L'estratègia de la UOC, en línia amb el full de ruta de la UNESCO dels pròxims anys

Formar una ciutadania global per abordar la complexitat de les societats actuals, impulsar el coneixement obert i compartit i una recerca transdisciplinària, i assegurar el compromís social i la responsabilitat ètica de les institucions d'educació superior. Aquestes són les tres missions necessàries per repensar l'educació superior que la UNESCO ha destacat en el seu full de ruta per a l'any 2030. La proposta, que s'ha presentat en la cloenda de la Conferència Mundial de l'Educació Superior (WHEC2022, per les sigles en anglès), celebrada a Barcelona entre el 18 i el 20 de maig, es basa en sis principis: inclusió, equitat i diversitat; llibertat acadèmica; pensament crític i creativitat; integritat i ètica; sostenibilitat i responsabilitat social, i cooperació per a l'excel·lència.

"La nostra aposta per transformar la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en una universitat global amb més impacte social està totalment alineada amb la visió presentada per la UNESCO", assenyala Pastora Martínez Samper, vicerectora de Globalització i Cooperació. I és que la UOC ja va incorporar al Pla estratègic 2017-2020 la necessitat de formar l'estudiantat en competències globals (gràcies als avantatges del seu model en línia), la importància de tenir un pla de coneixement obert i la prioritat de millorar el compromís social de la Universitat, amb l'Agenda 2030 com a marc d'actuació. Aquest compromís de la UOC s'ha refermat en el Pla estratègic 2022-2025.

Una setmana mundial de l'educació superior per a una UOC global

Amb motiu de la WHEC2022, nombroses universitats i institucions d'arreu del món s'han citat a Barcelona i moltes han aprofitat l'ocasió per trobar-se amb l'equip de la UOC a fi d'explorar possibilitats de col·laboració o consolidar les opcions existents.

Aquests dies, la UOC ha rebut la visita de la Universitat del Valle i la Universitat del Quindío, de Colòmbia; de l'Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors de Monterrey, de Mèxic; de la Universitat del Pacífic, del Perú, i de la Universitat Tecnològica de l'Uruguai. "Moltes universitats de l'Amèrica Llatina tenen la UOC com a referent i volen treballar amb nosaltres. Se'ns acosten per conèixer més bé el nostre model en línia i la innovació pedagògica que impulsem, així com per sol·licitar-nos acompanyament en el seu procés de transformació digital", subratlla la directora de l'Àrea de Globalització i Cooperació de la UOC, Gemma Xarles Jubany.

La UOC també ha tingut una presència molt activa en diferents trobades, reunions bilaterals i esdeveniments, com ara la Trobada Iberoamèrica - Unió Europea, organitzada per la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB) i la Universitat de Barcelona; la conferència "Universitats i aprenentatge al llarg de la vida", organitzada pel Ministeri d'Universitats, el Ministeri de Treball i Economia Social, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), el Servei Espanyol per a la Internacionalització de l'Educació (SEPIE) i la Universitat de Barcelona; el debat "Educació superior i ODS: perspectives interregionals", organitzat per Obreal, German Academic Exchange Service (DAAD), l'espai Enlaces i l'Associació d'Universitats Africanes (AAU), o la reunió amb les secretaries d'educació superior dels governs de l'Argentina i de Xile, organitzada per l’Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) i la xarxa Obreal.

En concret, el rector de la UOC, Josep A. Planell, va participar en la trobada iberoamericana citada anteriorment per explicar les claus per transformar digitalment les universitats; la vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC, Marta Aymerich, va intervenir en la jornada Diàlegs en l'Horitzó (Scanning) "Four-stranded dialogues"; la vicerectora de Globalització i Cooperació, Pastora Martínez Samper, va ser convidada a la fila 0 de la sessió "Navigating digital disruption in higher education: Insights for the journey", organitzada pel Massachusetts Institute of Technology a la WHEC2022, i el catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC Josep Maria Duart va ser ponent de la taula rodona "Role of Open Universities in Transforming Higher Education", també a la WHEC2022. Finalment, Rachel Palmen, investigadora del grup GENTIC de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), també va contribuir als continguts de la conferència participant en la videoponència "Contribuciones de los planes y programas de igualdad de género en universidades de América Latina para los futuros de la educación superior", presentada per la Càtedra Regional UNESCO Dona, Ciència i Tecnologia a l'Amèrica Llatina de la FLACSO Argentina.

A més, la UOC ha contribuït als continguts de la WHEC2022 amb un vídeo sobre la transformació digital de l'educació; amb la participació de la vicerectora de Globalització i Cooperació, Pastora Martínez Samper, en el vídeo de la Conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i amb un pòster sobre el compromís de la Universitat amb l'objectiu de desenvolupament sostenible 4, educació de qualitat.