Economia de guerra per frenar el coronavirus?

  Foto: Senivpetro / Freepik

Foto: Senivpetro / Freepik

26/03/2020
ngela Casal
Els experts adverteixen que vivim una situaci similar a la bllica, per que ara fem front a un repte cientfic

La indstria es reorientaria cap a l'elaboraci de bns essencials, s a dir, material sanitari

Desprs del confinamente, ning no dubta que l'economia se'n ressentir, i molt, a causa de la crisi del coronavirus. Molts sectors productius ja estan inactius desprs que es proclams l'estat d'alarma, i altres es mantenen en marxa amb la sospita que pot arribar el dia que tamb hagin d'abaixar la persiana. Els economistes expliquen que, si l'Executiu noms permets el funcionament de la indstria que garanteix els bns essencials, l'Estat espanyol entraria en l'anomenada «economia de guerra». El professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Josep Llads explica que aquesta situaci implicaria prendre decisions com les que es prenen en situacions de conflictes armats: «Seria fer una cosa semblant al que es feia en perodes bl•lics: reconduir el sector productiu cap a les necessitats prioritries que, ara per ara, sn les del sector de la salut».

El president del Govern, Pedro Snchez, ja va anunciar fa pocs dies que est parlant amb diferents empreses perqu fabriquin exclusivament material sanitari. Aquesta s, segons l'expert, una de les vies que suposaria l'economia de guerra, la de l'«encrrec» de material a les companyies per part de l'Executiu, ja que seria qui compraria els bns amb fons pblics.

Per hi ha una altra alternativa: la de la «intervenci directa», s a dir, que per decret s'obligui el sector industrial a produir tot el que serveixi per a protegir els professionals i ajudi a ser ms eficaos en el tractament dels ingressats als centres hospitalaris mentre duri el conflicte. Llads, que tamb s investigador del grup Digital Business Research Group (DigiBiz), explica que aquesta mena de poltiques inclourien no solament les fbriques que ja eren provedores del sector sanitari, sin tamb altres que puguin aportar algun recurs complementari o substitutiu.


Recursos sanitaris en lloc de material militar
«No costaria gens trucar a Inditex perqu comenci a produir mascaretes, bates o altres elements de protecci», exemplifica Llads, que apunta que a Catalunya ja s'han comenat a produir respiradors amb impressores 3D. Aix s, puntualitza que, com que aquesta s una crisi sanitria, caldria fer front, en aquesta economia de guerra, a la tardana que suposaria el procediment d'homologaci abans que el material arribs als hospitals. Si en les situacions bl•liques, que van provocar l'origen d'aquesta mena de poltiques, es provea de material militar els exrcits i es necessitaven soldats perqu anessin a la batalla, ara les decisions econmiques es destinarien a crear recursos sanitaris que ajudessin els milers de professionals de la salut que ja sn a la primera lnia dels hospitals de tot l'Estat. L'economia de guerra es traduiria, per tant, a considerar essencials les activitats que proveeixin de subministraments el sector sanitari i, per tant, a reorientar temporalment la producci a aquesta finalitat.

El professor de la UOC opina que aquestes mesures serien convenients i urgents per a frenar el coronavirus, per tamb indica que, en una economia de guerra, caldria fer un pas ms pel que fa al confinament. Un estat en aquesta situaci paralitzaria tots els sectors que no estiguessin en disposici d'elaborar productes essencials, mentre que, actualment, encara hi ha moltes activitats que es mantenen en funcionament en tot el territori i els treballadors van al seu lloc de feina diriament. «El Govern espanyol haur de reflexionar si ha d'anar ms enll del confinament per tallar contagis i prohibir activitats productives no essencials», assegura, i apunta que ja s'han sentit veus pel que fa a aquesta mesura des de Catalunya i altres comunitats que consideren que mantenir actiu el transport col•lectiu, per exemple, podria augmentar els riscos.


Quines conseqncies t l'economia de guerra?
Que un estat paralitzi tota la producci no essencial i se centri a fabricar noms el que necessita amb urgncia t efectes greus, confirma l'investigador: «Sabem que tindria unes conseqncies econmiques i socials importants. Ms confinament tindria, evidentment, un impacte econmic ms intens, per probablement tamb revertir ms rpidament la corba de contagis», especifica Llads, que considera que caldria tenir en compte la flexibilitat en aquesta mena de poltiques. «Les circumstncies sn extremes», afegeix, i tamb opina que s temps de prendre mesures d'expansi fiscal que tractin de sostenir l'ocupaci i l'activitat. «Per si la crisi sanitria exigeix confinament, la poltica econmica s'ha d'orientar cap al manteniment de rendes i el refor del sector sanitari, mitjanant una actuaci pblica que combini mesures fiscals, augment de despesa i inversions i canvis normatius», detalla.

El Govern espanyol seria el comprador nic o prioritari dels bns essencials que es produssin amb l'activaci de l'economia de guerra, la qual cosa suposaria, per tant, un augment del deute pblic. La recessi econmica s, doncs, inevitable, per, de la mateixa manera que en els conflictes bl•lics es guanyen territoris o poder, en aquesta crisi es guanyarien vides. «No hi ha cap prioritat poltica ms important que la salut i la supervivncia de les persones», apunta Llads. Tamb s important pensar en com es mantindrien els ciutadans que veiessin suspesos els seus llocs de treball per la paralitzaci de la resta de sectors productius. El professor pensa que es podria plantejar una renda mnima de crisi per als col•lectius socials ms vulnerables que fos complementria al subsidi d'atur fins a la reversi de la crisi sanitria.

Economia de guerra com a base de les poltiques, s, per no amb aquest nom. Al professor de la UOC no li semblen adequades, en l'escenari actual, les connotacions bl•liques per parlar d'aquesta crisi perqu el Govern espanyol, recorda, no necessita material militar i l'exrcit no s la punta de llana de la contenci de la crisi. «El que hi ha s una lluita tremenda del coneixement i la cincia per vncer un virus que, per primera vegada, afecta l'sser hum. Es tracta d'un problema d'una complexitat alta que suposa un repte cientfic», proclama.