«L'accés a la tecnologia no ha portat canvis substancials en les pràctiques docents i no ha augmentat el rendiment acadèmic»

Als Estats Units, aquestes inversions es fan per diverses raons: per a canviar les pràctiques d'ensenyament, millorar el rendiment dels estudiants o preparar-los per al mercat laboral, en una societat cada vegada més basada en el coneixement i en la tecnologia. D'aquests motius, segons les dades que he estudiat, els dos primers no s'han materialitzat, i pel que fa a si aquestes inversions ajudaran o no a fer que els estudiants trobin feina més fàcilment després de graduar-se, encara s'ha de veure. No he vist proves concloents que justifiquin el nivell d'inversió. Són els guardians de la porta. Són els que decideixen en quina mesura els estudiants utilitzaran aquest ordinador, encara que cada estudiant tingui un ordinador portàtil a classe. Per això, el que jo miro d'esbrinar és per què els professors no utilitzen més els ordinadors per a les seves classes, per què no han canviat les seves pràctiques docents. Els estudis demostren que, al meu país, els docents utilitzen els seus ordinadors a casa molt més del que els utilitzen a l'aula. No es resisteixen a utilitzar-los. La pregunta és: per què no els utilitzen més per a les classes? I la meva explicació, que no deixa de ser una opinió personal, és que una de les raons és perquè moltes de les coses que han de fer els professors, no les pot ensenyar o fer el programari. Si tu ensenyes els nens petits a esperar el seu torn i a no empènyer-se, no hi ha cap programari que pugui ensenyar això. Un professor sí que pot ensenyar-ho. Si ensenyes el concepte de justícia als alumnes, no hi ha cap programari que pugui fer-ho. Saben quines possibilitats tenen a l'aula. Calculo que prop d'un 40% dels professors dels EUA utilitzen l'ordinador per a les seves classes diàries. Però un 60% no ho fa. El 40% que sí que l'utilitza ho fa principalment aplicant un mètode d'ensenyament habitual, convencional o tradicional. No ho critico: només explico que el que fan és això. També hi ha altres professors que l'utilitzen per a ensenyar d'una manera no tradicional, molt imaginativa i creativa. I per què els hauríem de canviar? Abans, en feien servir un 20%; després, un 30%, i ara és un 40 i encara creixerà més. Per què el govern hauria de canviar això? Vol que hi hagi un 100% dels professors que utilitzin els ordinadors cada dia? Per què? Els alumnes aconseguiran millors resultats? Aconseguiran més feines? Si fos així, ja hauríem vist resultats. És el problema de sempre: com es pot portar la classe quan els estudiants utilitzen els ordinadors. Potser té alguna cosa a veure amb la manera en què s'organitzen les escoles. El professor ha de fer dos papers: l'acadèmic i l'emocional. L'arribada de la tecnologia comporta un canvi en l'autoritat i això els preocupa, però no vol dir que s'hi resisteixin. Penso que un percentatge dels professors se senten inquiets amb la idea que els alumnes tinguin accés a informació que ells no controlen. Però no em sembla que aquesta sigui tota l'explicació. Aquesta informació no és coneixement. Pot convertir-se en coneixement amb l'ajuda del professor. Els docents poden ajudar a processar-la i donar-hi sentit. Els professors se seleccionen perquè dominen la matèria i les habilitats associades a aquesta matèria, a més de tenir coneixements sobre els nens ?psicologia, pedagogia... Ara bé, hi ha professors que no es mantenen al dia i tenen por de dir que no saben alguna cosa. Per això, alguns alumnes desafien la seva autoritat. Per això és important millorar contínuament. L'autoritat del professor ve de ser seleccionat i contractat per a ensenyar. Aquesta és una tasca important, però cal recordar que s'espera molt més dels professors. Als EUA han de preparar els alumnes per a exàmens molt estrictes, assegurar-se que adquireixen els coneixements marcats en cada assignatura. Això no és fàcil perquè parlem de les creences socials sobre el que els estudiants haurien de saber i poder fer. El que els professors haurien de saber i poder fer. Aquestes creences s'han anat desenvolupant al llarg de diverses dècades i per a canviar-les s'hauria d'aconseguir que les universitats, els mitjans i els funcionaris del govern volguessin canviar-les. I de què a què? Si dius que això ja no és rellevant o modern, què n'és? Els encarregats de formular les polítiques pensen que saben què és un bon ciutadà. Als Estats Units, li respondrien que és la persona que participa en la comunitat i se'n preocupa, vota... i se suposa que les escoles preparen nens i joves per a això. La definició de bon ciutadà canvia amb el temps. Antigament, era qui sabia llegir i escriure. Ara se n'espera més. Encara que, al meu país, actualment es parla poc d'això i es parla més de com la persona es pot convertir en un bon treballador. Es parla del mercat laboral, de com es pot aconseguir una bona feina i quines habilitats es necessiten, i poc de tenir consciència cívica o comprometre's.