i salut pblica.

Veure fitxa
Foto de la professora Carme Carrion

Carme Carrion Ribas

Professora dels (Estudis de Cincies de la Salut)

Expert/a en: Avaluaci d'intervencions en salut mbil (apps, sensors, portables, etc), en relaci amb la seva eficcia i efectivitat.

Àmbit de coneixement: Salut digital i avaluaci d'intervencions en salut.

Veure fitxa