Santiago Giraldo , autor del llibre <em>¿Por qué amamos a Pablo Escobar? Cómo Netflix revivió al narcotraficante más famoso del mundo</em>
Aquest dilluns, 2 de desembre, s'han complert 26 anys de la mort de Pablo Emilio Escobar Gaviria, i amb Santiago Giraldo Luque, professor colombià del Departament de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor del llibre ¿Por qué amamos a Pablo Escobar?, repassem els motius de l'auge de popularitat de la figura del narcotraficant més conegut del món.
Aquest dilluns, 2 de desembre, s'han complert 26 anys de la mort de Pablo Emilio Escobar Gaviria, i amb Santiago Giraldo Luque, professor colombià del Departament de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor del llibre ¿Por qué amamos a Pablo Escobar?, repassem els motius de l'auge de popularitat de la figura del narcotraficant més conegut del món.
La primera pregunta és obligada. Per què estimem Pablo Escobar?
Doncs així es diu el llibre, ja que volíem indagar i veure l'afecte que rep la figura d'Escobar. Quan em demanaven si totes les històries que apareixien en la sèrie de ficció eren verídiques, em vaig començar a preocupar, ja que venien amb una barreja de fascinació i preocupació per totes les accions que va cometre el narcotraficant.
A Espanya el fenomen Narcos va arribar amb molta força i fins i tot hi va haver una propaganda de Netflix el desembre de 2016, a la Puerta del Sol, amb la cara d'Escobar desitjant un bon Nadal.
Com pot ser que el personatge de Pablo Escobar, líder de la màfia colombiana i amb tants assassinats i atemptats a l'esquena, sigui vist com un heroi del poble?
Per la gran producció audiovisual que hi ha darrere de Narcos, la sèrie de Netflix. La narrativa de la sèrie ens l'acosta, ens el fa familiar. Però realment no es veu ni l'u per cent del dolor que ha arribat a causar ni tota la violència que va arribar a exercir per aconseguir el que va aconseguir. Se'l veu amb la família, amb els companys, però no se'l mostra elaborant els plans per a fer-ho tot, sense cap mena de mirament per res ni per ningú.
Com va poder Pablo Escobar construir tot l'imperi i sobre què construeix aquest poder?
La base de tot el que va construir i va aconseguir són els diners, tot el que va guanyar amb el narcotràfic. Escobar va comprar la seva seguretat perquè va comprar el seu barri sencer. A Colòmbia, la població no tenia esperança de progressar socialment, les desigualtats eren molt accentuades, i ell realment va anar en contra de tot això, del sistema establert. Va acabar comprant la seva seguretat donant als seus veïns una cosa que mai no haurien esperat.
La sèrie de Narcos tracta de la vida de Pablo Escobar, ens fa coneixedors de les intimitats dels personatges i ens humanitza Escobar. Fins a quin punt la sèrie és fidel a la realitat?
La sèrie és infidel a la realitat. Sota el paraigua de «basat en fets reals», hi caben moltíssimes realitats. La sèrie ens mostra les intimitats del personatge, ens l'humanitza, però no és gens ni mica fidel a la realitat.
Realment, quan veus la sèrie no el veiem fent mal, no el veiem ni assassinant ni torturant per assolir tot el poder que va aconseguir fent mal. En la sèrie només se'ns mostra Escobar exercint la violència quan està amenaçat per alguna cosa.
Ara mateix, el «narco» està de moda. Com viu el poble colombià aquest fenomen «narco» que s'ha posat de moda?
Tot el «narco» és una caricatura. Pablo Escobar, el càrtel, els polítics, la policia, les bandes armades i fins i tot la societat colombiana que apareixen a la sèrie, tot està caricaturitzat. I així ho viu el poble. Tot el que ha arribat a Espanya arran de la sèrie és només això, una caricatura de Colòmbia.
Últimament sembla que els antiherois, els personatges que no encarnen els valors tradicionals, agafen força. Així i tot, la sèrie realment narra la història des del punt de vista de Stephen Murphy, el policia de la DEA (l'Administració per al Control de Drogues) que perseguia Escobar. Com es pot explicar l'èxit de la sèrie i del «narco»?
Tots tenim un dimoniet dins que ens fa identificar parcialment amb el mal. En una gran producció com aquesta, aconsegueixen que ens hi reconeguem. Normalitzen el negoci de la droga, el fet que només comprant i distribuint la mercaderia es guanyen diners. És clar, ho entens perfectament. Com han de treballar honradament els personatges de la sèrie per quatre duros?
La sèrie ha fet arribar al gran públic els esdeveniments del final del segle passat a Colòmbia, que fins ara potser eren desconeguts per a bona part de la població o no es coneixien amb detall. Fins a quin punt la sèrie Narcos frivolitza el que realment va passar a Colòmbia?
Ho frivolitza completament, sense cap mena de dubte. Es parla de coses que realment van passar, però en els fets que ens narren, en cap moment apareixen les víctimes ni la violència gratuïta. Tampoc no apareixen les famílies de les víctimes, perquè a la producció audiovisual no li interessa mostrar aquesta cara de la moneda. Només veiem una part del que va passar, la part que els interessa narrar.
En el llibre ¿Por qué amamos a Pablo Escobar? es comparen els «narcos» amb Estat Islàmic, però aquesta comparació, a una persona que només hagi vist la sèrie i no conegui res més, li pot xocar molt i fins i tot li pot semblar exagerada. Com es pot arribar a banalitzar el mal?
Es banalitza completament el mal i hi ha un doble judici del terrorisme. La gent que ha estat lluny de tot això, que ha tingut la sort de viure lluny del terrorisme, no poden arribar a imaginar el que se sent quan ho vius des de dins.
Escobar va arribar a matar 10.000 persones, però amb una producció audiovisual que desvirtua la realitat, acabes sentint afecte per ell. Això facilita que aquest doble judici sigui real i que es pugui banalitzar d'aquesta manera el terrorisme.
Contacte de premsa
-
Redacció