Ser bibliotecari, una professió valorada i cada cop més social

Foto: Becca Tapert / Unsplash (CC)
24/10/2017
Redacció

Ser bibliotecari és una opció poc escollida però ben remunerada i valorada socialment. Els últims 15 anys, les matrícules dels estudis d’Informació i Documentació han experimentat una davallada del 76,4%. El curs 2001-2002, els matriculats a tot l’Estat eren 8.480, mentre que aquest curs 2016-2017 en són 2.001, segons dades del Ministeri d’Educació. «Tot i això, la professió de bibliotecària està ben valorada socialment, ben remunerada econòmicament i ha evolucionat molt en els darrers anys», explica Sandra Sanz, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. El salari mitjà dels professionals públics se situa prop de 37.000 euros l’any, una xifra que en el cas dels Estats Units puja a uns 51.000 dòlars de mitjana per a les dones i 58.000 dòlars per als homes, com assenyalen en un article les professores Sandra Sanz i Ana Isabel Bernal, aquesta darrera també dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.


Els nous rols

«Internet, Google i la crisi econòmica són els principals factors que han fet evolucionar les tasques dels bibliotecaris», explica Sandra Sanz. Per a aquesta experta, amb la crisi dels darrers anys aquests equipaments han potenciat la seva tasca de vetllar per la cohesió social. «La funció social de les biblioteques ha anat incrementant, ja fa temps que es parla de les biblioteques socials per a fer referència a les que tenen una activitat més intensa en aquest sentit, moltes integrades en el tercer sector», afirma aquesta professora. Sanz afegeix que les ofereixen «un seguit de serveis per compensar els desequilibris socials derivats de la crisi econòmica».

Les biblioteques acosten el coneixement a les persones que pateixen més la crisi, els ofereixen un espai de lectura i d’estudi, i fan una tasca fonamental per evitar la fractura digital entre la població. «Els bibliotecaris exerceixen moltes funcions i molt variades; més enllà de facilitar l’accés a la informació a la ciutadania, ofereixen un valor afegit a les cerques d’informació amb criteris de rellevància i pertinència», afirma Sanz. «Formen els usuaris capacitant-los per a identificar les seves necessitats d’informació, i apliquen estratègies de dinamització cultural i de lectura».

A les biblioteques públiques de Catalunya hi treballen més de 2.150 professionals, dels quals prop de 600 són bibliotecaris, segons dades del Departament de Cultura de la Generalitat. Aquest document reflecteix altres dades significatives, com ara que el 2015 hi va haver més de 24,8 milions de visites a les biblioteques, que s’hi van dur a terme prop de 62.000 activitats -hores del conte, clubs de lectura i altres-, i que s’hi van fer prop de 15,5 milions de préstecs entre llibres, música, pel·lícules i altres objectes.

També han canviat les demandes dels ciutadans. Si bé abans sol·licitaven ajuda per a buscar llibres, ara adquireix rellevància el servei de selecció de la informació. «Davant de tanta saturació d’informació, de soroll informacional  calen professionals que sàpiguen triar la informació més pertinent per a cada usuari. A més d’assegurar que sigui veraç i fiable», assenyala Sanz.


Una professió (encara) estereotipada

La formació de bibliotecari té una llarga tradició a Catalunya i a l’Estat espanyol. Ja al segle XIX hi van proliferar les primeres escoles de bibliotecaris. Tot i que cada vegada hi ha més homes a les aules, aquesta ha estat una professió feminitzada, en la qual durant molts anys han perviscut estereotips de gènere. Segons dades del Ministeri d’Educació, el percentatge d’homes i dones gairebé s’ha mantingut des de fa quinze anys. El curs 2001-2002 el 70% dels estudiants eren dones, i avui el 65% ho continuen essent.

«Es considera una professió femenina, probablement a causa de l’associació original de les tasques educatives, l’àmbit domèstic i les responsabilitats assistencials amb les dones», afegeix Jorg Müller, investigador del grup GenTIC de la UOC. Milagros Sáinz, directora del grup de recerca, considera que hi ha la creença que les professions feminitzades, com ara la del bibliotecari, «són fàcils d’aprendre, -en comparació d’altres carreres de ciències dures-, i qualsevol persona podria exercir-les». Es consideren secundàries, perquè tot allò que es codifica com a femení en la nostra cultura és menys valorat que el que pertany a l’esfera masculina, afirma Müller.

Sáinz assegura que els homes que trien professions considerades femenines, com ara la de bibliotecari, estan mal vistos socialment, tot i que aquesta desconsideració es rebaixa pel fet que ocupen més llocs de responsabilitat dins d’aquestes esferes.

Segons Jorg Müller per erosionar els prejudicis i etiquetes de gènere vinculats a aquesta professió, és necessari un canvi profund: «Cal modificar una part important de la nostra cultura. El gènere no és només una etiqueta que adherim als cossos, el gènere afecta tota la nostra societat». Per a l’expert, els estereotips són difícils de combatre i cal educar la gent per a qüestionar-los i ser flexibles en els esquemes cognitius.


La figura del bibliotecari en el futur

«Hauran de ser flexibles, creatius i multidisciplinars», augura Sanz. En les seves competències els caldrà incorporar tot allò que Google no té: habilitats de pensament crític per poder facilitar informació fiable, veraç i imparcial i utilitzar la intel·ligència emocional per comprendre millor les necessitats dels usuaris.

L’experta considera que el futur de les biblioteques passarà per uns professionals capaços de millorar i incrementar la cooperació i col·laboració dins i fora de la biblioteca, reforçar la creació de comunitats, dotar-les de cohesió social i garantir la igualtat d’oportunitats dels ciutadans a l’accés de la informació.  

 

#expertsUOC

Foto de la professora Sandra Sanz Martos

Sandra Sanz Martos

Expert/a en: Comunitats de pràctica, comunitats d'aprenentatge, aprenentatge col·laboratiu, treball col·laboratiu i aprenentatge virtual (e-learning).

Àmbit de coneixement: Informació i documentació.

Veure fitxa

Jorg Müller

Investigador del grup GenTIC de la UOC.

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Informació i documentació.

Milagros Sáinz

Directora del grup de recerca GenTIC de la UOC.

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Informació i documentació.