Drets i llibertats (vulnerats) en l'estat d'alarma

  Experts en dret debatran sobre la viabilitat legal d'algunes de les mesures imposades pel Govern central

Foto: Kelly Siskkema

27/04/2020
Nria Bigas Formatj
Experts en dret penal, administratiu i constitucional debatran en un webinar la viabilitat legal d'algunes de les mesures imposades pel Govern central

Limitar la presncia o la circulaci de persones i vehicles en determinats llocs i hores, requisar bns temporalment o racionar el consum d'articles de primera necessitat sn alguns dels drets que s'han vist limitats durant aquest confinament, que ja suma ms de quaranta dies. «La regulaci de l'estat d'alarma es basa en la ponderaci de mals, qesti complexa quan es tracta de ponderar riscos», afirma Josep Maria Tamarit, catedrtic de Dret Penal de la UOC i ponent en el prxim seminari web gratut, «Estat d'alarma, drets i llibertats», que tindr lloc el 12 de maig. Participaran en quest debat en lnia juristes d'universitats prestigioses, com ara Fermn Morales, catedrtic de Dret Penal de la Universitat Autnoma de Barcelona i advocat; Alejandro Saiz Arnaiz, catedrtic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra, i Csar Cierco, professor titular de Dret Administratiu de la Universitat de Lleida.

 

Limitar la circulaci o confinar la poblaci?

Per a Tamarit, el decret d'estat d'alarma actual ha anat ms enll del que la llei permet. «El que preveu la llei s que el Govern d'Espanya pugui restringir els moviments de la poblaci en determinats llocs i temps, per no li permet fer un confinament de la poblaci al domicili durant un temps tan llarg, noms amb algunes excepcions; aquest s un dels abusos que s'estan cometent en aquesta crisi».

L'Estat espanyol s un dels pasos europeus que ha mantingut un nivell de confinament ms alt i que ha limitat ms certes activitats productives, en comparaci amb altres pasos europeus. «El rgim que s'ha adoptat s'extralimita clarament davant els poders que la llei concedeix al Govern d'Espanya en virtut de l'estat d'alarma», adverteix Tamarit, que afegeix que «sorprn tamb la reacci tbia o inexistent dels juristes davant aquest escenari».

Per exemple, tant la prohibici d'abandonar el domicili com l'adoptada pel decret de confinament, «van ms enll del que disposa la llei i incideixen en el dret fonamental a la llibertat ambulatria, segons la qual els ciutadans no poden ser privats de la seva llibertat fora dels casos previstos per les lleis (art. 17 de la Constituci), com ara la llibertat de reuni o de circulaci, per exemple», afirma Tamarit.

En aquesta lnia, el Tribunal Suprem va admetre dijous a trmit un recurs per part d'un advocat que afirma que s'estan vulnerant els drets fonamentals de llibertat, reuni i circulaci. «En aquest cas, el Tribunal Suprem de moment noms ha adms el recurs i t uns quants dies per decidir, per, en qualsevol cas, l'advocat t ra en qu el confinament imposat pel Govern d'Espanya s il·legal», afirma Tamarit.

 

On sn el poder judicial i els rgans parlamentaris?

«El Parlament i el poder judicial gaireb han desaparegut, i aix s preocupant, especialment perqu aquest darrer s el garant dels drets dels ciutadans, i s per tant un servei essencial en un moment en qu per via de decret el Govern d'Espanya atribueix ms poder a la policia i fins i tot es mobilitza l'exrcit», adverteix Tamarit. I s que tots els canvis imposats per l'estat d'alarma s'han fet mitjanant decrets llei: «La Llei orgnica 4/1981, en l'article 1.4, assenyala que la declaraci dels estats d'alarma, excepci i setge no interromp el funcionament normal dels poders constitucionals de l'Estat».

 

Els nens a casa, drets vulnerats

La privaci de la circulaci s'ha acarnissat amb els nens, a qui s'ha obligat a quedar-se a casa durant ms de trenta dies i amb la possibilitat de sortir noms quan l'adult no tenia cap altra opci. «Aquest sacrifici imposat als menors s un dels errors i abusos ms grans que s'han coms en la gesti de l'epidmia, que s'explica perqu molt pocs s'han pres seriosament els nens com a titulars de drets i no com a mer element afegit a la vida dels adults», afirma Tamarit.

 

El Govern d'Espanya no pot investigar les notcies falses

Una altra de les polmiques ha estat el control i el monitoratge d'Interior, mitjanant la Gurdia Civil, de rumors, mentides i notcies falses (fake news) que es difonen a les xarxes i que les autoritats estan traslladant a la Fiscalia perqu comporten un «engany manifest amb risc a l'ordre pblic» per a la poblaci. «Difondre una notcia falsa no s un delicte i, per tant, ni el Govern d'Espanya ni la policia estan autoritzats a investigar-ho. Tampoc no vol dir que aquesta mentida estigui coberta per la llibertat d'expressi, perqu el dret a informar no cobreix el dret a donar informaci no vera, per que sigui mentida no vol dir que sigui automticament un delicte», aclareix.

«Si fos un delicte, i fos un delicte privat, com seria el cas d'una calmnia o una injria, tampoc no es podria investigar d'ofici, noms en casos de delicte d'odi o un fet delictiu», afegeix.

Per a Tamarit, hi ha una extralimitaci clara del Govern d'Espanya en un moment en qu hi ha un clima de perill greu respecte dels drets, en el qual, sota la cobertura de l'estat d'alarma, el Govern s'est atribuint poders que no li dona la llei i que van ms enll del sentit de l'estat d'alarma.

 

La imposici de multes, una mesura desproporcionada

Ja s'han ems ms de 600.000 multes des de la declaraci de l'estat d'alarma. «L'Estat pot multar quan hi ha una infracci de les condicions de l'estat d'alarma i les multes sn en aplicaci de la llei de seguretat ciutadana. Tamb es poden arribar a imposar sancions penals per desobedincia, per tant en un cas com en l'altre, hi ha una desproporci i un risc d'un s arbitrari de la potestat que la llei dona a la policia», adverteix.

Actualment, s'aplica la llei de seguretat ciutadana —batejada com a llei mordassa— contra els ciutadans que eludeixen el confinament. S'imposen multes de, per exemple, 601 euros per un «desplaament no autoritzat», i de fins a 2.000 euros si els agents opinen que l'infractor els ha «menyspreat». El nombre elevat de sancions s «una demostraci de la intervenci» abusiva «de l'Estat amb l'estat d'alarma» i adverteix que comporta un «risc important per als drets i les llibertats dels ciutadans, que haurien d'interposar recursos contra aquestes sancions».

 

Classificar i atendre els pacients segons les seves possibilitats 

En l'mbit mdic, davant la saturaci de les UCI, alguns sanitaris s'han vist obligats a triar a quins pacients poden atendre amb ms mitjans i negar aquests recursos a altres pacients. «Jurdicament, en una situaci de recursos limitats i de medicina de catstrofe, est justificat atendre el malalt amb millor pronstic», afirma Tamarit.

 

L'estat d'alarma no ha d'oblidar els drets fonamentals

s clar que l'estat d'alarma s una situaci que preveu la Constituci i que permet al Govern d'Espanya adoptar mesures excepcionals, per «els drets fonamentals de la Constituci no estan suspesos ni afectats per l'estat d'alarma i, segons quines mesures es vulguin adoptar, poden ser inconstitucionals», explica. «El risc d'abs sempre s all on hi ha un poder no subjecte a control i la histria ens ensenya quines en poden ser les conseqncies. Encara que aquesta crisi es pugui considerar una situaci excepcional i temporal, alg ha d'alertar davant el perill que es cronifiqui», conclou Tamarit.

 

Experts debaten en lnia l'aplicaci de l'estat d'alarma

El seminari web tindr lloc el dimarts 12 a les 18 h i es podr seguir mitjanant el canal de YouTube de la UOC des d'aquest enlla. La participaci s gratuta i molt senzilla. Mitjanant aquest enlla s'obt accs a la sessi, sense necessitat d'instal·lar cap programa. A ms d'assistir a la presentaci dels experts, els participants disposen d'un xat per fer-los arribar preguntes. Les sessions tenen una durada d'una hora i es gravaran en vdeo, de manera que es podran veure posteriorment al mateix canal de YouTube de la UOC.

#expertsUOC

Foto del catedrtic Josep Maria Tamarit Sumalla

Josep Maria Tamarit Sumalla

Catedrtic de Dret Penal
Director del programa de Criminologia

Expert/a en: Victimologia, justcia restaurativa, sancions penals i justcia transicional.

Àmbit de coneixement: Dret penal i criminologia.

Veure fitxa