L'èxit de Machos Alfa, una oportunitat per repensar les masculinitats

Què és ser un home? És la pregunta que sobrevola Machos Alfa, el nou èxit comercial de Netflix, una comèdia espanyola estrenada a finals de l'any passat que, en poc menys de dos mesos, sembla estar en boca de tothom. En plena crisi del patriarcat, quatre amics es veuen en l'obligació d'adaptar-se a les noves mentalitats mentre veuen qüestionada la seva manera de socialitzar i amenaçats els seus privilegis.

"Es tracta d'una sèrie d'entreteniment, i això no ho podem perdre de vista, però tot i que pot tenir encerts i desencerts, sí que em sembla interessant que pugui servir per, com a mínim, pensar unes masculinitats que abans es pensaven com a intocables", opina la Dra. Begonya Enguix, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i directora del programa del grau d'Antropologia i Evolució Humana (interuniversitari: URV, UOC). "És rellevant que es posi de manifest que es pot pensar sobre la masculinitat, que no existeix naturalment ni és una cosa que s'hagi de donar per feta, sinó que existeix amb unes característiques donades en un context particular, marcades per unes relacions particulars amb els altres i uns interessos, i que comporta privilegis, drets i exclusions. Es promou una reflexió que molta gent, senzillament, no ha fet perquè ha considerat que l'ordre tradicional de gènere és l'estat "natural" de les coses", afegeix Enguix.

El context social ha canviat molt en les últimes dècades, i ha fet variar la manera en què les persones percebem i ens sentim en relació amb els rols de gènere. El 41 % dels homes entre 15 i 29 anys que resideixen a l'Estat espanyol no s'identifiquen amb els valors de la masculinitat més tradicional i hegemònica, aquella que estableix uns paràmetres estrictes sobre allò que significa "ser home", segons un estudi publicat per la Fundación Fad Juventud el mes de novembre passat. L'estudi va més enllà i mostra que, en relació amb els trets que defineixen la masculinitat, els homes creuen que la societat els veu "agressius" (41,3 %), "treballadors" (37,5 %), "líders, resolutius" (35 %) i "immadurs" (31,9 %), mentre que ells s'autoperceben com a "treballadors" (50,6 %), "responsables" (44,2 %), "sensibles, tendres" (36,2 %), "empàtics" (35 %) i "independents" (34,7 %).

Ara bé: es pot resumir tot allò que es considera tradicionalment "ser home" amb una sola etiqueta? És possible que un cos encarni tot allò a què ens referim quan parlem de "masculinitat tòxica"? Enguix és una ferma defensora que les masculinitats són híbrides: "Tothom és híbrid. L'experiència, les pràctiques, l'estar viu comporta ser híbrid. Qui no té pensaments contradictoris sobre les coses?". Les hegemonies, les pràctiques i les relacions de poder canvien segons el context, defensa l'acadèmica, i en posa un exemple: "La masculinitat heterosexual ha estat durant molts anys la masculinitat socialment acceptada i legitimada, i la masculinitat homosexual hi ha estat subordinada. Però el fet que la masculinitat homosexual estigui subordinada en aquest context no vol dir que no pugui ser hegemònica, per exemple, en les seves relacions amb les dones".

Enguix també considera una aportació valuosa de la sèrie la importància que s'hi dona al llenguatge. Un dels personatges, interpretat per Gorka Otxoa, passa bona part d'alguns capítols assenyalant marcadament cada comentari homòfob, cosificador, patriarcal o masclista que fan els seus companys. "El llenguatge és molt important per definir el món on vivim", assenyala Enguix. "Per tant, em sembla que apuntar al llenguatge com una pràctica quotidiana que té uns efectes dels quals moltes vegades no som conscients, és molt interessant".

La ideologia de gènere, pal de paller de la política de l'extrema dreta

Enfront dels avenços feministes que posen totes aquestes qüestions a l'agenda, ha sorgit amb força una reacció antifeminista que té una traducció política molt important. En un moment determinat, un dels personatges de la sèrie, veient-se amenaçat, decideix començar a dictar un curs per recuperar la virilitat, al més pur estil de la ultradreta. Donald Trump als Estats Units o Vox a l'Estat espanyol —com tants altres exemples arreu del món— fan de la ideologia de gènere el pal de paller de la seva política.

"Es diu molt que la masculinitat entra en crisi quan és qüestionada. Però jo em pregunto per què això ha de ser dolent, especialment si ajuda a superar injustícies", diu Enguix. "La masculinitat ha estat sempre en crisi, però repensar-la no és una amenaça ni converteix els homes en víctimes. La ultradreta utilitza l'amenaça a la masculinitat (tradicional) i el victimisme com a eines polítiques, però sentir-se amenaçat no significa que hi hagi una amenaça. En el context actual, en què les societats democràtiques aspiren a la igualtat de gènere, de drets i d'obligacions, aquestes reaccions polítiques no són només una reacció als avenços feministes, sinó que posen en evidència la voluntat de mantenir un statu quo basat en la desigualtat i l'hegemonia masculina, que mai ha desaparegut completament", conclou l'acadèmica.

En una sèrie com Machos Alfa, on s'exageren els estereotips, es difuminen les complexitats i es cau en les contradiccions, Enguix destaca com a valuosa la reflexió final que s'hi fa. "L'home patriarcal és un home malalt. De petits, ens van amputar la nostra feminitat, perquè la primera obligació d'un home era no ser una dona. Però abdicar dels nostres privilegis, renunciar a l'ambició o l'agressivitat, reconèixer la nostra vulnerabilitat, saber perdonar, consagrar-nos a la cura dels nostres fills o a les tasques domèstiques no ens fa menys homes. L'ideal masculí hegemònic, obsessionat amb l'èxit, el poder i la força, és esgotador", conclou un dels personatges al final de la ficció.