"Has de mostrar una utilitat convincent per a aportar la innovació"

Com a director de l'Oficina d'Innovació i Tecnologia Educatives de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), el Dr. Vijay Kumar és el líder del MIT en noves tecnologies per a l'aprenentatge, posició que sens dubte el converteix en un guru mundial d'aquest camp. El Dr. Kumar també és assessor honorari de la Comissió Nacional del Coneixement de l'Índia, on ha estat involucrat en el foment d'iniciatives obertes i possibilitades per la tecnologia per a l'accés a l'educació i la seva qualitat. Va ser un dels ponents convidats de les Jornades University Campus, que es van fer l'octubre passat a Barcelona per a discutir sobre el projecte Campus, una iniciativa d'universitats catalanes per al desenvolupament dels campus virtuals amb programari lliure.

Com a director de l'Oficina d'Innovació i Tecnologia Educatives de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), el Dr. Vijay Kumar és el líder del MIT en noves tecnologies per a l'aprenentatge, posició que sens dubte el converteix en un guru mundial d'aquest camp. El Dr. Kumar també és assessor honorari de la Comissió Nacional del Coneixement de l'Índia, on ha estat involucrat en el foment d'iniciatives obertes i possibilitades per la tecnologia per a l'accés a l'educació i la seva qualitat. Va ser un dels ponents convidats de les Jornades University Campus, que es van fer l'octubre passat a Barcelona per a discutir sobre el projecte Campus, una iniciativa d'universitats catalanes per al desenvolupament dels campus virtuals amb programari lliure. És una bona pregunta. Una dimensió de la dificultat no és que la facultat no sigui innovadora, sinó que solucionem problemes molt localitzats. Ara hem de veure com podem generalitzar aquestes solucions locals d'una manera més global. Aquesta és una part. L'altra part és que hi ha cursos d'enginyeria i ciència en què el contingut és molt dinàmic, mentre que n'hi ha d'altres, com és ara Càlcul, en què el contingut no canvia gaire; de manera que la innovació podria ser més en termes de la relació entre el que s'ensenya, les idees fonamentals i les noves, i l'especialització. Exacte. L'altra dificultat és el que jo anomeno inèrcia d'èxit. Si he ensenyat durant anys i els meus estudiants han tingut èxit i després ve vostè i em diu "has de provar això! Fes servir aquesta innovació", jo li preguntaré "per què?". El canvi exigeix recursos i energia. I el temps de la gent és valuós! Així, quan parlem d'aplicacions noves per a l'ensenyament i l'aprenentatge, primer de tot hi ha d'haver una necessitat interessant que s'hagi de tractar; per exemple, un concepte de comprensió difícil. I també hauràs de mostrar una utilitat convincent per a aportar la innovació. Si no és així, la gent té dificultat per a acceptar-la. Però no ho és perquè la gent sigui bona o dolenta, sinó perquè la gent ha d'entendre totes les implicacions del canvi. Fins i tot quan introdueixes una innovació no tecnològica com ara l'ensenyament de la gestió d'empreses mitjançant estudis de casos, has de veure què comporta a tot el pla d'estudis. No ho pots tractar tot com un complement del que ja existia, sinó que ho has de barrejar tot per a veure com queda el sistema. Aquesta és una qüestió en la qual de vegades no pensem prou, de manera que hi ha conseqüències negatives. Hi ha necessitats diferents per a tipus d'àrees diferents. Una cosa que puc dir en general és que cada cop hi ha més gent que fa servir la visualització i la simulació en els seus cursos. Tenim un curs introductori de física que tracta de l'electromagnetisme, en el qual l'ús de la visualització ajuda a entendre el fenomen més clarament. O les molècules; el fet de poder fer-les rotar i veure què hi ha a l'altre costat permet un millor aprenentatge. Un dels avantatges principals d'aquestes tecnologies no es basa en les preguntes que pots respondre utilitzant-les, sinó el tipus de preguntes que pots fer ara i que abans no podies fer. No és el fet que abans no les poguessis mirar [les molècules], sinó el fet que ara pots preguntar "les puc combinar?", i pots fer proves no destructives. Així, doncs, la simulació i la visualització es fan servir força més i de manera més extensiva. Quan em pregunta quines són les tecnologies més beneficioses, part de la resposta surt de quines són les coses més útils educativament. Per exemple, l'aprenentatge actiu és molt important. Com podem fer que els estudiants s'impliquin molt activament en la solució de problemes? Un altre cop, podem trobar un exemple de física. Tenim una iniciativa anomenada TEAL (per Technology Enabled Active Learning, aprenentatge actiu possibilitat per la tecnologia). Hem creat dues fantàstiques aules equipades, en què els estudiants poden dur a terme experiments i provar hipòtesis. Seuen en taules i treballen, remenen i discuteixen entre ells i exposen els seus objectius. I t'adones que, fins i tot per als estudiants, exigeix un canvi cultural! A alguns no els agradarà el canvi i diran "digues quina és la resposta correcta o... digues què entrarà a l'examen!". Exigeix un canvi per part de tothom, però a la llarga és més productiu. Sí. Fem servir moltes eines relacionades amb imatges a Humanitats. Per exemple, fem servir imatges per a visualitzar cultures diferents i entendre'n els processos. Un dels nostres professors, Shigeru Miyagawa, mira d'exposar als estudiants com la cultura japonesa va reaccionar davant de la cultura americana. Té unes imatges fantàstiques de quan Commodore Perry va anar dels Estats Units al Japó i com la població japonesa va respondre llavors. També tenim el que s'anomena metamedia, que combina imatges, narrativa i vídeo creativament per a crear entorns immersius, de manera que els estudiants puguin aprendre idiomes i, al mateix temps, entendre la cultura. És una idea molt bona i, de fet, fem alguns primers experiments amb Second Life i entorns virtuals. La gent no sempre pot viatjar i, a falta d'aquest tipus d'immersió viatgera, la realitat virtual esdevé molt important per a l'aprenentatge de llengües. Però també podria tenir altres efectes. A Second Life et pots unir a altres comunitats que pot ser que tractin coses d'interès i intervenir en diversos tipus de converses. I mitjançant aquesta identitat múltiple amb avatars mostres diferents parts de tu mateix. En altres paraules: en una classe sóc qui sóc, però a Second Life puc ser diferents persones i mirar de rebre o donar informació de manera diferent. L'iCampus era un programa de cinc anys que teníem en comú amb Microsoft Research per a la recerca tecnològica educativa. Volíem buscar aplicacions de tecnologia noves i productives que poguessin fer avançar l'educació. Una són els iLabs ?laboratoris d'internet. Fonamentalment, els iLabs permeten als estudiants utilitzar instruments reals mitjançant laboratoris en línia remots. O sigui que, com a estudiant, et connectes amb un laboratori del MIT i estableixes els paràmetres per a l'experiment. Llavors es fa l'experiment, en veus els resultats i et pots connectar amb altres estudiants d'arreu del món i comparar-los. Imagini's els avantatges: accés al laboratori vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana, sense necessitat de ser-hi físicament... El creador del concepte original és Jesús del Alamo, un professor de Microelectrònica del MIT. Bé, tenim estudiants d'arreu del món: Suècia, Singapur, Austràlia, la Xina... Una altra innovació que va sortir de l'iCampus és l'ús de tablets PC per a l'aprenentatge en col·laboració. Els estudiants utilitzaven el tablet PC per a compartir documents de disseny en un projecte de disseny d'un robot. I el programa TEAL per a l'aprenentatge actiu, que he esmentat abans, també era part de l'iCampus. Si va al lloc web de l'iCampus al MIT, trobarà un ampli ventall de projectes. N'hi ha molts! Hem avaluat els resultats de les experiències i escollim alguns projectes per a aplicar-los més extensivament dins del MIT i també fora. És una bona pregunta, perquè quan parla de l'Índia s'ha d'imaginar molta i molta gent. Imagini's un nombre, doncs encara hi haurà d'afegir uns quants zeros al final! Per tant, una de les coses que he estat promovent com a part del meu objectiu per a la Comissió del Coneixement és que l'educació oberta per xarxa es pugui utilitzar per a proporcionar accés i qualitat extensius. Fent servir xarxes i recursos oberts es poden proporcionar tant un accés molt general a l'educació com un coneixement molt especialitzat. I és important fer-ho en tots els sectors: no és només per a l'alta tecnologia i l'educació superior, sinó també per a complir les necessitats en tots els sectors: la sanitat pública, la indústria, l'agricultura... L'educació ha d'assegurar que l'Índia pugui créixer i arribar al nivell més alt amb més recerca i desenvolupament, però també que es puguin satisfer les necessitats infraestructurals.