«Ningú que tingui diners no vol que s'imposi la neutralitat a la xarxa»

La neutralitat a la xarxa és un principi que diu que no es pot discriminar entre dos paquets de contingut que són iguals. Això vol dir que dues pàgines web o dos llocs web han de tenir el mateix tracte a la xarxa. La raó per la qual ha estat un principi important és perquè sense aquest principi els proveïdors de serveis d'internet podrien discriminar. A més, com que tenen la capacitat de donar més velocitat o menys al servei, sense la neutralitat podrien actuar aturant el trànsit d'algun contingut. Si atures alguna cosa a la xarxa fas de censor, per tant, actues, per exemple, tal com ho fa un estat quan prohibeix un article en un diari. Doncs sí. La neutralitat a la xarxa és una idea que sempre ha estat subjacent a internet. Hi ha una neutralitat a la xarxa accidental perquè de moment la tecnologia no ha permès la discriminació entre continguts. Ara cal parlar sobre la regulació perquè la tecnologia va millorant i als proveïdors d'internet els interessa discriminar.

Fins ara la regulació bàsicament fa referència a les telecomunicacions, però no s'aplica a internet. Per tant, hem de traslladar la regulació cap a la xarxa per a mantenir les coses com fins ara. Els Estats Units han anunciat que tindran una norma, però encara no han fet res. Xile té una nova llei, però tampoc no l'aplica. Holanda acaba d'aprovar una llei que tampoc no ha portat a terme. És a dir, no s'han preocupat de fer que les normes funcionin. Finlàndia està en la mateixa situació. És a dir, hem aconseguit èxits en la legislació, però encara no en tenim cap efecte pràctic. Exacte. Fer una llei és com dissenyar el plànol arquitectònic d'un edifici però sense arribar-lo a construir. És veritat que tècnicament és complicat de fer, però també és veritat que hi ha molts interessos econòmics. Les companyies de televisió, les indústries cinematogràfiques o les discogràfiques i els proveïdors d'internet no estan interessats a regular-ho. Ningú que tingui diners no vol que s'imposi la neutralitat a la xarxa. Si els polítics només es regissin per criteris econòmics tampoc no ho voldrien fer. La Comissió ha fet un gran anunci dient que aposta per la neutralitat a la xarxa, però no ha fet res per a reforçar-la; per tant, estan en la mateixa situació que Xile i Holanda. No han donat cap detall. És una forma mixta de regulació entre el govern i la indústria. Proposo una autoregulació per part de la indústria i una legislació del govern. El que seria ideal seria només la pròpia regulació del sector però amb una llei que permetés la intervenció del govern si no funciona. Per tant, podríem dir que és com una autoregulació però amb una amenaça. El govern diria a la indústria «si no actues bé, intervindrem». Proposo aquesta fórmula perquè no sembla que hi hagi interessos en la indústria per fer-ho amb garanties. Per tant, s'ha de tenir una llei a la reserva per a fer que el sector es comporti honestament. És una història índia sobre tres micos que es volen mantenir al marge dels problemes del seu entorn. Un dels micos no veu res de dolent, un altre no escolta i l'altre no diu ni una paraula.

Tal com estan ara les coses, els proveïdors d'internet ignoren el contingut que circula per la xarxa. Han de ser cecs, sords i muts respecte del trànsit que hi ha. Aquest comportament ha estat positiu fins ara perquè ha permès que tot vagi circulant. És una solució senzilla. Penso que en alguns casos sí que seria bo. Per exemple, qui vulgui Disney Channel a internet l'hauria de pagar. Però penso que també haurà de ser possible el contingut lliure. Em sembla bé que el contingut premium costi més, per això no sóc un partidari de la neutralitat complet. Però el govern ha d'assegurar que gran part del contingut sigui gratuït i ha de controlar que els proveïdors d'internet no comencin a cobrar per tot. Si aproves una llei i no la fas complir, no té sentit haver-la fet. El risc és que els proveïdors d'internet no donin tota la informació als usuaris sobre el servei. No t'informen de la velocitat que tens, ni dels fluxos d'informació que hi ha, ni de si intenten aturar la velocitat. En altres àmbits tens la informació a l'abast fàcilment. Si vas al supermercat i mires l'etiqueta del producte, hi pots veure tots els ingredients. No tothom mira l'etiqueta, però la informació hi ha de ser.