Les celebritats obren camí al gènere no-binari

  Figures del món de la música i l'espectacle es converteixen en referents per a persones que no s'identifiquen amb el binarisme tradicional

Foto: Delia Giandeini / Unsplash

14/09/2021
Joan Antoni Guerrero
Figures del món de la música i l'espectacle es converteixen en referents per a persones que no s'identifiquen amb el binarisme tradicional

El maig passat un article de la revista Insider posava en relleu el nom de catorze personalitats de la cultura internacional que s'han identificat públicament com a persones no-binàries. Amb el títol «14 celebrities who don't identify as either male or female», la publicació fa una llista de figures internacionals que han abraçat el no-binarisme. Noms de la música i la interpretació com Demi Lovato, Janelle Monáe, Sam Smith, Brigette Lundy-Paine o Jonathan Van Ness formen part d'una llarga relació de personalitats artístiques, reconegudes globalment, que no es mostren conformes amb les etiquetes de gènere.

Aquesta projecció pública creixent del gènere no-binari a través de personatges reconeguts en el món de la música, el cinema o l'audiovisual internacional contribueix cada cop més a fer visible un col·lectiu que assisteix al naixement de nous referents. A l'Estat espanyol, la discussió política per l'avantprojecte de la llei trans o el debat a Catalunya al voltant de l'ús del llenguatge inclusiu en l'administració pública han fet que el no-binarisme encara estigui més present en l'agenda pública, una presència que també és fruit de l'activisme al voltant del gènere, remarca la coordinadora del grup de recerca consolidat MEDUSA - Gèneres en Transició de la UOC, Begonya Enguix.

L'experta assegura que el no-binarisme està més present ara en el debat públic que fa deu anys, però això no és només conseqüència de «l'activació de mesures polítiques», sinó també, i sobretot, de «la feina de visibilitat activista i personal de moltíssima gent, que ha estat afavorida per les xarxes socials». De fet, aquestes xarxes s'han convertit «en l'altaveu privilegiat de les dissidències de gènere» que, al mateix temps, «fan visible una possibilitat». Això fa, segons Enguix, «que es puguin veure reflectides i trobar respostes a qüestions que es plantejaven persones que no s'ho havien plantejat, però que sentien un malestar perquè només tenien accés a discursos tradicionals».

L'experta de la UOC afirma que la presència en els mitjans de celebritats identificades amb el no-binarisme ofereix a les persones no-binàries «una possibilitat de reconèixer-se», d'alliberar-se de complexos gràcies a referents que els «permeten pensar-se en una posició diferent». A la creixent visibilitat del no-binarisme hi ajuda també el fet que les noves generacions creixen amb «accés a informacions de diferents mitjans que ajuden a poder pensar en termes no-binaris i a replantejar el binarisme normatiu».

El món de la moda també s'ha convertit en un terreny on pot emergir el no-binarisme. El 2015, la cadena britànica Selfridges va fer una campanya orientada a una col·lecció de roba no-binària, Agender. Enguix explica que des de fa temps la moda ha anat incorporant models transgènere i apunta que «segurament hi haurà una absorció per part del mercat neoliberal d'aquestes actituds emergents, que han existit sempre, però que ara tenen la possibilitat de visibilitzar-se».

 

Límits en la publicitat i el màrqueting

De moment, però, malgrat la visibilitat de les celebritats i la moda, el món de la publicitat i el màrqueting es resisteix a introduir el no-binarisme en els seus missatges. La professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa Neus Soler opina que les marques encara consideren les persones de gènere no-binari com «un target molt minoritari» que no els resulta «atractiu». Per Soler, «enfocar la publicitat o el màrqueting cap a aquest públic no seria rendible per a l'empresa». A més a més, afegeix la professora, «és un tema delicat, que s'ha de saber tocar bé», perquè un error en el missatge pot acabar provocant «efectes indesitjables» per a la mateixa marca, com ja ha passat a vegades amb el públic homosexual.

El volum del col·lectiu o el seu poder adquisitiu són dos factors clau a l'hora de despertar l'interès de les marques: «Ni que la campanya fos un èxit li sortiria a compte a l'empresa ―sosté Soler―, perquè adreçar-se a un col·lectiu minoritari surt a compte si aquest té un nivell adquisitiu molt elevat, per exemple, i se li ven un producte de luxe. Si no, les marques haurien d'obtenir el benefici venent-ne un gran nombre d'unitats, que no podria ser absorbit per un col·lectiu tan petit.» En canvi, sí que hi pot haver campanyes que evitin «classificar» el producte segons el gènere i que es presentin com a unisex.

Soler considera que les marques poden optar per defugir el binarisme, però també reforçar-lo si els convé. En tot cas, la professora de la UOC opina que el no-binarisme «no s'està explotant, almenys de moment», i si no ha passat és perquè encara no s'ha vist rendible. En canvi, el col·lectiu LGTBIQ+ en conjunt, apunta Soler, sí que genera interès per un alt nivell de consum i fidelitat de marca, però també per la grandària. «No obstant, segmentar aquest col·lectiu i triar únicament els no-binaris redueix tant el grup que ja no resulta rendible», conclou.

#expertsUOC

Foto de la professora Begonya Enguix Grau

Begonya Enguix Grau

Professora dels Estudis d'Arts i Humanitats
Directora del programa del grau interuniversitari d'Antropologia i Evolució Humana

Expert/a en: Antropologia dels gèneres i de les sexualitats, cos i identitats, antropologia urbana i dels mitjans de comunicació.

Àmbit de coneixement: Antropologia social i cultural.

Veure fitxa

Neus Soler

Professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa

Expert/a en: màrqueting digital

Àmbit de coneixement: Antropologia social i cultural.