Aprenentatges sobre salut digital durant la pandèmia

Amb la COVID-19, l'ús d'eines tecnològiques enfocades a l'atenció en salut ha guanyat terreny. La incertesa, els nervis i l'estrès que genera acostar-se a un centre de salut davant un possible contagi han convertit la teleconsulta, de sobte, en la nova manera d'accedir als serveis d'atenció primària. No obstant això, aquesta transició de presencialitat a remot, sense els coneixements ni recursos digitals, administratius i humans adequats, podria ser una reculada en lloc d'un avenç per al camp de la salut un cop tornem a la normalitat. «La salut digital no és "nosaltres fem i després preguntem als pacients si els agrada". Hi hem de posar els pacients i els professionals des del començament, i penso que això de vegades se'ns oblida. Ara, el problema no és que s'estigui implantant perquè està de moda, perquè hi havia una situació excepcional, sinó que es consolidi. Els metges no tenien cap altre remei i han començat a fer videotrucades, teleconsultes, etc., però això no és necessàriament salut digital», assegura Albert Barberà, director de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

A través d'internet i les aplicacions mòbils, els centres de salut han pogut optimitzar i millorar la prestació d'alguns serveis mèdics. I encara que al principi eren diversos els interrogants en pacients i professionals sobre l'ús d'eines digitals i la qualitat de la consulta quant a la comunicació i el tracte humà ―per la manca de contacte en un mateix espai―, aquesta crisi sanitària ha obligat a canviar molts dels paradigmes en l'atenció. «Està molt lligat a un repte: el repte ètic. La salut digital no és un problema tecnològic, la tecnologia és una eina que hi és», assegura el director de l'eHealth Center, que afegeix: «El professional està immers en un sistema i no tan sols ha de saber com fer sevir l'app per preguntar al pacient si es troba més bé del dolor, si ha augmentat o disminuït, etc., sinó que ha d'entendre que forma part de tota una política de transformació de la salut.»

La transformació digital en l'àmbit de la salut encara té molt de camí per recórrer, però l'ús d'aquesta tecnologia durant la pandèmia s'ha d'avaluar per millorar els coneixements i les habilitats dels professionals en salut, de manera que garanteixin l'eficiència i la seguretat dels pacients. Segons explica Barberà, les eines digitals s'han d'acompanyar d'un canvi del sistema que agilitzi i garanteixi el canvi, la qual cosa va lligada a un augment de la capacitació dels professionals sanitaris i una ampliació de l'alfabetització digital que facilitin posteriorment la humanització en l'atenció. Encara que les eines tecnològiques han permès innovar, per a l'expert de la UOC cal començar a agrupar-les per objectius i pel que es pretén fer amb elles. Entendre l'estat actual d'implantació d'aquesta tecnologia i analitzar quina és la percepció dels professionals sanitaris sobre l'eficiència, l'eficàcia i l'accessibilitat d'aquestes eines serà fonamental perquè en la formació professional es comenci a incloure com cal fer servir la tecnologia en clínica pràctica. «Això va de l'ús de la recepta clínica electrònica, la prescripció, l'ús de les apps, les videoconferències, les visites sincròniques i no sincròniques, etc. És la visió segons la qual el professional ha d'entendre on és, cosa que demana en molts casos aprendre i practicar noves habilitats relacionades amb la dimensió digital.»

Albert Barberà, director de l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), va fer aquesta anàlisi durant la taula rodona «Transformació digital i competències de les persones» en el marc del Congrés de Salut Digital de Sant Sebastià.