El 90 % de les joves que pateixen assetjament al carrer no reben ajuda per part dels testimonis

L'assetjament al carrer és una forma de violència tan habitual que una de cada cinc joves que el pateixen l'han normalitzat. A més, el 90 % de les joves que han estat assetjades al carrer asseguren que no van rebre cap mena d'ajuda de les persones que ho van presenciar, segons l'informe Safer Cities for Girls, elaborat per l'ONG Plan International amb la participació de la UOC.

Gairebé 8 de cada 10 joves de Madrid, Sevilla i Barcelona han patit assetjament al carrer, segons l'estudi elaborat a partir de 879 experiències de joves d'entre 15 i 25 anys de les tres ciutats espanyoles. Quan pateixen assetjament, només un 3 % de les noies ho comunica a les autoritats o forces de seguretat, i l'experiència acostuma a quedar en converses amb familiars o amistats.

Aquestes són algunes de les conclusions principals de la recerca que s'ha dut a terme en el marc del projecte Safer Cities for Girls, finançat per la Comissió Europea, a partir de les 3.000 experiències registrades mitjançant una web activa a Barcelona, Madrid, Sevilla, Brussel·les, Anvers i Charleroi. Mitjançant aquesta plataforma, les mateixes joves podien marcar al mapa de la seva ciutat un punt que els semblava segur o insegur, els motius, i donar altres detalls sobre la seva experiència, com ara si van rebre ajuda o no.

Mecanismes de protecció de les joves

Generalment, les joves recorren a estratègies individuals per autoprotegir-se i augmentar la sensació de seguretat, que poden anar des de buscar companyia, per no haver de recórrer soles els trajectes, fins a modificar la ruta, vestir-se de manera diferent o escoltar música per aïllar-se dels comentaris, per exemple. L'ús que fan les noies dels telèfons mòbils és especialment significatiu: fan veure que parlen amb una altra persona, comparteixen la ubicació en temps real, avisen que han arribat i, de vegades, fotografien els assetjadors.

"En un 66 % dels casos, indiquen que són assetjades pel fet de ser dones. Es tracta d'una discriminació per raó de gènere que té un impacte real en la vida de les joves, perquè no se senten lliures ni segures, i, no obstant això, la legislació espanyola no recull l'assetjament de carrer. Des de Plan International demanem que s'inclogui a la normativa per poder prevenir, detectar, denunciar, sancionar i erradicar aquesta violència", subratlla Begoña Solórzano, directora de Programes Locals de Plan International.

"La recerca posa el focus en les experiències compartides per les joves, en les seves vivències, i l'anàlisi ha permès comprendre millor la seva percepció. La recerca és un exemple clar de transferència que busca tenir un impacte real en la societat, perquè aprofundeix en el problema que implica l'assetjament de carrer i apunta línies prioritàries d'actuació per erradicar-lo", explica Silvia Martínez, investigadora del grup GAME de la UOC, que ha col·laborat en aquest projecte juntament amb la investigadora Candela Ollé. Aquestes investigadores han coordinat l'aportació de la UOC en aquesta iniciativa i hi han participat amb la recollida i l'anàlisi de la informació per estudiar la situació de l'assetjament al carrer. Martínez i Ollé, expertes en l'ús de metodologies de recerca quantitativa i qualitativa, han analitzat les dades obtingudes i, a més, han participat en el disseny dels guions que s'han seguit en els grups de discussió amb joves i les entrevistes a persones expertes, i en la interpretació dels resultats d'aquestes accions.

Les joves indiquen que, encara que els moviments i l'ús dels espais públics hagi disminuït a causa del confinament, durant la pandèmia l'assetjament de carrer s'ha traslladat a les xarxes socials, una eina àmpliament utilitzada per les joves tant per seguir les classes virtuals com per mantenir el contacte social o per entretenir-se.

El 77 % de les situacions d'assetjament al carrer que pateixen les noies en aquestes ciutats no impliquen contacte físic i van des de mirades o xiulets fins a persecucions, comentaris i insinuacions, entre altres. Sevilla és la ciutat en què es viuen més situacions d'assetjament sense contacte físic (amb un 81 %), seguida de Madrid (79 %) i Barcelona (71 %). De mitjana, un 9 % dels casos d'assetjament de carrer a les tres capitals arriba al contacte físic, amb diferències entre les ciutats: 15 % a Barcelona, 8 % a Sevilla i 7 % a Madrid.

En la majoria de casos, les noies són assetjades per un home que està sol (59 %), tot i que les situacions en les quals intervé un grup d'homes també són habituals i succeeixen un 34 % de les vegades. A més, una mitjana del 12 % de les noies indiquen que qui les va assetjar es trobava sota els efectes de l'alcohol o altres drogues.

El 43 % de les experiències d'assetjament que viuen les joves a les tres ciutats tenen lloc al carrer. Els parcs i les zones enjardinades àmplies també s'esmenten com a llocs on les noies se senten insegures, igual que les estacions de transport.

En general, els factors que fan que les joves percebin més inseguretat tenen a veure amb el fet que són llocs poc transitats, se situen en vies secundàries o estan lluny d'espais de referència com casa seva o l'escola. En canvi, les joves perceben que els espais són segurs quan són "llocs concorreguts" (26 %), tenen "infraestructures adequades" (26 %) o hi ha "presència policial o vigilància" (24 %).

Pel que fa a les franges horàries, el 54 % dels casos d'assetjament al carrer ocorren amb major freqüència en hores nocturnes o de matinada. No obstant això, la sensació d'inseguretat està estesa entre moltes joves, i un 20 % assenyala que són assetjades "en qualsevol moment": a Sevilla un 25 % de les experiències d'assetjament han succeït a qualsevol hora del dia, a Madrid un 19 % i a Barcelona un 12 %.

A l'hora de triar com moure's a la nit, les joves tampoc no ho fan lliurement: tendeixen a evitar el transport públic i algunes opten, si poden, per fer-ho en taxi. "Jo a la nit agafo un taxi o pregunto entre els amics si algú té cotxe per no tornar sola, o en bus...", explica una jove de Sevilla entrevistada per a l'informe.

Recomanacions per construir ciutats segures

Plan International treballa des de 2018 perquè les autoritats adoptin mesures amb la finalitat de generar ciutats inclusives en les quals les nenes i les noies se sentin lliures i segures. En aquest sentit, l'organització recomana:

1. Legislar per prevenir, detectar, denunciar, sancionar i erradicar l'assetjament de carrer, impartir formació i atorgar recursos a les forces i cossos de seguretat per actuar davant les denúncies.

2. Millorar la planificació de les ciutats mitjançant l'adopció d'un enfocament de gènere en el disseny i la planificació urbana, incloses les necessitats específiques de les nenes, adolescents i noies.

3. Apostar per una educació inclusiva, de qualitat i en igualtat, tant formal com informal, per erradicar els estereotips de gènere i com a eina de prevenció de totes les formes de violència de gènere, inclòs l'assetjament al carrer.

4. Augmentar els recursos d'atenció per a joves que han patit assetjament als espais públics, i incloure aquests serveis psicosocials en tots els àmbits, tenint en compte que l'assetjament de carrer es produeix en qualsevol espai.

5. Fomentar la participació del jovent en el disseny de ciutats més segures, per tal de tenir en compte les seves experiències, demandes i necessitats.

6. Sensibilitzar la societat i difondre les iniciatives municipals en matèria de prevenció i atenció de l'assetjament de carrer, a través de campanyes en plataformes rellevants i accessibles. 

7. Reforçar les mesures de seguretat, amb un enfocament de prevenció, especialment en els espais considerats més insegurs.

8. Incorporar una visió àmplia de l'assetjament com una forma de violència per raó de gènere i de control de la participació de les nenes i adolescents en l'espai públic, que també pot traslladar-se a l'espai digital.

Per a més informació (informe, testimonis i altres materials) fer clic en aquest enllaç.

Aquesta recerca afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 5, Igualtat de gènere; 10, Reducció de les desigualtats, i 16, Pau, justícia i institucions sòlides. 

 

Plan Internacional 

Plan International és una organització que treballa per un món just que promogui els drets de la infància i la igualtat de les nenes. Va néixer a Espanya l'any 1937. Al llarg dels seus gairebé vuitanta anys d'història, ha construït aliances sòlides per tal de defensar els drets dels infants des que neixen fins que arriben a l'edat adulta.

Actualment, està present en 75 països i duu a terme programes que beneficien directament 17,1 milions de nenes i 15,5 milions de nens. És membre consultiu del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides des de 1981. Els seus comptes són auditats per PwC i el compliment dels principis de transparència i bona gestió és acreditat per la Fundació Lealtad.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC