Més del 50 % dels ajudants de doctor són dones, però només el 21 % arriben a catedràtiques

  Foto: Senivpetro / Freepik

Foto: Senivpetro / Freepik

30/10/2019
Leyre Artiz
La UOC organitza la jornada Perspectiva de gènere en l'avaluació de la qualitat universitària: un repte (no) resolt

La productivitat acadèmica de les dones a la universitat és un 11,55% més gran que la dels homes, però només al començament de la carrera, quan no tenen càrregues familiars. A mesura que passa el temps, la millora de qualitat en la recerca i la resposta als incentius s'alenteix i la productivitat passa a ser un 7,26% inferior en comparació de la dels homes, segons l'estudi Un nuevo enfoque de aprendizaje automático para la evaluación de políticas públicas: una aplicación en relación con el desempeño de los investigadores universitarios, liderat per María Teresa Ballestar, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora a ESIC Business & Marketing School. Ballestar i Jorge Sainz, investigador a la Universitat de Bath i professor titular de la Universitat Rei Juan Carlos (URJC), han rebut un premi de recerca de l'editorial Elsevier per aquest article, que es publicarà a la revista holandesa Technological Forecasting and Social Change.

Així, segons el que revela aquest estudi amb dades recollides de l'informe Dades i xifres del sistema universitari espanyol 2018-2019, el nombre de dones en llocs d'ajudant de metge és lleugerament més alt que el d'homes (50,4%). Contràriament, les catedràtiques només representen el 21,3% del cos funcionarial. «A mesura que ascendeix l'escalafó acadèmic, les dones es van quedant endarrerides i poques arriben a la càtedra», denuncia Ballestar.

«No parlem d'un sostre de vidre, sinó d'un sostre de formigó», explica. Segons l'estudi, les dones són més dinàmiques en recerca «des del moment que comencen fins ben entrada la trentena, quan els contractes són més inestables». Després, «i probablement a causa de les càrregues familiars, la tendència creixent en la seva productivitat minva. Mentre que en l'àmbit de l'accés no hi ha tant problema per a les dones, sí que n'hi ha per a la promoció, perquè arriba un moment que no poden competir en condicions d'igualtat per aquestes responsabilitats. La tria per a moltes de les investigadores consisteix a continuar progressant o bé dedicar temps a la família, i encara que els darrers anys s'han pres mesures en aquest àmbit, encara queda molt per fer», diu. 

«Encara ens queda molta feina per a fer per a aconseguir una situació d'igualtat en l'àmbit de la recerca i el sistema universitari, però la nostra visió i el nostre missatge són optimistes», diu Ballestar. «Estem fent els primers passos de millora, que consisteixen, d'una banda, en el reconeixement i la difusió de l'existència d'aquesta desigualtat, i, de l'altra, en la conscienciació de la necessitat de treballar en el disseny i la implantació de plans específics que contribueixin a un sistema més igualitari i, en conseqüència, també més divers i productiu», conclou.

La UOC va engegar el Pla d'igualtat efectiva entre dones i homes a la UOC 2015-2019, que ha provocat, segons l'informe Diagnosi de la igualtat de gènere a la Universitat Oberta de Catalunya, «una sèrie de millores i ha fet augmentar el compromís de la institució en relació amb l'aplicació de les polítiques d'igualtat i l'enfortiment de les estructures que garanteixen l'aplicació d'aquestes polítiques».

 

La ceguesa de gènere. Estratègies per a promoure la igualtat

«La perspectiva de gènere és un element clau de la qualitat en l'ensenyament superior, i la incorporació d'aquesta perspectiva en la docència universitària és un dels punts centrals de les polítiques d'igualtat de gènere en l'àmbit universitari», diu Nati Cabrera, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i organitzadora de la jornada Perspectiva de gènere en l'avaluació de la qualitat universitària: un repte (no) resolt, l'objectiu de la qual és aprofundir en la integració de la perspectiva de gènere en els processos d'avaluació de la qualitat universitària, identificant temes clau i bones pràctiques.

"La ceguesa de gènere és la manca de reconeixement del fet que els rols i les responsabilitats de les dones/nenes i els homes/nens se'ls atribueixen o se'ls imposen en contextos socials, culturals, econòmics i polítics específics. I la docència universitària també és afectada per aquesta ceguesa, que generalitza els fenòmens que s'estudien a partir de les experiències dels homes, invisibilitza les dones o fa una falsa representació del comportament, les actituds i les necessitats de les dones», denuncia Cabrera.

Eliminar els estereotips de gènere dels llibres de text, incloure els drets de les dones en els plans d'estudis i en els programes acadèmics o promoure la igualtat de gènere en la formació professional del professorat són algunes de les «mesures clau per a evitar que la implantació de la perspectiva de gènere no quedi relegada a un segon pla i a una simple operació de maquillatge», explica la professora Nati Cabrera.

Però per a acompanyar amb èxit el procés d'incorporació d'aquesta perspectiva, «cal, d'una banda, que el personal docent prengui consciència de les desigualtats de gènere mitjançant la participació en espais de reflexió i debat, i de l'altra, que desenvolupi competències de gènere que contribueixin positivament l'assoliment d'aquesta igualtat mitjançant la formació contínua i activitats formatives puntuals», conclou.

Nati Cabrera, directora del màster d'Avaluació i Gestió de la Qualitat de l'Educació Superior, considera que «ens queda un llarg camí per recórrer, però si aconseguim que els fonaments siguin sòlids, serà qüestió d'anar construint la igualtat entre tots i totes, a poc a poc. La clau de l'èxit serà, sens dubte, que siguem capaços d'entendre que la integració de la perspectiva de gènere pot beneficiar les persones com a individus i la societat com a col·lectivitat inclusiva i respectuosa amb les diverses identitats».

#expertsUOC

Foto de la professora Nati Cabrera Lanzo

Nati Cabrera Lanzo

Professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Subdirectora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació. Directora del màster d'Avaluació i Gestió de la Qualitat de l'Educació Superior

Expert/a en: Avaluació de la qualitat educativa, e-assessment, polítiques, direcció i organització de l'aprenentatge virtual (e-learning).

Àmbit de coneixement: Didàctica i organització educativa.

Veure fitxa

María Teresa Ballestar

Professora dels Estudis d'Economia i Empresa

Expert/a en: Economia i Empresa

Àmbit de coneixement: Didàctica i organització educativa.