Autor: Maria Julià Barceló
Programa: Doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement
Idioma: castellà
Director: Dr. Víctor M. Sánchez
Departament / Institut: Internet Interdisciplinary Institute (IN3)
Matèries: Ciències socials
Paraules clau: Missions de pau de la Unió Europea, Manteniment de la pau, Fonaments jurídics interns i externs, Estructura orgànica, Procediment de creació i seguiment, Acords internacionals d'execució
Àrea de coneixement: Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals
+ Enllaç al projecte
Resum
L'objecte de la tesi és l'estudi de les missions de pau de la Unió Europea (militars, no militars i de caràcter mixt), en el marc de la Política comuna de seguretat i defensa (PCSD). Per mitjà d'aquestes missions, creades entre els anys 2003 i 2011, la Unió Europea ha assumit un paper d'actor en el context de les relacions internacionals en aquelles àrees d'influència geopolítica econòmica i estratègica situades fora de les fronteres de la Unió, principalment a Àfrica, Àsia, l'Orient Mitjà i els Balcans occidentals.
Aquestes missions, tal com demostra l'anàlisi de les seves bases jurídiques externes que n'han fet possible la creació i el desenvolupament, s'han configurat a semblança de les operacions de manteniment de la pau (OMP) de les Nacions Unides. La Unió Europea les ha creat i desplegat prenent com a base els capítols VI, VII i VIII de la Carta de l'ONU –on es descriuen, respectivament, els mecanismes d'arranjament pacífic de controvèrsies d'aquesta organització, la seva capacitat d'acció coercitiva i les normes bàsiques d'acomodament amb els acords regionals relatius al manteniment de la pau i seguretat internacionals.
Així, gràcies al mirall proporcionat per les OMP de les Nacions Unides s'ha gestat l'origen i el desenvolupament posterior d'aquestes missions, a partir de la inclusió en el Tractat de la Unió Europea (TUE) del 1992 de la Política exterior i de seguretat comuna (PESC). Especialment des del 2003, el seu desenvolupament ha anat paral·lel a les reformes dels tractats, fet que ha afavorit l'augment en nombre i funcions d'aquestes missions, com a instruments destinats a garantir la pau i la seguretat internacionals, fins a arribar al Tractat de Lisboa (2007), que recull en la PCSD els avenços i la pràctica desenvolupada per la Unió Europea en dur a terme les missions de pau. Així mateix, el títol V del TUE, relatiu a la política exterior i de seguretat comuna, ha proporcionat les bases jurídiques internes per a la seva creació com a accions de la Unió Europea, aprovades pels estats membres per unanimitat.
D'altra banda, s'ha estudiat el procés de creació i execució de les missions, inicialment per mitjà de l'estructura orgànica i institucional prevista als tractats de la Unió Europea. Aquesta estructura, encapçalada per les decisions polítiques del Consell Europeu i plasmada normativament pel Consell de la Unió Europea, es compon també d'un conjunt d'òrgans ad hoc creats a partir de les necessitats detectades en la pràctica del seu desenvolupament i aplicació, avui dia aglutinats en l'aparell administratiu format pel Servei Europeu d'Acció Exterior (SEAE) de la Unió Europea, com a intent d'unificació de l'acció exterior i de simplificació i eliminació de solapaments en les funcions d'alguns d'aquests òrgans. De la mateixa manera, el funcionament d'aquests òrgans en el procés de creació d'aquestes missions ha posat en evidència l'opacitat pel que fa al finançament de les missions militars (sufragades per les aportacions dels estats participants), i també la seva complexitat, derivada de la intervenció de diversos instruments financers. Totes aquestes qüestions han tingut repercussions en el retard de la posada en marxa d'algunes missions, davant de situacions de crisi que requerien una resposta urgent.
Finalment, aquestes operacions han disposat d'unes bases complementàries necessàries per a poder-les executar sobre el terreny: els acords internacionals concertats entre la Unió Europea i els estats territorials de les missions, i també els tercers estats participants en aquestes missions, per mitjà dels quals s'han establert els estatuts de les missions i les seves forces o personal, i la participació d'estats no membres en les missions de la Unió Europea.