«La cultura de l'aprenentatge inclou el que s'esdevé no solament a l'aula sinó a tota la universitat»

Treballo en quatre projectes, un dels quals consisteix a desenvolupar un projecte de recerca amb la participació de la UOC, unes quantes universitats dels Estats Units i també algunes universitats d'Europa. Treballo amb moltes persones diferents. També he estat treballant en dos articles, que en realitat són capítols d'un llibre. Un tracta dels models organitzatius en l'aprenentatge virtual i es publicarà al final d'aquest any o al començament del que ve. L'altre article l'he focalitzat en l'ensenyament i l'aprenentatge, i les lliçons que es deriven de l'ensenyament en línia. A més a més, també estic treballant en un altre projecte, en aquest cas en col·laboració amb Enric Serradell i Albert Sangrà, l'objecte del qual és estudiar com les tecnologies emergents canvien els models educatius. Gràcies a tots aquests projectes he tingut l'oportunitat de conèixer destacats professionals de la UOC, de qui he après molt. Com a universitat que es fonamenta sobre l'educació a distància, els reptes a què s'enfronta la UOC són una mica diferents dels de les universitats tradicionals. Després d'haver desenvolupat un model educatiu molt reeixit que funciona excel·lentment amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), el repte de la UOC és adaptar aquest model a mesura que les tecnologies vagin canviant i que un gran nombre d'universitats adquireixin experiència en l'oferta de programes de grau a distància. Les tecnologies emergents permeten múltiples i noves formes d'aprenentatge síncron i asíncron. Totes les universitats s'enfronten tant a les dificultats com als avantatges que comporta l'ús d'aquestes tecnologies emergents amb la finalitat de fer possible una millor qualitat i d'augmentar tant els recursos d'aprenentatge accessibles com els programes. La UOC se n'ha sortit amb molt bons resultats, però ha de continuar fomentant la creativitat i la innovació, com també una qualitat documentada dels seus programes. Les TIC fan un paper crucial en l'expansió de l'accés a l'ensenyament superior. Es tracta d'un moment dinàmic en el temps. L'ús de les TIC creix acceleradament i es creen noves oportunitats d'aprenentatge virtual dins de les universitats però també fora d'aquestes. És un entorn competitiu molt diferent del de fa vint o trenta anys, quan les universitats monopolitzaven la certificació de coneixements. Aquest monopoli de la certificació dels coneixements pot veure's amenaçat per l'avenç de tecnologies i processos que ens permeten saber amb més rapidesa i immediatesa quines són les nostres necessitats d'aprenentatge i accedir a mètodes més creatius i eficaços perquè la gent demostri el que sap, i, finalment, demostri la capacitat d'aplicar els seus coneixements a situacions reals. Penso que és probable que aquest canvi creï un futur incert per a moltes universitats. Una gran diferència si comparem la universitat europea amb l'americana és la gran diversitat en els sistemes d'ensenyament superior dels Estats Units. Allà tenim prop de 4.500 institucions d'ensenyament superior amb una enorme varietat pel que fa a objectius, grandària i formes de finançament. Per exemple, tenim instituts de postgrau que dediquen gran part de la seva activitat a la recerca, universitats amb finalitats de lucre i petites universitats privades residencials on s'imparteixen arts liberals, i també tenim un sistema força únic que anomenem community colleges, on la recerca no es considera un component fonamental de l'activitat que s'hi duu a terme. Un petit nombre d'universitats americanes d'elit també contribueix en molts sentits a les idees globals sobre les característiques de les universitats de rang mundial. A Europa la majoria de les institucions d'ensenyament superior són públiques i s'orienten específicament a la recerca. A l'Estat espanyol hi ha molt poques universitats privades, i es pot dir que gairebé cap amb finalitats de lucre, i aquesta mateixa situació es dóna a la resta d'Europa. Als Estats Units la idea que les universitats siguin entitats públiques però que alhora estan separades de la societat planteja problemes; allà les universitats es veuen com a entitats profundament integrades en les comunitats i en els estats, que contribueixen al benestar social, econòmic i cultural de les comunitats respectives. No estic gaire segur de fins a quin punt aquesta visió es comparteix a Europa. No cal dir que parlem d'un objectiu en evolució i que els canvis són constants. Concretament, als Estats Units -i això em preocupa molt-, ens trobem en un procés de canvi pel que fa a la visió política de la universitat: hem passat de considerar-la una entitat finançada públicament, que té un impacte en la societat i que fa una contribució a la societat, a veure-la com una entitat finançada amb les taxes de matrícula dels estudiants i amb finalitats de lucre. La cultura de l'aprenentatge és un aspecte que es reflecteix en tota la institució. No és únicament el que s'esdevé a l'aula, sinó el que passa a tota la universitat, per exemple, en els serveis als estudiants, en el suport bibliotecari i tecnològic, a més a més de les aules... Totes les parts de la universitat treballen plegades per crear aquesta cultura. A més, cal que millorem la nostra tasca dins de les aules en el sentit que hem d'animar l'alumnat en general a sentir-se lliure de fer preguntes, a plantejar problemes, a aprendre els uns dels altres i, en certa manera, a tenir la confiança de poder arribar a ser professors. Sabem que en una cultura de l'aprenentatge veritablement d'alt nivell, aprenem més si també tenim l'oportunitat de compartir els coneixements adquirits amb els altres. I això és així tant en els entorns presencials com en els entorns d'aprenentatge electrònic. Per tant, quines són les estratègies en l'aprenentatge electrònic que podem utilitzar per a afavorir aquesta situació? Hi ha unes quantes coses en què podem treballar, per exemple construir oportunitats col·laboratives dins de l'aula perquè els estudiants aprenguin a treballar en equip i també a ensenyar-se mútuament i a aprendre els uns dels altres. Tant si és presencialment com virtualment, l'alumnat ha d'establir un contacte personal amb el professorat i amb la resta de personal universitari. Les portes tancades no funcionen: cal obrir-les. Les universitats han de prestar atenció als petits detalls, sobretot en un entorn virtual. Els detalls sempre són pertinents. Recomano que es presti atenció als detalls i a les barreres concretes amb què topen els estudiants. Té una veritable importància per a la creació d'excel·lència. Les necessitats dels estudiants canvien; les universitats han de canviar i adaptar-s'hi, i aleshores canviarà la cultura universitària. Va ser una excel·lent ocasió de participar en una reunió centrada en el lideratge universitari. Entre els assistents hi havia líders espanyols i catalans, i també un grup internacional format per investigadors i experts en ensenyament superior. El tema central de la reunió era el canvi que experimenta l'ensenyament superior a Europa i quines dimensions del canvi són més evidents a les universitats europees. Un tema concret del programa feia referència al concepte de qualitat i a com les imatges i el mesurament de la qualitat cada vegada tenen un paper més important dins dels processos de gestió i avaluació a les universitats. La meva missió era aportar algunes perspectives de fora d'Europa. És ben clar que estem immersos en una època en què els canvis es produeixen molt de pressa. Durant segles, les universitats han estat els únics llocs on els coneixements s'han creat, s'han descobert i s'han guardat, en dipòsits centrals com per exemple les biblioteques i (més recentment) els centres informàtics. Les universitats també han estat llocs protegits (idealment) on el coneixement s'ha compartit mitjançant l'ensenyament i l'aprenentatge, dins i fora de les aules. Aquesta imatge idealitzada canvia per a moltes persones, i la universitat es veu cada cop més com una màquina per al creixement econòmic i el progrés personal i social, i, doncs, com una organització més exposada als capricis i revolts tant de l'economia com de la política. En realitat, els papers que farà la universitat en el futur estaran més limitats i definits per la seva missió en un futur. Per exemple, una universitat activa en la recerca, una universitat de recerca de rang mundial, és extremament cara. Penso que per a les universitats serà cada vegada més difícil aconseguir els recursos per a mantenir-se en el nivell més alt d'actuació; simplement la societat no pot sostenir la quantitat d'universitats que aspiren a ser de rang mundial. Això és el que passa als Estats Units i a tot arreu, també a Europa. És a dir, que sostenir una universitat dedicada a la recerca d'alt nivell serà molt complicat a causa de les limitacions econòmiques. Alhora, creix exponencialment la demanda de certificació de coneixement. Ho hem pogut veure a Europa en el procés de Bolonya i ho veiem als Estats Units, on es desenvolupen nous tipus d'universitats, moltes de les quals tenen finalitats de lucre i un abast que traspassa les fronteres internacionals. Serà interessant veure la resposta de les universitats a aquest nou entorn en què creix la demanda i disminueix el finançament públic. Les universitats hauran de definir-se a si mateixes acuradament i esforçar-se per oferir avantatges qualitatius que superin els de la competència, no solament pel que fa amplitud i profunditat, sinó també pel que fa a la missió que es proposen. En primer lloc, les universitats han de saber exactament el que volen ser, quina missió es proposen, quins són els seus objectius concrets. I després, hauran de buscar la millor manera d'assolir aquests objectius i de mesurar, amb continuïtat, fins a quin punt ho fan bé. Les universitats han de planificar com pensen donar resposta a les necessitats d'una societat canviant, potser utilitzant noves tecnologies, potser desenvolupant una gamma diferent d'ofertes o d'objectes de recerca més específics. En el futur, penso que totes les universitats hauran de fer una seriosa reflexió sobre què volen ser i què volen aconseguir. Crec que la UOC fa una feina excel·lent perquè posa els seus programes educatius a l'abast de les persones allà on viuen i allà on treballen. Pel que he vist, la UOC treballa molt, i molt bé. Els resultats són magnífics. Dit això, tenint en compte els nombrosos canvis que es produeixen, especialment pel que fa a les tecnologies emergents, és important abordar aquests canvis en relació amb les necessitats de les persones i amb el que les persones volen. Una de les preguntes que he fet durant els debats que hem mantingut amb responsables de la UOC és la següent: Com es pot saber si el que es fa ara respon a les necessitats dels alumnes actuals? Certament la UOC té proves clares que les necessitats van tenir resposta en el passat, però com sap si avui això continua essent així? De fet, aquests aspectes susciten molt de debat i activitat. És important que estiguin ben segurs que continuen desenvolupant la seva tasca tenint en compte les necessitats futures. He conegut moltes persones i grups diferents, i he conegut professors de secundària i tot, per entendre com els professors fan servir les tecnologies emergents en el seu desenvolupament professional i per començar a aprendre més sobre com aquestes tecnologies els poden ser més útils. Primer de tot, vaig estudiar un projecte en marxa per determinar què fan actualment els professors per al desenvolupament professional i com aquests enfocaments d'aprenentatge podrien integrar-se millor en el seu desenvolupament professional futur. Els professors han de pensar en l'aprenentatge durant tota la vida. Durant la vida, aprenem de formes molt diverses: mentre som al carrer o a l'autobús, quan llegim... Aprenem per camins molt diferents, i el professorat reflecteix totes aquestes formes d'aprenentatge i engresca els alumnes. També he tingut ocasió d'estudiar l'ús de recursos educatius oberts, i de conèixer col·legues que treballen a la biblioteca de la UOC amb una gran visió de futur... Fer generalitzacions sobre el món en general, o fins i tot sobre un país, sol ser difícil i sovint un error, perquè les cultures i les expectatives són diferents a cada lloc. El que és important per a una cultura i el que és important per a una societat no sempre coincideix. No crec que puguem esperar universalitat de cada un dels mesuraments que fem. Als Estats Units, els cursos de llengua segurament no són millors que aquí, a l'Estat espanyol. Els dos països han creat una societat orientada cap al científic, i no estic segur que puguem sostenir aquest progrés científic si alhora no eduquem els nostres joves amb més eficàcia perquè sàpiguen apreciar la diversitat de cultures i el valor que té entendre el món des de diferents punts de vista en diferents llengües. Anem cap a un període en el temps en què les societats i els individus han de ser globalment competitius. L'economia i les estratègies de comunicació són globals, per la qual cosa hem d'ajudar la joventut a entendre millor el món, a parlar altres llengües i a cooperar amb altres cultures amb més eficàcia i des de ben joves, com més millor. Com més ho anem aconseguint, més preparats estarem. En sortiríem tremendament afavorits d'exposar els nostres joves a diferents escenaris culturals, d'enviar més nois i noies a l'estranger perquè tinguessin experiències en altres llengües. Probablement aquests aspectes també són un repte a l'Estat espanyol. No sé quina és la resposta en el cas de l'Estat espanyol, però crec que és força clar que als Estats Units l'índex de desocupació de les persones que s'acaben de graduar és relativament baix i que els sous són força competitius. Aquesta és la raó per la qual més i més persones volen i necessiten títols de graus universitaris. El repte número u de les universitats és ajudar els nostres universitaris i totes les persones que volen a aprendre a desenvolupar les seves capacitats per a aprendre durant tota la vida, però també a treballar amb altres persones, a parlar altres llengües, a comunicar-se a través de les fronteres culturals i a treballar en equip. Estic content que em faci aquesta pregunta perquè els alumnes que entenen les TIC i que les fan servir amb eficàcia, i aquells que s'adapten a les noves tecnologies, estaran entre els més competitius. La UOC és una organització molt interessant, engrescadora i dinàmica. Ha creat un gran entorn acadèmic i de recerca per a l'aprenentatge electrònic i les noves tecnologies; pot ser que l'eLearn Center, combinat amb l'IN3, sigui únic a tot el món. Hi ha només uns quants llocs en tot el món que tinguin aquest nivell de coneixement de les TIC. Podem aprendre moltíssim els uns dels altres, i ha estat una gran satisfacció poder aprendre dels meus companys aquí, a l'eLearn Center. I seria un veritable plaer poder continuar col·laborant de la manera que fos amb els col·legues de la UOC.