L'estiu de la COVID-19: turisme intern i sense turistes estrangers

  Els experts afirmen que enguany hi haur un auge del turisme de proximitat i amb aires dels setanta

Foto: Dan Burton / unsplash

17/04/2020
Nria Bigas Formatj
Els experts afirmen que a curt i mig termini els viatges de llarga distncia es reduiran desprs del coronavirus

Davant mesures estrictes de control el consumidor turstic ser prudent i optar per destinacions de proximitat i amb vehicle privat

Anar a la platja per torns, desplaar-se en mitjans de transport al 30% de la seva capacitat i tancar fronteres tant d'entrada com de sortida sn algunes de les mesures que el Govern espanyol estudia per a aquest estiu. «Si el consumidor turstic s'ha de moure enmig de mesures de control estrictes, ser prudent», adverteix Joan Miquel Gomis, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. A ms, afegeix que «si l'escenari que es planteja s aquest, vol dir que estem molt lluny d'una situaci de normalitat i que, per tant, en aquest context, la reactivaci de la demanda no tindr l'efecte rebot accelerat del qual es parla».

Pablo Daz, tamb professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, situa la millora al final de l'estiu, moment en qu alguns pasos europeus obriran les fronteres. «Tot dependr de l'evoluci de la pandmia i de la possible poltica comuna europea: les poltiques descoordinades implicaran un retard en l'obertura de fronteres per la desconfiana mtua i les mesures desiguals adoptades a cada pas», afirma Daz. Aix s, s'espera que les fronteres continentals siguin el darrer pas, un cop la situaci de les europees s'hagi normalitzat.

 

El turisme cau, l'economia es desinfla

Aquest passat 2019, el sector turstic va aportar el 12% del PIB catal. Per a aquest 2020, en canvi, es preveuen dades fatdiques. «El grau de reactivaci turstica dependr de la flexibilitzaci progressiva de les normes de control sanitries, que probablement s'aniran implantant per rees geogrfiques nacionals i internacionals», afirma Gomis.

En un any en qu l'Estat espanyol va batre per set any consecutiu el seu rcord histric en arribades de turistes internacionals, ats que va arribar als 83,7 milions de visitants, queda clar que si les fronteres estan tancades, una part molt significativa d'aquests turistes no podr tornar i «caldr veure si el turisme interior pot substituir la demanda», considera Gomis, director del programa de Turisme de la UOC.

 

Turisme de proximitat ms econmic i amb aires dels setanta

Per si el turisme nacional s l'nica opci viable per fer vacances durant aquest estiu tan singular, podria ser que els preus s'incrementessin? «No s previsible un augment de preus», considera Gomis. En la mateixa lnia, Daz afirma que els preus en general no s'apujaran, al contrari: «per comenar a atraure la demanda, significativament ms baixa que la d'anys anteriors, tendiran a abaratir-se».

Hi haur una demanda baixa, a causa d'una crisi sanitria que comporta una crisi econmica, amb prdues milionries en llocs de feina. Segons el Ministeri de Treball, sn 888.597 els llocs de feina destruts a Espanya des del 12 de mar a conseqncia de la crisi del coronavirus.

A escala mundial, al sector del turisme, les estimacions del Consell Mundial del Viatge i el Turisme (WTTC) fan referncia a 50 milions de llocs de feina perduts. A Catalunya, per exemple, el sector turstic va suposar el 13% de l'ocupaci total del 2019. «Estem davant d'un entorn en qu molts col·lectius i persones tenen problemes econmics greus i en el qual el nivell adquisitiu de les famlies baixar; es tracta, per tant, d'indicadors que no juguen a favor d'un increment de preus», afegeix Gomis.

El que s que es preveu s que el preu d'alguns transports augmenti. «Almenys inicialment, ja no es veuran, per exemple, els preus d'oferta de les companyies aries de baix cost anteriors a la crisi, perqu seria insostenible des del punt de vista econmic», afirma Daz. Segons l'expert, el turisme tornar a un escenari semblant al dels anys setanta, «en qu les famlies es desplaaven en els seus propis autombils i, sobretot, cap a apartaments d'estiueig».

 

La confiana del turista el portar a prop

En qualsevol cas, sembla que la COVID-19 tindr conseqncies en la confiana dels turistes. «L'experincia d'aquesta situaci sanitria actual s tan traumtica que pot provocar un canvi en l'ordre de prioritats en la vida de moltes persones. I entre aquests canvis de prioritats, s previsible que tamb hi hagi els hbits en turisme, fet que en condicionar l'oferta», explica Gomis. Segons l'expert, s previsible que a curt i mitj terminis els viatges de llarga distncia es redueixin desprs de la COVID-19. Ja va passar una cosa semblant desprs dels atemptats de l'11-S: es van reduir drsticament els viatges en avi i hi va haver una recuperaci de les destinacions de proximitat i en vehicle privat. «Els viatges de proximitat generen ms confiana psicolgica, ms sensaci de control i menys despesa entre els viatgers i, per tant, es poden recuperar abans», afegeix Gomis.

Daz s ms optimista pel que fa a la previsi a mitj termini. «Hi ha molts interessos i tota una indstria disposada a ser reactivada; hi havia —i probablement hi tornar a haver— una demanda mundial creixent que ser convenientment impulsada per campanyes promocionals massives», afirma. 

Itlia, la Xina, els Estats Units o Espanya sn els pasos ms afectats per aquesta crisi, per tamb sn els estats que reben ms turistes del mn. La situaci pot afectar negativament la imatge i el futur del turisme? «La pandmia est tan generalitzada geogrficament que difcilment quedaran noms alguns pasos com a assenyalats», afirma Daz, per tamb afegeix que altres destinacions es poden veure afavorides. «Si han tingut poca incidncia de la COVID-19 i tenen dades fiables, poden ser percebudes com a segures pel turista internacional», afirma.

 

El passaport vric, una opci per volar?

Encara hi ha molts dubtes sobre el futur del sector aeri posterior a la crisi: mesures de distanciament entre seients, aeronaus operant amb menys passatgers, desinfecci de cabines desprs de cada vol... El passaport vric tamb s una de les opcions que hi ha damunt la taula. Segons Daz, s un tema qestionable perqu promouria un passaport de moviment fins i tot dins d'un mateix pas i podria servir per establir condicions de confinament ms dures per als qui no en tinguin. D'altra banda, afegeix que «seria un primer pas per permetre el turisme internacional, per a la llarga es podria convertir en una trava si es demana durant molt temps». Salvador Macip, professor dels Estudis de Cincies de la Salut de la UOC, dubta de la possible efectivitat d'aquesta mesura davant les dades que tenim actualment. «Encara no entenem b com funciona aquesta immunitat que, en teoria, provoca el virus. No sabem fins a quin punt s efectiva (hi ha alguns casos de possibles reinfeccions que s'han d'investigar a fons) ni quant de temps duraria», assenyala.

 

El mn canvia, el turisme tamb?

De les conseqncies de la crisi en podem extreure llions i podem canviar la mentalitat cap a un debat que tingui ms en compte la sostenibilitat, l'ecologia i el respecte a les societats locals i que pensi menys en la massificaci i en un sistema aeri poc implicat en el medi ambient. «Ja s'identificava una tendncia cap a un turisme ms responsable i pot ser que l'escenari posterior a la pandmia acceleri la regulaci de les administracions i la pressi de la demanda en aquest sentit», afirma Gomis. «Les conseqncies de les decisions que es prenguin en l'mbit de la gesti pblica durant els prxims mesos reconfiguraran l'estructura de les condicions de l'oferta i de les expectatives de la demanda», conclou.

#expertsUOC

Foto del professor Joan Miquel Gomis Lpez

Joan Miquel Gomis Lpez

Professor dels Estudis d'Economia i Empresa
Director del programa de Turisme

Expert/a en: Comunicaci, comercialitzaci i intermediaci d'empreses turstiques, companyies de baix cost (low cost), turisme responsable.

Àmbit de coneixement: Comunicaci i organitzaci d'empreses turstiques.

Veure fitxa
Foto del professor Pablo Daz Luque

Pablo Daz Luque

Expert/a en: Sistemes d'informaci i TIC en turisme, promoci i mrqueting electrnic de destinacions turstiques, xarxes socials i turisme, economia collaborativa aplicada al turisme, desenvolupament i economia del turisme.

Àmbit de coneixement: e-turisme, e-destinaci, consum i economia collaborativa en turisme, desenvolupament turstic.

Veure fitxa

Salvador Macip

Professor dels Estudis de Salut de la UOC

Expert/a en: Estudis de Salut

Àmbit de coneixement: e-turisme, e-destinaci, consum i economia collaborativa en turisme, desenvolupament turstic.