La implantació de l'anomenat pin parental a la Regió de Múrcia continua fent parlar i plantejant molts dubtes. Quines conseqüències pràctiques pot tenir sobre l'infant, sobre el professor i sobre el col·legi un sistema que exigeix l'autorització prèvia i expressa dels progenitors perquè els fills puguin participar en totes les activitats que tractin de qüestions relacionades amb la formació sexual i afectiva o que representin un problema per a la moral de la família?
Importància d'aquests continguts
En primer lloc, segons els experts, caldria preguntar-se quina importància té aquest tipus de continguts i si dins l'escola no s'hauria d'optar per un ensenyament totalment aliè a qualsevol valor; això seria possible?, i desitjable?
José Ramón Ubieto, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, pensa que «és obvi que s'ha d'ensenyar a l'escola tot el que permeti a l'infant conèixer el món complex i divers en què viu. L'educació és un invent per a portar algú de la família al món adult, t'obliga a veure les coses d'una manera diferent de com te les mostren a casa. Aquesta manera no ha de ser contradictòria, sinó que pot ser més àmplia. Una educació sense valors seria indesitjable. Hi ha principis molt bàsics que s'han de compartir en tots els sistemes educatius. Són recollits en els drets humans i tenen a veure amb el respecte envers la diferència, el dret de la vida, de la intimitat, etc.».
Al seu torn, Miquel Castillo Carbonell, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, també considera que «aquests continguts no es poden obviar, formen part de la construcció de la identitat sexual i de gènere, i per tant del procés de formació personal. L'escola és corresponsable i permet dinàmiques més flexibles, obertes i crítiques. La família, si marca una línia molt clara, pot adoctrinar, però l'escola és més difícil que ho faci per la pluralitat de docents, companys, etc.”.
L'autoritat del professor, minada
De moment, i amb l'excepció des del setembre de la Regió de Múrcia, la legislació espanyola no permet als pares vetar cap mena de contingut. Com canviarien les escoles si el pin parental es comencés a posar en pràctica?
«Aquesta mesura crearia una segregació en el funcionament de l'aula perquè introdueix una divisió entre els alumnes totalment innecessària i els traslladaria una bretxa que ells no han creat», assegura Ubieto.
Tot i que el professor considera que resulta difícil saber a priori els efectes que tindria la seva implantació, sí que destaca un altre possible efecte encara pitjor: «Aquest tipus de propostes mina l'autoritat del mestre, que ja de per si és precària. El missatge que s'envia als alumnes és que no tot el que el mestre diu és creïble i ell també pot produir fakes. Això, des d'un punt de vista pedagògic, és el més greu perquè augmenta la desconfiança envers els docents».
Dues velocitats dins l'aula
Una opinió semblant expressa Castillo Carbonell, el qual explica que, a més, pot tenir quatre efectes diferents: «En primer lloc, el pin parental qüestiona la professionalitat dels docents. Generalitzar que tot el professorat adoctrina o té una mateixa posició ideològica en temes determinats, és molt delicat, i implica assumir que el professorat no és professional i ensenya el que li interessa».
En segon lloc, comenta que es crearien dues velocitats en els itineraris formatius: «Una part de l'alumnat no participaria en determinades experiències, idees, xerrades o maneres de veure el món, mentre que d'altres sí, i això donaria a aquests darrers més capacitat crítica i informació».
Polarització i pensament únic
La polarització és, segons Castillo Carbonell, el tercer efecte de la implantació del pin parental, és a dir, la creació de grups cada vegada més distanciats i amb posicions enfrontades. «És una cosa que ja es va donant a les escoles i augmentaria si un grup de pares restringeix els continguts, perquè el que dius és que aquestes idees són dolentes o negatives», afirma.
Com a quart i darrer efecte hi hauria la implantació d'un pensament únic en què hi hauria un grup d'alumnes els pares dels quals trien aquesta opció: «Si bloquegem uns continguts determinats, imposem un sol criteri i impedim que la persona creixi i tingui una opinió d'adult».
Un problema gairebé inexistent
Tot i que el pin parental ha acaparat el debat les darreres setmanes, tots dos professors reconeixen que no és un problema real en el dia a dia de les escoles, com també va posar de manifest el conseller d'Educació de Madrid, Enrique Ossorio, quan va assegurar que a la seva comunitat, amb més d'1.200.000 alumnes i 1.200 centres, només havien rebut una queixa oficial de pares pels continguts que els havien ensenyat als seus fills i dues queixes per Twitter.
Tot i això, en cas de conflicte, Ubieto considera que «els pares no poden exigir que a l'escola s'eduqui els fills en les seves conviccions, perquè això ho poden fer ells a casa. Si s'admetés, seríem davant una educació a la carta, en què cada fill únicament rebria el ressò de la seva família, com si aquest fos tot el món. L'escola no pot tenir ideologia perquè ha de parlar de totes les ideologies i ha d'ensenyar a analitzar-les. Ja arribarà el temps —adult— en què cadascú traurà les pròpies conclusions».
Els veritables desafiaments
Per a Ubieto, «els problemes veritables de l'educació pública són la falta d'inversió i de recursos, el declivi de l'autoritat del mestre, l'ús de les noves tecnologies, i les desigualtats socials que es reprodueixen a l'aula».
Castillo Carbonell, al seu torn, afegeix una altra assignatura pendent: «Al nostre país cal un consens clar en polítiques educatives perquè no depenguin de si governen uns o governen uns altres, cal establir uns mínims a partir dels quals no hi hagi discussió i cada centre pugui tenir la seva pròpia autonomia basant-se en aquests mínims».
Contacte de premsa
-
Redacció