«Hi ha habilitats i competències importants per a l'ocupabilitat que s'escapen de les estructures formals d'aprenentatge»

En la societat del coneixement, les dimensions en què ens movem són enormes. És per això que cal adquirir coneixements en diferents contextos i combinar l'aprenentatge formal, l'informal i el no formal. Els nens i els joves estan en aprenentatge permanent (7/24), l'adquireixen en diferents contextos (360°) i transcendeix les estructures de l'educació formal (en 3D). Això és l'aprenentatge invisible: un que es produeix entre iguals, sense usos preconcebuts de la tecnologia i col·laboratiu. L'aprenentatge invisible és una invitació, una proposta en codi obert. Penso que és important que ens preguntem: Què passa amb l'educació i l'aprenentatge quan ens movem del segle xx, estable, al coneixement líquid i a la indefinició del segle xxi? Sempre hi ha hagut coneixement fora de l'aula, però actualment és més important. Hem de reflexionar sobre què fem per a donar més visibilitat a aquests contextos d'aprenentatge no formals tan efectius, com busquem els instruments d'avaluació i de certificació d'aquests aprenentatges... La proposta de l'aprenentatge invisible recull teories de molts autors, un mosaic d'aproximacions per al context actual. Hi ha una esquizofrènia interessant. No seria just dir que no fan res, perquè si hi ha algun sector de la societat que se'n fa càrrec són les institucions de recerca o les d'educació formal. Però el problema és que els ritmes de transformació són massa accelerats per a institucions que fins avui dia no s'han caracteritzat per ser versàtils en els processos de canvi. Per tant, crec que hi ha un cert divorci entre els professionals que formen i el mercat per al qual els formen. Cal pensar les institucions educatives com a laboratoris i no com a hotels, com ha dit Hugo Pardo. Molts programes encara prioritzen la memorització davant la flexibilitat i continuen posant èmfasi en l'acumulació de continguts. Però, a més, el currículum no dóna resposta a totes les necessitats. Cal inventar la hibridació d'assignatures, de competències... I fer un pas més: hi ha habilitats i competències que són importants aquest segle i que s'escapen de les estructures formals d'aprenentatge, com l'empatia o el lideratge. Són estratègiques a l'hora de l'ocupabilitat. Sí i cal crear nous mecanismes que ens permetin avaluar-les. No és fàcil. Com es mesura la capacitat de ser creatiu o innovador? Necessitem implementar en el camp institucional i nacional nous instruments per a reconèixer els coneixements i les destreses adquirits des dels contextos informals. Seguint una classificació de Marcia Conner, hi ha aprenentatges formals ¾classes, per exemple¾, no esperats ¾com els social media o navegar per internet¾, els intencionals ¾com el coaching¾ o els informals ¾com jugar. Com fem llum sobre aquests aprenentatges invisibles, tan importants? A la Universitat de Bristol, van elaborar una comparativa entre l'aprenentatge adquirit a l'escola i l'adquirit a la llar. Per exemple, en el primer espai el professor tria l'activitat, i en el segon, és l'estudiant qui la tria. A l'aula, no hi ha temps suficient per a l'exploració, l'aprenentatge és el propòsit. A la llar, hi ha temps per a l'exploració i l'aprenentatge és incidental. Em sembla que podríem fer un símil amb la situació dels mitjans de comunicació. Han perdut el monopoli de la veritat, perquè ara l'audiència hi pot accedir directament i construir la seva pròpia versió. Passa el mateix amb les institucions educatives: ja no són l'única font de coneixement. L'alumne té fonts paral·leles d'informació. Si el noi o la noia disposen d'una infraestructura bàsica, poden buscar pel seu compte la informació. No només això. El component tecnològic s'ha adoptat amb molta força. En diverses cimeres internacionals, en els darrers anys s'ha pres la decisió d'accelerar el canvi social accelerant l'accés a la informació. Es deia: «Facilitem l'accés a la tecnologia per accelerar la igualtat d'oportunitats». El problema és que hem descobert que hi ha una altra bretxa més enllà de la tecnològica. Tal com reconeix la mateixa OCDE, «una segona bretxa digital separa els qui tenen habilitats per a beneficiar-se de l'ús del PC dels qui no les tenen. Aquestes competències van estretament vinculades al capital econòmic, cultural i social dels estudiants». Per tant, no és únicament una qüestió d'accés. Qualsevol ajuda, com en el tema d'infraestructures, és benvinguda. Però per si mateixes les TIC no generen màgia. També passa una altra cosa interessant amb l'ús de l'ordinador i la generació d'un valor afegit: l'ús a casa genera més diferència en el rendiment en les proves PISA que la freqüència d'ús de l'ordinador a l'escola. Per a mi, el de traductor. Posar informació en altres paraules determinades, traspassar-la d'un context a un altre. No és el que transmet coneixement. No és el professor botzina. És un mitjancer. Analitzarem fonts, les posarem en context... És important que els alumnes tinguin habilitats informàtiques, però també que sàpiguen triar fonts i filtrar la informació. Això trenca amb l'avantatge dels nadius digitals, amb la idea dels nens que surten amb un cervell més intel·ligent. Tenen destresa en la interacció amb els dispositius, però això és com conduir un Lamborgini amb rodes de fusta. El seu món s'acaba on s'acaba Google... Segons el que hem dit, cal tenir en compte la destresa digital, però també l'habilitat en l'ús de la informació i la seva comprensió. El que es coneix com a e-consciència, malgrat que el terme e-... ja s'hagi utilitzat molt. Què implica la societat en la qual viurà? Treballar en diferents idiomes, caps virtuals, enfrontar-se a un procés de regulació del coneixement menys lineal... Cal formar-los també des de la perspectiva política ¾situar en un context tot el que s'esdevé. Aquí el professor fa el seu rol. Apostar per l'aprenentatge permanent. Recuperar la idea que de la universitat se surt ignorant, però amb capacitat d'autoadministrar-te. Has de continuar aprenent: res ni ningú no et pot garantir que el coneixement que has adquirit no es quedarà obsolet. No pots estar tota la vida a la universitat, però sí continuar aprenent. Avui dia tenim la necessitat de diversificar les instàncies de formació i aplicació del coneixement en contextos diferents de l'escola i la universitat.