La fatiga pandèmica, els símptomes depressius i la reducció de les relacions socials desincentiven l'activitat física entre la gent gran

  gent gran

Foto: Matthew Bennett en Unsplash

Un estudi revela els factors que han afectat negativament el nivell d'activitat en aquest col·lectiu durant el confinament

Un expert en geriatria dona cinc consells a la gent gran per recuperar l'activitat física

Les persones grans han estat un dels grups més afectats per la pandèmia de la COVID-19, no només pel que fa a contagis i mortalitat, sinó també per les conseqüències que han tingut les mesures de distanciament social i les restriccions de mobilitat. El professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, Marco Inzitari, cap del grup de recerca Envelliment, Fragilitat i Transicions a Barcelona del Vall d'Hebron Institut de Recerca, situat al Parc Sanitari Pere Virgili, ha impulsat un estudi, amb persones residents a Barcelona, en què s’ha pogut comprovar com els símptomes depressius, la fatiga i les relacions socials reduïdes han influït negativament en el nivell d’activitat física que la gent gran ha mantingut durant el confinament per la COVID-19 a Espanya. L’estudi, liderat per aquest expert president de la Societat Catalana de Geriatria, permet comprovar que el nivell d’activitat física depèn de diversos factors i, en conseqüència, a l’hora d’ajudar una persona gran, cal incidir en diversos aspectes de la seva vida.

L’estudi que s’havia iniciat abans de la pandèmia per avaluar l’impacte d’un programa d’envelliment saludable, té l’avantatge d’emprar els mateixos instruments abans i després del confinament estricte i comparar la situació dels participants. El programa en qüestió, +ÀGIL Barcelona −que ofereix recomanacions d’activitat física als participants−, és un programa d’intervenció per promoure la salut i l’envelliment saludable adreçat a persones d’una especial fragilitat. “Persones que encara són relativament autònomes i que manifesten signes de fragilitat, però que es troben en una fase molt precoç, fet que les identifica com les candidates ideals per a una intervenció”, explica Inzitari, que també és membre del grup multidisciplinari de COVID-19 del Ministeri de Ciència i Innovació. L’estudi ha permès fer el seguiment dinàmic d’un total de 98 persones.

Algunes de les conclusions de l’estudi són que, en la disminució del nivell d’activitat física de les persones durant el confinament hi va influir el fet de viure soles (38 %), tenir símptomes depressius previs (21,9 %) o fatiga declarada durant la pandèmia (38,1 %). En canvi, les persones que van manifestar haver tingut un contacte social amb persones diferents de les de la família (46,9 %) i haver mantingut activitats de lectura (26,5 %) durant el tancament han mostrat uns nivells d’activitat física molt més elevats.

Aquestes dades són, segons l’opinió l'investigador, una evidència sobre la “constel·lació de factors” que contribueixen a la “reducció de l’activitat física” i que tant poden estar relacionats amb la salut com amb aspectes socials. En la disminució de l’activitat física hi han contribuït elements relacionats amb els límits a les interaccions socials o amb els efectes biològics per la reducció de la mobilitat, per exemple. “D'una banda, els aspectes previs a la pandèmia, com el fet de tenir símptomes depressius, però al mateix temps les relacions socials, la fatiga que es percep per la situació de pandèmia i tenir menys xarxa social”, subratlla l’expert.

Les múltiples causes que condueixen a aquesta reducció fan evident que els programes per recuperar l’activitat física de les persones afectades “no poden limitar-se només a donar consells i recomanacions”, remarca Inzitari. El professor de la UOC defensa: “També s’ha de procurar que progressivament aquestes persones recuperin les relacions socials. Hem de vetllar pel seu estat anímic, perquè amb activitat física per si sola no arribarem a resultats.” Les conseqüències negatives de l’envelliment tenen a veure, com s’ha demostrat, no només amb la salut, sinó també amb l’entorn social o alguns factors psicològics. “Si intervenim en una sola cosa, no canvia la situació, perquè l’abordatge ha de ser molt sistèmic i col·laboratiu: amb la intervenció dels agents de salut (atenció primària), geriatres, serveis socials, entitats del tercer sector i cuidadors”, comenta. D’aquesta experiència, Inzitari en destaca l’aprenentatge sobre la importància de promoure un envelliment saludable que permeti superar situacions semblants en el futur. Per això, destaca el valor de “la promoció i la prevenció de la salut en totes les edats”.

L'expert també subratlla la rellevància d’incloure en els programes adreçats a la gent gran la introducció del component digital. “Cal posar en valor que hi ha aplicacions i programes que també ajuden a oferir aquest acompanyament per recuperar la mobilitat física de manera digital”, apunta. Les aplicacions, tanmateix, han de ser fiables i, d’alguna manera, “hi ha d’haver una tutela per part dels professionals de la salut”.

 

Cinc consells per recuperar l’activitat física després de l’experiència de la pandèmia

1. Fer almenys 150 minuts d’activitat física moderada (per exemple, caminar de pressa, no passejar) a la setmana. Es poden fragmentar en diferents moments de cada dia o bé repartir-los entre alguns dies de la setmana. Només caminar no és suficient: cal reforçar la musculatura, sobretot la de les extremitats inferiors. Es poden integrar exercicis senzills com fer esquats, per exemple, amb una cadira darrere per precaució.

2. Es poden fer servir algunes aplicacions digitals, com ViviFrail −gratuïta−, que fa una avaluació de l’estat físic amb pocs exercicis i recomana un programa adaptat.

3. Cal que cadascú trobi l’activitat i la logística o l'organització que prefereixi, perquè això ajudarà que l’activitat física sigui una rutina constant. Clarament, fer alguna cosa és millor que no fer res, i el fet que sigui agradable ajuda.

4. També cal donar importància a altres aspectes com la nutrició (mantenir una dieta variada i agradable, sobretot amb proteïnes, fruita, verdura i la quantitat correcta de lactis, i controlar els carbohidrats i els greixos) i el son (en aquest sentit, l’activitat física i mantenir unes rutines estables també ajuden a dormir millor).

5. Mantenir-se actius en general, cultivar interessos i, sobretot, mantenir i cuidar les relacions socials, amb la família i els amics. Millor en persona, si pot ser, i esperem que amb la vacuna es puguin recuperar, i, si no, virtualment.

#expertsUOC

Marco Inzitari

Professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC

Expert/a en:

Àmbit de coneixement:

Veure fitxa

Enllaços relacionats