«És importantíssim continuar-se formant perquè mai no saps quan acabarà la teva carrera esportiva»

 

El gallec Álex Mazaira, de 24 anys, és jugador de bàsquet del Real Valladolid Baloncesto, de la lliga LEB Or, la segona categoria del bàsquet estatal. És, també, un dels esportistes que compagina la seva professió amb els estudis a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on actualment cursa el grau de Psicologia. En aquesta conversa, Mazaira explica com gestiona el seu dia a dia entre entrenaments i lliuraments de proves d'avaluació contínua (PAC). I, tot i que reconeix que no és fàcil, anima totes les persones que es dediquen professionalment a l'esport a estudiar, perquè "mai no saps quan acabarà la teva carrera esportiva", explica.

 

El gallec Álex Mazaira, de 24 anys, és jugador de bàsquet del Real Valladolid Baloncesto, de la lliga LEB Or, la segona categoria del bàsquet estatal. És, també, un dels esportistes que compagina la seva professió amb els estudis a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), on actualment cursa el grau de Psicologia. En aquesta conversa, Mazaira explica com gestiona el seu dia a dia entre entrenaments i lliuraments de proves d'avaluació contínua (PAC). I, tot i que reconeix que no és fàcil, anima totes les persones que es dediquen professionalment a l'esport a estudiar, perquè "mai no saps quan acabarà la teva carrera esportiva", explica.

Bé, vaig començar a jugar als set anys. El meu primer any compaginava el bàsquet amb futbol sala, però, en finalitzar aquell any, em vaig decantar cap al bàsquet.

Ha estat una evolució a millor, des del meu punt de vista. Vaig començar la meva carrera professional al Barça B i, després de dos anys, vaig decidir fer un pas enrere i baixar una categoria per jugar al CB Martorell, a més a més d'estar vinculat al Baxi Manresa, en què vaig disputar algun partit. L'any següent vaig anar al Zornotza ST, a Biscaia, la temporada 2019-2020. La temporada següent, vaig tornar a jugar a la LEB Or amb el Marín Peixegalego i, un any més tard, al Club Ourense Bàsquet. I aquest any, com bé dius, a Melilla. Han estat molts canvis, però sempre me'ls he pres com a oportunitats de continuar creixent com a jugador i persona. A més, a tot arreu on he estat he après moltíssimes coses, per això crec que l'evolució ha estat bona. Ara estic en un punt a la meva vida en què m'agradaria trobar certa estabilitat, però cada estiu és incert.

Han estat anys complicats per la pandèmia, amb molts tests, molts partits amb els pavellons buits... Espero que torni la normalitat d'abans, que sembla que ja està tornant a les nostres vides.

Sí, actualment estic estudiant el grau de Psicologia, a banda de jugar a bàsquet. Intento organitzar-me al millor possible per treure'n el màxim profit. Normalment entreno als matins, per tant, els matins són purament bàsquet. Llavors, després de dinar i de fer la migdiada em poso a fer alguna activitat, sigui una PAC o alguna lectura obligatòria, fins a l'hora de sopar. Mai no ho he hagut d'allargar més del sopar, perquè cada dia intento fer un cop d'ull al Campus Virtual per saber què he de fer perquè no se m'acumuli la feina. Quan s'acosta algun examen, acostumo a estudiar a les nits. És quan em trobo millor i més productiu, encara que no fins molt tard, que l'endemà al matí hi ha entrenament.

Va molt lligat amb la pregunta anterior, però, sens dubte, saber gestionar el temps. Perquè, a banda dels entrenaments durant la setmana, hi ha partits els caps de setmana, i molts són fora de casa, per tant, això implica viatjar. És clau organitzar-se bé. Un altre aspecte molt important crec que és la força de voluntat, perquè no és fàcil posar-te a fer feina de la universitat després d'un entrenament d'alt nivell.

La meva primera opció no va ser Psicologia. Vaig començar Bioquímica. M'encantava treballar al laboratori, però em va resultar impossible poder-ho compaginar amb l'esport perquè cal viatjar, i això comporta perdre's moltes classes. Vaig començar Psicologia amb un bon amic l'any següent. Vam creure que pot ser molt aplicable a l'esport, i crec que teníem raó. Un cop vaig haver començat, ja em va enganxar i em va agradar.

Vaig començar Psicologia a la Universitat de Barcelona, presencialment, quan vivia a Barcelona, però al cap d'un any, quan me'n vaig anar a Manresa, vaig veure que la millor manera de compaginar els estudis amb l'esport era fer-ho en línia, i més en una situació com la meva, que em vaig movent de ciutat cada any. Vaig escollir la UOC perquè m'havien parlat molt bé de la universitat i perquè és catalana, i un cop a dins em va encantar la flexibilitat que pot arribar a tenir amb esportistes i les ajudes a aquests.

M'imagino exercint de psicòleg en algun club de bàsquet, ajudant els jugadors i entrenadors des de la meva experiència com a jugador i amb tots els coneixements que estic aprenent. I m'encantaria fer-ho! Sigui des del coaching o des d'una parcel·la més clínica, però m'encantaria continuar vinculat al món del bàsquet.

Que no dubtin a fer-ho, és importantíssim continuar-se formant a partir dels divuit anys. Mai no saps quan acabarà la teva carrera esportiva, i, si tenen decidit fer-ho, que no deixin les PAC per a l'últim dia! Fora bromes, sobretot que ho gaudeixin i que escullin una cosa que els apassioni, és una etapa molt xula.