«Abans de llançar-se a les xarxes socials cal tenir clars els objectius»

Ja no! Només hem de pensar què fem quan volem comprar una càmera de fotos o triar un hotel per a les vacances: anem a la xarxa i cerquem l'opinió d'altres usuaris. Doncs passa igual quan algú vol contractar els serveis de la nostra empresa: abans de prendre la decisió mirarà quines són les valoracions que hi ha a la xarxa. I, si no hi ets quan cerqui a Google, no existeixes. Tant com ho és gestionar la reputació fora de línia. No hem de pensar en internet com si fos un món independent que substitueix el món fora de línia. El 2.0 complementa i enriqueix l'àmbit no digital, no l'elimina. Mai no s'hi ha de ser perquè sigui una moda o perquè la competència ho faci. Abans de llançar-se a les xarxes socials cal tenir clars els objectius, perquè la presència de l'empresa a internet pugui ser estratègica. Ser-hi per ser-hi no serveix de res i fins i tot pot acabar tenint efectes contraris als volguts. És una gran oportunitat! Fins ara l'única opció que teníem de demostrar tot el que sabíem fer era el curriculum vitae (CV) en format text, on com a molt posàvem una foto. I havíem d'esperar que ens truquessin per a fer l'entrevista personal per a poder-nos explicar. Ara els mitjans socials ens permeten tenir un CV viu i donar a conèixer els nostres treballs anteriors. Per exemple, ens podem crear un blog amb aquest objectiu i posar-hi la nostra experiència i formació, i també una mostra del que hem fet fins ara. Imaginem que som dissenyadors gràfics: podem tenir el nostre dossier en línia! O, si som periodistes, crear-nos el nostre propi mitjà de comunicació i demostrar el que som capaços de fer. El que canvia no és tant l'usuari com les regles del joc. Canvia la manera de comunicar-se: no és igual escriure una nota de premsa que conversar amb els clients per Facebook o Twitter, de la mateixa manera que no parlem igual en una reunió amb l'alta direcció que quan fem un cafè amb els companys de feina. La comunicació a les xarxes socials és més directa, menys corporativa, més informal, sense confondre això amb la falta de respecte. Famosa cita d'Oscar Wilde! A mi m'agrada més aquesta altra de Sòcrates que diu que per a adquirir una bona reputació cal esforçar-se a ser el que es vol semblar, és a dir, que no es tracta de construir una reputació sobre una base fictícia sinó de ser coherents amb el que som, el que fem i el que volem arribar a ser.

La coherència és essencial per a transmetre una imatge forta i aconseguir una reputació coherent al llarg del temps. La reputació l'anem construint cada dia amb el que fem i diem, i amb el que els altres diuen de nosaltres i de les nostres accions, tant a la xarxa com fora. La reputació no és estàtica, evoluciona amb nosaltres. Per això la gestió de la reputació és una estratègia a llarg termini en què cada dia compta.