El reconeixement facial ens permet desbloquejar el telèfon, identificar-nos per fer un examen online o pagar en un supermercat. Ben aviat, el cotxe ens podria indicar que fem una pausa per descansar mitjançant aquesta tècnica, que també podria fer servir el cambrer d'una discoteca per saber si algú s'està intentant colar per demanar una copa. El reconeixement facial és una aposta guanyadora: és còmode, atractiu per a l'usuari i té un avantatge afegit en temps de coronavirus: no cal contacte físic. Però la cara amable d'aquesta tecnologia no elimina els problemes de seguretat i privacitat que fa anys que es denuncien i que ara tornen a l'actualitat amb la notícia de la col·locació de càmeres amb reconeixement facial per part de Mercadona. Les dades biomètriques són sensibles i requereixen una protecció especial: què passa quan el PIN ets tu?
Com funciona?
Tant el mòbil com la policia quan troba una persona desapareguda entre una multitud utilitzen la mateixa tecnologia: el reconeixement facial no és res més que una aplicació dirigida per ordinador que identifica automàticament una persona amb una imatge digital a partir de la qual extreu un seguit de característiques facials (dades biomètriques) que compara amb una base de dades. A partir d'aquí, el sistema pot operar de dues maneres:
- Verificació o autenticació de cares: el sistema només confirma si la cara coincideix amb una fotografia o grup de fotografies guardades prèviament. El cas típic seria el desbloqueig del mòbil.
- Identificació o reconeixement de cares: el sistema compara la imatge d'una cara desconeguda amb totes les imatges d'una base de dades per determinar-ne la identitat. És el que podria utilitzar la policia, per exemple, per buscar persones desaparegudes.
Tot i que els usos del reconeixement facial abasten una gran quantitat de sectors, és indubtable que l'acostament al gran públic ha arribat gràcies a la inclusió en els dispositius mòbils com a sistema de desbloqueig. La seva antecessora, l'empremta digital, va ser rebuda de bon grat pels usuaris perquè deixava enrere la molesta tasca de recordar la contrasenya. No obstant això, el fet que calgui contacte físic entre el dit i el sensor dona problemes en cas que un dels dos estigui humit o brut o si s'utilitzen guants. La indústria fa anys que explora les possibilitats del reconeixement facial en aquest camp: «L'ús del reconeixement facial per al desbloqueig dels telèfons ja estava disponible el 2011 en els telèfons basats en Android 4.0. El problema en aquesta versió —i en moltes de més recents— és la seguretat. Quan s'utilitza una càmera normal per capturar les fotos de la cara, només cal mostrar una foto del propietari del telèfon perquè ens doni per bo el reconeixement», explica Xavier Baró, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.
El gran salt tecnològic va arribar amb Apple i el seu model iPhone X, que incorpora un sensor «que permet crear un mapa en tres dimensions de la cara i, a partir d'aquest mapa, extreure un seguit de valors per veure si ets tu o no», afegeix. Unes millores en seguretat, segons l'expert, totalment imprescindibles sobretot ara que fem servir el mòbil per accedir al banc, fer pagaments o amb l'auge de la internet de les coses, fins i tot per accedir a casa nostra o desactivar l'alarma.
Els sistemes de reconeixement facial estan tan avançats que les recerques ara se centren «a poder reconèixer les persones al llarg de tota la vida sense necessitat de fer fotografies constantment», explica Jordi Serra, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, «fins i tot si portes ulleres o barba o no, o si han passat uns certs anys. Les fotos que es van fer virals de com eres tu fa tants anys no eren res més que un estudi d'aquestes empreses. La gent, sense saber-ho, els va ajudar a tenir més dades, més fotografies i poder identificar més persones», afegeix. Ara el repte és adaptar els sistemes de reconeixement facial al complement indispensable de la nova normalitat, la mascareta. La companyia espanyola FacePhi ha desenvolupat un algoritme que és capaç de reconèixer amb més d'un 99 % de fiabilitat la cara d'una persona encara que porti la mascareta posada.
Aplicacions... del futur?
Més enllà dels mòbils, les aplicacions d'aquesta tecnologia són tantes i en tants àmbits que és difícil imaginar un futur en què les càmeres de reconeixement facial no formin part de les nostres vides. En el camp de l'educació, atès que l'ensenyament online ha vingut per quedar-se, els sistemes de verificació d'identitat de l'alumnat es fan necessaris. Per exemple, el juny passat, un miler d'estudiants d'FP en línia de Jesuïtes Educació i la UOC van fer 3.700 proves virtuals per primera vegada a causa de la COVID-19. Cinquanta d'ells es van acollir amb èxit a una prova pilot voluntària de reconeixement facial per acreditar la seva identitat.
Però la cosa no acaba aquí. Combinades amb sistemes de realitat virtual, càmeres de reconeixement facial instal·lades al cotxe (i treballant juntament amb altres sensors que poden mesurar, per exemple, la força amb la qual s'agafa el volant) poden detectar que el conductor està cansat i suggerir-li que faci una parada; els sistemes de pagament en supermercats o restaurants passarien a ser contactless i ja no caldria ensenyar la documentació a l'hora d'accedir a un avió, un concert o «fitxar» per anar a treballar. Segons el professor Jordi Serra, les recerques apunten a l'anàlisi per computador de l'estat d'ànim, cosa que podria tenir repercussions interessants en l'àmbit de la salut, entre altres.
Què hi diu la llei?
Les possibilitats i aplicacions gairebé de ciència-ficció d'aquesta tecnologia sedueixen els usuaris. Segons un estudi de la consultoria d'investigació de mercat Harris Interactive, tres de cada quatre espanyols se senten «molt emocionats i còmodes» utilitzant les noves tecnologies —com el reconeixement facial, el control per veu, la tecnologia 5G o la intel·ligència artificial—, cosa que ens situa un 19 % per sobre de la mitjana mundial. Però som conscients del que fem quan etiquetem algú a Facebook, participem en l'últim repte viral o ens baixem l'app que ens envelleix o ens converteix en emoji? Aquesta mateixa persona que acaba de regalar les seves dades biomètriques a una app estrangera podria signar una petició a Change.org perquè l'Ajuntament de Barcelona no instal·li càmeres que podrien fer reconeixement facial als carrers, com ha passat recentment i no solament en aquesta ciutat, sinó també en d'altres com Londres. Si més no en l'ús d'aquesta tecnologia per part dels poders públics hi ha una mica més de consciència respecte de les conseqüències de l'ús indiscriminat del reconeixement facial. «Des del punt de vista de la seguretat, aquesta tecnologia té avantatges indubtables per protegir estructures crítiques com un centre de ciberseguretat o un aeroport, però qualsevol cessió de drets ha de compensar i ser proporcionada, perquè el risc és vigilar la població i saber en cada moment què fan els ciutadans. Això podria assimilar-se a les mesures d'un règim totalitari», reflexiona Sergio de Juan-Creix, professor col·laborador de Dret dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i advocat del despatx Croma Legal.
A Europa tenim el sistema més garantista del món de protecció de dades i, dins de la legislació nacional, l'activitat de les càmeres de reconeixement facial afectaria tant els drets d'imatge com la protecció de dades. «Les càmeres de reconeixement facial tenen sobretot un límit en la normativa de protecció de dades, perquè el que utilitzen és una dada biomètrica per reconèixer la persona, que és la fesomia de la cara. Aquest tipus de dades es consideren sensibles i tenen una protecció reforçada; per tant, per a l'ús de càmeres que les analitzen, necessites el consentiment lliure o bé que hi hagi un interès públic essencial previst en una norma amb rang de llei que l'hagi reconegut, entre altres bases legals», explica De Juan-Creix. Per això actualment a l'Estat espanyol només s'utilitza en casos molt puntuals, com ara per part de la policia a l'estació d'Atocha per identificar persones buscades, i aquest és el motiu pel qual l'Agència Espanyola de Protecció de Dades ha iniciat una investigació d'ofici sobre la polèmica instal·lació de càmeres de reconeixement facial en quaranta supermercats per part de Mercadona.
A més, fallen
Als problemes de seguretat i privacitat esmentats, hi caldria sumar un aspecte ètic que també ha ocupat les portades dels mitjans internacionals en els últims mesos. Microsoft acaba d'afirmar que no prestarà el servei de programari de reconeixement facial a la policia nord-americana durant un any, tal com ja van fer-ho Amazon i IBM. Aquesta última ha anat un pas més enllà i ha anunciat que suspèn les investigacions i el desenvolupament de les seves tecnologies de reconeixement facial «davant el temor que es puguin utilitzar per promoure la injustícia i la discriminació per motiu de la raça». La decisió es pren en el context del moviment en contra del racisme provocat pel cas George Floyd, però els problemes venien d'abans. La majoria tenen problemes per identificar persones no caucàsiques: «Tots aquests mètodes utilitzen dades que estan disponibles per aprendre, però aquestes dades no estan el que se'n diu "balancejades", és a dir, que en la mostra no hi ha el mateix nombre de persones de cada ètnia ni de cada edat o sexe. Per exemple, el seu ús no seria ètic si fallés més i aixequés més alertes quan és una noia simplement perquè el sistema té més exemples de nois que de noies, o si la persona és de color i no la pot reconèixer. No poder garantir que sigui un sistema totalment neutre fa que ho hagis de justificar molt bé abans d'utilitzar-lo», explica Xavier Baró.
Una tecnologia molt atractiva per als usuaris que ve amb una motxilla de contres que cal valorar acuradament abans d'apuntar-se sense pensar-s'ho al pròxim repte viral.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció