«Sempre he tingut com a objectiu científic entendre millor el comportament humà»
Andreas Kaltenbrunner , Investigador líder del grup AI and Data for Society de la UOC
La intel·ligència artificial (IA) i les dades tenen el potencial de canviar el món. Un estudi recent del grup bancari Goldman Sachs assenyala que el 18 % de l'ocupació a escala mundial podria ser automatitzat per la IA. A més, aquesta tecnologia té la capacitat de transformar nombrosos aspectes de les nostres vides, com la manera com ens informem, ens expressem i ens comuniquem. Per això, entendre la seva relació amb les ciències socials i les humanitats és fonamental.
Aquest és un dels objectius d'Andreas Kaltenbrunner, un investigador que analitza el costat més humà de l'aplicació d'aquestes noves tecnologies. Després de passar per diferents centres tecnològics i de recerca europeus, arriba a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per liderar el nou grup de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3): AI and Data for Society (AID4So).
Aquest grup se centrarà en el desenvolupament de nous mètodes d'IA, aprenentatge automàtic i analítica de dades massives, d'una banda, i en la cerca d'aplicacions amb què investigar en àmbits com les ciències socials i les humanitats digitals, de l'altra. Parlem amb Andreas Kaltenbrunner per conèixer millor la seva trajectòria professional i els objectius d'aquest grup de recerca, que analitza la tecnologia posant l'ésser humà al centre.
La intel·ligència artificial (IA) i les dades tenen el potencial de canviar el món. Un estudi recent del grup bancari Goldman Sachs assenyala que el 18 % de l'ocupació a escala mundial podria ser automatitzat per la IA. A més, aquesta tecnologia té la capacitat de transformar nombrosos aspectes de les nostres vides, com la manera com ens informem, ens expressem i ens comuniquem. Per això, entendre la seva relació amb les ciències socials i les humanitats és fonamental.
Aquest és un dels objectius d'Andreas Kaltenbrunner, un investigador que analitza el costat més humà de l'aplicació d'aquestes noves tecnologies. Després de passar per diferents centres tecnològics i de recerca europeus, arriba a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per liderar el nou grup de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3): AI and Data for Society (AID4So).
Aquest grup se centrarà en el desenvolupament de nous mètodes d'IA, aprenentatge automàtic i analítica de dades massives, d'una banda, i en la cerca d'aplicacions amb què investigar en àmbits com les ciències socials i les humanitats digitals, de l'altra. Parlem amb Andreas Kaltenbrunner per conèixer millor la seva trajectòria professional i els objectius d'aquest grup de recerca, que analitza la tecnologia posant l'ésser humà al centre.
La teva carrera se centra a liderar equips que treballen amb IA i dades, amb l'objectiu de comprendre millor el comportament humà. Què et va portar a interessar-te per aquest àmbit?
Sempre he tingut com a objectiu científic entendre millor el comportament humà, tant en l'àmbit individual com social, i crec que per avançar en això és important utilitzar els mètodes i les fonts de dades més avançats possibles.
Per formar-me en aquest àmbit, vaig realitzar un màster en Mathematical Computer Science a la Universitat Tècnica de Viena (TU Wien) i, posteriorment, un doctorat en Computer Science and Digital Communication a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Com ha estat la teva trajectòria fins a arribar a la UOC?
Després d'acabar el doctorat a la UPF el 2008, vaig treballar al centre tecnològic Barcelona Media. Allà vaig participar en la creació de la línia de recerca sobre mitjans socials, que vaig passar a liderar al maig del 2013. Entre el 2015 i el 2017 vaig ser director científic de la Unitat de Recerca en Humanitats Digitals del centre tecnològic Eurecat, i al setembre del 2017 em vaig incorporar a NTENT com a director de Data Analytics.
A l'octubre del 2020 vaig començar a treballar com a investigador sènior a la ISI Foundation de Torí, on vaig romandre fins a arribar a la UOC. En aquesta fundació utilitzava mètodes de ciències de la computació, IA i sistemes complexos per abordar qüestions de recerca sociològiques i tecnològiques.
I quina és la teva experiència en el món de la recerca?
Actualment, compto amb més de 10 anys d'experiència liderant grups de recerca i ciència de dades, i he codirigit estudiants de doctorat i de màster. He participat en l'obtenció de finançament públic per a diversos projectes de recerca: com a investigador supervisor en la Beca d'Acció Marie Curie SAFRAN, com a coordinador del Projecte Europeu Contrapedia i com a investigador principal d'un soci de projecte en projectes europeus i projectes nacionals espanyols de transferència de tecnologia (del programa CENIT) sobre mitjans socials i dades massives.
A més, he col·laborat com a investigador principal en projectes de transferència de tecnologia amb Intesa SanPaolo, Orange Espanya o l'Ajuntament de Barcelona. També he col·laborat en el primer estudi d'àmbit nacional sobre l'ús de les xarxes socials a Espanya, encarregat per l'entitat pública red.es.
Al llarg de la teva carrera has publicat nombrosos articles científics. Pots parlar-nos d'aquest aspecte de la teva trajectòria?
Gràcies a la participació en diferents projectes finançats amb fons europeus, congressos i tallers científics, he pogut establir una rica xarxa de col·laboracions internacionals. He publicat articles amb coautors de les universitats d'Oxford i Cambridge, de l'Institut d'Estudis Polítics de París (Science Po), de la Universitat d'Amsterdam, del Politècnic de Milà i de la Universitat de Tolosa, entre altres.
He publicat 23 articles en revistes JCR i altres 19 en conferències revisades d'experts de primer nivell com CHI o SIGKDD. En dues ocasions, he guanyat el premi al millor article. A més, soc membre dels comitès de programa sènior de conferències com TheWebConf i CIKM, i del consell editorial d'Elsevier Journal on Online Social Networks and Media.
D'altra banda, he format part de cinc comitès de tesis i he estat revisor de propostes d'Horitzó 2020 i COST per a la Comissió Europea, i de més de 20 congressos, tallers i revistes científiques indexades diferents.
De les teves recerques, quina t'ha semblat més interessant o diferent?
Aquesta és una pregunta difícil. La més interessant sempre és l'última, però també podria destacar la relacionada amb l'article "Societal Controversies in Wikipedia Articles". Aquest estudi és fruit d'un projecte en el qual es van utilitzar les interaccions entre editors a la Viquipèdia per determinar els aspectes més controvertits sobre un tema (per exemple, el canvi climàtic).
Actualment, estic reutilitzant aquesta recerca en una col·laboració amb la Wikimedia Foundation per desenvolupar un índex de fiabilitat de les pàgines web que es fan servir com a fonts.
I quina recerca resultaria més rellevant per al treball que desenvoluparà el nou grup AI and Data for Society (AID4So)?
Per exemple, una que s'ha publicat recentment: "Large scale analysis of gender bias and sexism in song lyrics". En aquesta recerca, emprem mètodes d'IA per analitzar les lletres de més de 375.000 cançons i mesurar l'evolució del sexisme i dels biaixos de gènere durant sis dècades.
Trobem que la proporció de lletres sexistes augmenta amb el temps, especialment entre cançons d'artistes masculins i les que apareixen en les llistes de Billboard. També vam mostrar que les cançons contenen diferents biaixos lingüístics depenent del gènere de l'intèrpret, i que les d'artistes masculins presenten biaixos més forts.
Aquest estudi brinda informació sobre l'ús del llenguatge en una part tan influent de la cultura popular com és la música. Es tracta de la primera anàlisi d'aquest tipus a gran escala.
En quins altres àmbits se centrarà aquest nou grup de l'IN3?
El grup se centrarà tant en el desenvolupament de nous mètodes en IA, aprenentatge automàtic i analítica de dades massives com en la seva aplicació per resoldre qüestions en l'àmbit de la recerca de ciències de dades, ciències socials computacionals i humanitats digitals.
El grup posa l'ésser humà al centre del seu esforç de recerca i, per tant, s'enfoca en l'estudi i en l'ús de mètodes ètics, sostenibles i explicables.
Quins són els seus objectius?
El grup té diferents objectius. Un d'ells se centra en la recerca teòrica en IA i aprenentatge automàtic. En aquest àmbit, treballem en la millora i el desenvolupament de nous mètodes, especialment aquells explicables en generació i classificació de textos, detecció de credibilitat de la informació i noves tècniques de representació en xarxes neuronals per grafs.
Un altre dels grans objectius del grup gira entorn de la recerca aplicada en ciència de dades. Utilitzant mètodes d'última generació de les ciències computacionals, la IA i l'aprenentatge automàtic, treballem per aprofundir en la nostra comprensió del comportament humà, a escala individual, grupal i social, tant en el món digital com fora de línia.
Quina importància té orientar la IA i l'ús de les dades per solucionar desafiaments socials?
Té molta importància, però el seu ús també crea nous desafiaments. Té el potencial de ser disruptiu (i ja ho és) en molts àmbits. Hi ha molts tipus de treball i sectors que es veuen i es veuran afectats, i moltes tecnologies que es poden fer servir tant per millorar la societat com per empitjorar-la.
En aquest sentit, la IA i l'ús de les dades poden ajudar a trobar solucions als desafiaments socials. Per exemple, facilitant la presa de decisions informades, mostrant possibles millores d'eficiència dels programes socials o aportant noves maneres de promoure la innovació social.
No obstant això, és essencial considerar l'ètica, l'equitat i l'impacte social d'aquestes solucions per evitar el seu ús malintencionat, efectes col·laterals negatius i no desitjats o el rebuig del seu ús per part de la societat.
Què suposa per a la UOC comptar amb un grup de recerca com aquest?
La UOC i en particular l'IN3 són perfectes per acollir aquest grup de recerca, ja que el seu focus és l'estudi de l'efecte d'internet i de les TIC en els diferents àmbits de l'activitat humana. Existeixen moltes possibilitats de col·laboracions i sinergies amb els grups de recerca ja existents.
L'enfocament del grup de recerca serà interdisciplinari. S'utilitzaran i es desenvoluparan mètodes i algorismes bàsics d'informàtica per a la intel·ligència artificial, l'aprenentatge automàtic i l'anàlisi de dades massives, però sempre buscant la seva aplicabilitat en les ciències socials i les humanitats.
Aquest esforç no serà unidireccional: el grup buscarà col·laboracions en els àmbits de les ciències socials i les humanitats per ajudar a millorar els algorismes de la IA. Per fer-ho, es posarà l'ésser humà al centre, treballant en mètodes que permetin i millorin la comprensió i l'acceptació humana dels resultats de la IA.
En resum, això permetria a la UOC ser un actor actiu i positiu en l'escenari de les interseccions de la IA amb les activitats i les tasques humanes quotidianes.
UOC R&I
La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.
Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).
A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.
Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.