«Més de 1.300 milions d'estudiants d'arreu del món han hagut de canviar els seus hàbits i mètodes d'aprenentatge»

 

El 17 de novembre, la UOC va organitzar el Seminari Internacional 2022 de la Càtedra UNESCO d'Educació i Tecnologia per al Canvi Social. L'acte va ser moderat per Albert Sangrà, director acadèmic d'aquesta càtedra i catedràtic d'Educació de la UOC. El tema que es va abordar va ser el lideratge en educació digital i va tenir la presència d'una de les expertes principals en aquesta matèria, Jill Jameson, professora d'Educació i directora del Centre de Lideratge i Empresa de la Facultat d'Educació, Salut i Ciències Humanes de la Universitat de Greenwich. Juntament amb Françoise Chevalier i Deborah Arnold, Jameson va analitzar els desafiaments als quals s'enfronta l'educació digital després de l'impacte que, a escala global, ha comportat la pandèmia i la reculada posterior.

 

El 17 de novembre, la UOC va organitzar el Seminari Internacional 2022 de la Càtedra UNESCO d'Educació i Tecnologia per al Canvi Social. L'acte va ser moderat per Albert Sangrà, director acadèmic d'aquesta càtedra i catedràtic d'Educació de la UOC. El tema que es va abordar va ser el lideratge en educació digital i va tenir la presència d'una de les expertes principals en aquesta matèria, Jill Jameson, professora d'Educació i directora del Centre de Lideratge i Empresa de la Facultat d'Educació, Salut i Ciències Humanes de la Universitat de Greenwich. Juntament amb Françoise Chevalier i Deborah Arnold, Jameson va analitzar els desafiaments als quals s'enfronta l'educació digital després de l'impacte que, a escala global, ha comportat la pandèmia i la reculada posterior.

Es va produir una expansió massiva i molt ràpida de l'aprenentatge, el treball i l'administració en línia, que va afectar més de 1.300 milions d'estudiants d'arreu del món, segons el Fòrum Econòmic Mundial. Aquesta transformació va implicar una substitució immediata de l'ensenyament físic per l'oferta en línia, fet que va tenir conseqüències positives, però també negatives.

L'ensenyament superior ara està més preparat per liderar i admetre oportunitats digitals flexibles en l'aprenentatge i el treball. També hi va haver una millora de les comunicacions en línia i un augment de la conscienciació respecte a la importància de donar suport al benestar i afavorir l'equilibri entre el món laboral i la vida familiar. Moltes institucions de l'ensenyament superior van demostrar una capacitat impressionant per adaptar-se a les necessitats urgents.

La gran pèrdua en el compromís, l'aprenentatge i la vida social dels estudiants quan l'educació digital no va poder satisfer les seves necessitats. Van augmentar la solitud, la bretxa digital i els problemes de salut mental. També es va crear una sobrecàrrega, tant en el personal acadèmic com entre els estudiants, per l'exigència de treballar 24 hores al dia i per la dificultat de marcar uns límits clars entre la vida laboral o d'estudi i la llar. Algunes de les característiques negatives es destaquen en un informe de l'Economist Intelligence Unit.

Sí, crec que s'ha produït una reacció i un retorn als models tradicionals i a l'educació presencial. Molts governs i institucions, conscients de la important inversió que fan als campus i de les taxes que paguen els estudiants, van insistir que s'havia de tornar a treballar a temps complet i al més aviat possible a les aules. La gran majoria d'estudiants esperen alguna mena d'aprenentatge en línia després de la pandèmia, tot i que en alguns casos poden preferir l'aprenentatge presencial. Com va posar de manifest un article publicat a Educause Review, moltes institucions i individus no van suportar bé una educació cent per cent en línia.

Personalment, m'interessa sobretot el lideratge digital, tot i que he investigat sobre les bretxes digitals, que em semblen un àmbit molt important. També m'importa la tecnologia educativa crítica, que empra un enfocament escèptic i pragmàtic del concepte de transformació digital. Finalment, m'atreuen molt les teories de la tecnologia educativa en relació amb la teoria de l'aprenentatge i la gestió eficaç dels processos de canvi.

Un informe del Fòrum Econòmic Mundial del 2020, amb l'opinió de 27.500 persones procedents de 29 països, va indicar que el 72 % considerava que, en un termini de cinc anys, l'educació superior es faria en línia, almenys, en la mateixa proporció que de manera presencial. Jo penso que la transformació digital que es va produir durant la pandèmia ha alterat permanentment l'ensenyament superior i ara s'espera que l'ensenyament digital flexible —el que combina l'aprenentatge en línia i el presencial— formi part de gairebé tota l'oferta institucional. Això requereix lideratge digital en tots els àmbits.

En un article publicat fa poc i escrit juntament amb altres autors, debatem aquest tema en profunditat i donem una possible definició de l'e-leadership com l'ús eficaç de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) per aconseguir les finalitats marcades per les institucions d'educació superior. Amb tot, considerem que aquest concepte d'e-leadership és una versió anterior i més limitada del lideratge digital, que comporta molt més que l'ús eficaç de les TIC i implica el lideratge total de la institució en els seus processos de transformació digital.

Em va semblar un acte excel·lent. Crec que es tracta d'una qüestió important, especialment en el context de la ràpida expansió de l'aprenentatge digital que s'ha produït durant la pandèmia.