«En aquest país falta risc i recursos per a innovar en educació»

 

Lluís Pastor és un apassionat de l'educació en general i de la innovació en particular. El seu treball al capdavant de l'eLearn Center i el seu interès per conèixer els mètodes d'aprenentatge més eficaços i innovadors l'han portat a investigar per tot el món projectes singulars que van canviant l'univers educatiu. Defensa la necessitat de transformar les metodologies formatives, «inamovibles durant dècades», per a adaptar-les a un nou escenari que està en canvi permanent, també en la manera d'aprendre. Per això ha creat La Reina Roja: deu capítols temàtics en què es recopilen les experiències educatives singulars que marcaran el rumb de l'ensenyament.

 

 

Lluís Pastor és un apassionat de l'educació en general i de la innovació en particular. El seu treball al capdavant de l'eLearn Center i el seu interès per conèixer els mètodes d'aprenentatge més eficaços i innovadors l'han portat a investigar per tot el món projectes singulars que van canviant l'univers educatiu. Defensa la necessitat de transformar les metodologies formatives, «inamovibles durant dècades», per a adaptar-les a un nou escenari que està en canvi permanent, també en la manera d'aprendre. Per això ha creat La Reina Roja: deu capítols temàtics en què es recopilen les experiències educatives singulars que marcaran el rumb de l'ensenyament.

 

Considero que és imprescindible visibilitzar el canvi educatiu que es produeix al món i no solament a la universitat, el qual també s'ha de visibilitzar, és clar. La Reina Roja exposa i explica les experiències educatives més singulars i innovadores que es duen a terme a molts llocs, entre els quals hi ha l'Estat espanyol. Volem vincular la UOC amb altres universitats corporatives o polítiques, amb col·legis i amb altres centres que posen en marxa iniciatives que els fan diferents. La nostra tasca consisteix a detectar i analitzar aquests projectes. Perquè des de l'eLearn Center creiem en la diversitat i la diferència, i, de fet, és el que ha defensat la UOC des que es va crear. És el moment de les singularitats educatives.

No podem continuar formant les persones com s'ha fet tota la vida; l'educació ha estat inamovible durant dècades i dècades i no pot continuar així. La societat canvia i els mètodes d'aprenentatge també ho han de fer. Educació i societat han d'evolucionar en paral·lel.

Hi ha tres elements que fan que un model educatiu sigui diferent, singular i propi. El primer és el model d'aprenentatge: com és, com es dissenyen els cursos, com s'acompanya els estudiants, com se'ls avalua i quins recursos d'aprenentatge es posen a la seva disposició (de quines instal·lacions físiques i recursos tecnològics els proveeixen, per exemple). El meu equip i jo analitzem la forma i la singularitat amb què els centres apliquen un o diversos d'aquests elements.

A més, també avaluem el model d'organització d'aquestes institucions, és a dir, com són els professors, si tenen diferents papers docents, si disposen d'un equip d'operacions com el que té la UOC, si creen els continguts d'aprenentatge o fan servir recursos externs, quins són els seus processos de treball... Fem una anàlisi exhaustiva sobre el que hi ha darrere de cada universitat, de cada institució.

El següent element que analitzem és el model de serveis. En el nostre cas oferim serveis plans, és a dir, tots els estudiants accedeixen al mateix tipus de formació. Altres centres proporcionen serveis personalitzats, com ara classes de reforç, altres institucions disposen d'un campus físic... Un cas que m'ha cridat l'atenció és el de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, que disposa d'un entramat d'empreses propi per a donar servei als estudiants i alhora generar beneficis: una cadena de càtering en tots els seus campus, sistemes de seguretat propis, etc. O sigui que, en aquests casos, també vam estudiar el model de servei o de negoci, a més del d'aprenentatge o l'organitzatiu.

Moltes vegades aquests tres elements (aprenentatge, servei i negoci) estan relacionats: qui té un sistema d'aprenentatge singular sol tenir també un sistema organitzatiu diferent, per exemple.

Sí, s'han enregistrat deu capítols temàtics que es van convertint en catalitzadors perquè totes les persones interessades en l'educació puguin conèixer els canvis més interessants que es produeixen al món. Tots els centres de què parlem criden l'atenció. Ara mateix penso en la Universitat de Buckingham, que ha buscat una singularitat sensacional: té tres semestres en comptes de dos. D'aquesta manera, els estudiants poden acabar els graus en dos o tres anys, en comptes de quatre. També em sembla molt destacable el cas de la universitat Minerva, en què els estudiants estudien sis mesos en cadascun dels seus campus pel món. Després de tres anys, els seus universitaris han viscut a sis ciutats diferents. Però, com dic, cada centre de què parlem a La Reina Roja té la seva especificitat i és meravellós.

No. I nosaltres no ho hem fet per parlar de la UOC, dels seus models organitzatiu, d'aprenentatge o de servei, sinó perquè volem donar munició als polítics o fins i tot a nosaltres mateixos per millorar i avançar. La UOC ja era diferent quan es va crear el 1994, però l'any 2020 oferir formació universitària en línia ja no serà singular; per això hem de continuar avançant. Cercar altres models singulars al llarg del món posa en valor la nostra institució.

A l'Estat espanyol hi ha moltes institucions i persones amb talent —com a qualsevol país— que intenten canviar les coses. El que falta en aquest país és voluntat de risc i recursos. En molts centres dels Estats Units i del nord d'Europa tenen menys por d'atrevir-se i, a més, és clar, compten amb més recursos. A Espanya ens lliga la por de ser diferent, cosa que a més és penalitzada per l'Administració.

Penso en l'Escola 42, un centre de programació creat a París que no té suport del sector públic i que és molt demandat pels estudiants. Aquí l'estén la franquícia Telefónica, que va obrir un centre a Madrid amb el qual vol revolucionar l'educació. A l'Estat espanyol no és que siguem immobilistes, perquè sí que s'avança, però com he dit, hi ha més por d'arriscar.

Hi ha una prevenció que es pot arribar a entendre, és clar. Però el món es mou i ja hem vist que fent el mateix que es feia fins ara no es forma adequadament les noves generacions. El món és diferent i es necessita gent formada per a afrontar els nous reptes que es plantegen. Fa deu anys no existia Twitter, no s'aplicava la intel·ligència artificial a la domòtica... Tot canvia tan ràpid que cal adonar-se que els sistemes de formació han de ser més flexibles.

Quan parlo amb els alumnes em transmeten que estan contents de pertànyer a una universitat que innova i que pensa constantment en com es pot continuar avançant. Et demanen, això sí, saber les coses abans que passin. Passa igual internament: es nota que aquesta universitat té 20 anys i no 500 perquè tots estem acostumats a moure'ns, a fer les coses de manera diferent. D'aquesta manera, enfront de la natural resistència al canvi operatiu, s'imposa la voluntat d'actualització i de ser competitius, cosa que jo crec que en altres universitats seria més difícil.

Veurem per exemple universitats corporatives, cosa que em feia una il·lusió especial. Parlarem de la potència, la responsabilitat i la capacitat que tenen les empreses en la formació de les persones: la Universitat Disney o els projectes formatius de BBVA pel món.

També m'agrada molt exposar els projectes innovadors de les escoles que formen de manera singular els nens per convertir-los en adults singulars. Cada vegada que conec més aquest tipus d'escoles m'agrada més el que veig, com ajuden els nostres fills a tenir una visió diferent del món.

Sí, ja preparem deu capítols nous, perquè estem convençuts del que aporta un projecte com aquest. No hi ha res semblant, no hi ha cap institució que faci una prospecció seriosa sobre la innovació formativa al món. I estem molt orgullosos de ser nosaltres els qui hàgim detectat aquesta necessitat i de poder informar sobre el rumb que pren l'educació al món.