«El sentit crític davant les pantalles hauria de ser una assignatura a l'escola»

 Roger Chartier

Roger Chartier

14/07/2022
Teresa Bau
Roger Chartier, historiador del món del llibre

 

El prestigiós historiador del món del llibre Roger Chartier, el membre més destacat de la quarta generació de la influent escola dels Annales, va impartir fa poc una conferència a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) titulada "Historia cultural y crítica textual. Movilidad y materialidad de los textos". Chartier també va encapçalar el seminari La materialidad de los textos en la época de su reproductibilidad digital, en el marc del Global Literary Studies Research Lab (GlobaLS), grup de recerca liderat per la investigadora ICREA Diana Roig-Sanz, adscrit als Estudis d'Arts i Humanitats i a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3).

Aprofitem l'avinentesa per conversar amb l'insigne professor, que en aquesta entrevista reflexiona sobre l'efecte de la revolució digital en la lectura i l'edició, i explica com els llibres han marcat la història de la humanitat. 

D'on li ve l'interès pel món dels llibres?

La gent que estima els llibres acostuma a respondre aquesta pregunta dient que estima els llibres des de la infantesa. No és el meu cas. Hi ha dos tipus d'amants dels llibres: els "hereus", que han heretat l'amor pels llibres dels pares i han pogut accedir a la biblioteca familiar, i els "conquistats", que van ser seduïts pels llibres, perquè van néixer en un ambient desproveït de llibres a causa d'unes condicions socials concretes. En el meu cas, com a lector "conquistat", l'escola primària va tenir un paper fonamental, ja que va ser on vaig accedir per primer cop als llibres. A l'escola vaig descobrir autors com ara Jules Verne i altres clàssics, gràcies a col·leccions adaptades al públic infantil, com la "Rouge et Or" o la "Bibliothèque Verte".

Estem immersos en plena revolució del llibre digital. Com veu aquesta gran transformació? És comparable a altres revolucions experimentades pel llibre?

La revolució digital és la més espectacular perquè ha transformat el suport, la tècnica de transmissió dels textos i la pràctica de la lectura. No s'havien donat mai aquests tres canvis alhora, com ha passat amb el llibre digital.

Les revolucions viscudes pel llibre en altres èpoques van comportar canvis en algun d'aquests aspectes. Durant els primers segles de l'era cristiana, va néixer el còdex (amb pàgines enquadernades), que és el llibre que coneixem actualment. Això va comportar una ruptura amb el suport existent fins al moment (els rotllos de papir). La impremta de Gutenberg (1440) va permetre, per primera vegada, reproduir un llibre sense copiar-lo. Va ser una gran revolució des del punt de vista tècnic. 

Quant a la lectura, ha viscut fonamentalment tres revolucions. La primera va ser el pas de la lectura en veu alta —tal com es feia durant els primers segles de l'Edat Mitjana als monestirs, on es llegia en llatí— a la lectura en silenci. La segona revolució va tenir lloc en el segle xviii, quan es va passar d'un corpus reduït de llibres i una lectura intensiva a la publicació de més llibres i a una lectura seglar, no reduïda a l'estament eclesiàstic. La tercera revolució va ser l'alfabetització, en el segle xix, que va tenir lloc amb l'accés dels nens, la classe obrera i les dones a l'escola primària.

La revolució de la digitalització és històrica perquè combina tres revolucions en una: de suport (pantalla), tècnica (transmissió digital dels textos, xarxes socials) i pel que fa a la manera de llegir.

«La digitalització és la revolució més espectacular de la història del llibre»

La digitalització és un instrument de democratització del coneixement molt important, però també és una perillosa arma de doble tall.

Som davant un poderós instrument de transformació social i comunicació que permet crear espais de discussió i reflexió a una escala que no s'havia vist mai. Internet ha canviat totes les pràctiques de la nostra vida, no solament la lectura: l'amistat, la identitat, el mercat, etc. No obstant això, internet i les xarxes socials són un instrument molt perillós que impulsa la difusió de fake news, manipula idees i falsifica la història per una raó fonamental: a les xarxes socials, el criteri d'avaluació dels textos deixa de ser crític. El sol fet de ser a la xarxa ja atorga credibilitat al missatge, cosa que és terrible per al coneixement i per a la democràcia. Ho hem vist amb la circulació de teories absurdes durant la pandèmia, amb la manipulació d'eleccions en països com el Brasil, o amb la perillosa reescriptura de la història en diversos països d'Europa. Per tot això, no tinc un diagnòstic clar sobre el que ha representat la revolució digital. Hem de ser conscients que la digitalització pot crear un món de manipulació i falsificació. 

«La digitalització pot crear un món de manipulació i falsificació»

La guerra entre Ucraïna i Rússia també té lloc a les xarxes. Quina opinió té sobre aquest conflicte?

Penso que aquest tema s'allunya del meu camp de coneixement i la meva resposta no té més valor que la del cambrer del bar de la cantonada. Als mitjans de comunicació hi ha un abús dels suposats intel·lectuals que opinen sobre tota mena de temes, sense tenir-ne coneixements. Sempre són els mateixos i opinen sense coneixement de causa. Així doncs, no parlaré d'un camp que no és el meu. 

Així i tot, considera que l'educació té el poder d'evitar guerres?

És molt ambiciós posar l'educació com un instrument que pot evitar guerres. Amb tot, sí que és fonamental per aportar un sentit crític a les persones i evitar la circulació de propaganda i notícies falses. El sentit crític davant de les pantalles hauria de ser una assignatura a l'escola, perquè els infants saben molt bé com s'empra la tecnologia, però no saben navegar en aquest món ple de desinformació. Al món de la lletra impresa és més fàcil distingir si una informació és de qualitat, però al món digital tot té el mateix format i la mateixa aparença. És molt important fomentar l'actitud crítica per evitar la credulitat enfront de la manipulació. 

En una de les seves obres es demana si els llibres poden provocar revolucions. Quina és la resposta?

Totes les revolucions consideren que han estat originades per llibres. Per exemple, la Revolució Russa, amb els textos de Marx i Engels; la Revolució Xinesa, amb Mao Tse Tung; la Revolució Francesa, amb alguns autors de la Il·lustració. És paradoxal que la revolució es concebi com una ruptura absoluta, però que, alhora, busqui els seus profetes. El que sí que veiem és que alguns autors van ser considerats com si les seves obres haguessin anunciat aquesta ruptura abans que es fes realitat. Al meu llibre Les origines culturelles de la Révolution française explico com les obres de Voltaire i Rousseau, que atacaven la cort i l'aristocràcia, van contribuir a despertar consciències i a provocar la desobediència a les autoritats. No obstant això, no considero que els llibres siguin capaços de desencadenar una revolució per si sols. Les raons profundes són sempre socials o econòmiques, tot i que sí que permeten somiar que un altre món és possible i creen un horitzó de canvi.

«Els llibres permeten somiar que un altre món és possible»

Shakespeare, Cervantes, Molière… Quan diem que aquests autors han marcat la història de la literatura, pequem d'una visió massa occidentalocentrista?

Hi ha una nova tendència historiogràfica per trencar el monopoli del món occidental en la història cultural. Aquesta nova visió mostra que la història del llibre no ha de passar necessàriament per la impremta, perquè el Japó, Corea i la Xina van tenir una cultura impresa sense necessitat de la impremta (van fer servir la tècnica de la xilografia). A més, Europa és el resultat de connexions entre diverses cultures, de l'emigració, de l'intercanvi de mercaderies i idees… Aquesta nova historiografia més global s'ha anat obrint pas al llarg dels últims vint o trenta anys.

Éditer et traduire, el seu últim llibre, parla de dues activitats que la digitalització ha transformat profundament. Els traductors automàtics posaran fi a l'ofici de la traducció?

És cert que els traductors automàtics han millorat molt i cada cop són més exactes. Són útils per a correus electrònics, temes administratius, etc., però no es poden fer servir per traduir un llibre d'història, de novel·la o de poesia. Actualment, la crisi del mercat del llibre i el fet que els joves no llegeixin llibres han reduït en gran manera el nombre de traduccions que fan les editorials, que són prudents perquè no volen tenir pèrdues. La meitat dels joves no compren llibres en cap format (digital o imprès) i no és certa la frase "No s'havia llegit mai tant", perquè la lectura a les xarxes socials no equival a llegir un llibre. Amb la disminució d'obres traduïdes, una gran quantitat de ficció i bellesa ha deixat de ser accessible. És un dels efectes indirectes de la digitalització.

Com podem canviar aquesta situació desoladora i incitar els joves a llegir?

Prohibint la lectura! En lloc de fer una campanya que mostri com és d'interessant llegir, s'hauria de crear una campanya que mostri la lectura com a acte prohibit… El problema és empènyer aquest públic jove a passar d'aquesta lectura digital, ràpida i impacient a la lectura del llibre, que és lenta, atenta, crítica. Hem d'ensenyar que llegir té un profit, forçar a sortir de les xarxes socials… No és fàcil. L'escola i els mitjans de comunicació han de ser conscients que tenen aquesta responsabilitat