«Catalans i japonesos tenim els mateixos sentiments»

La missió del nostre consolat general és complir amb tres pilars: el primer és protegir la seguretat i els béns dels ciutadans japonesos i les empreses japoneses; el segon és fomentar l'entesa mútua entre el Japó i la meva jurisdicció: Catalunya, València i Balears, i el tercer és observar i conèixer bé la situació política, econòmica, cultural i social d'aquestes jurisdiccions.

Visc a Barcelona (des de fa 1 any i 8 mesos) i estic observant com pensen i com actuen els barcelonins. La diferència principal és que al Japó parlem japonès i vostès parlen català, però som éssers humans i tenim els mateixos sentiments. I el sentit de l'estètica entre el Japó i Catalunya també és molt similar.

Però els catalans tenen més valentia per a iniciar coses noves, com van fer amb el Modernisme. Al Japó sí que fem renovacions afegint coses noves a la tradició, però aquí, Picasso, Miró, Dalí, Domènech i Muntaner, Gaudí... van començar tot des de la seva pròpia originalitat i aprecio molta aquesta valentia per a començar coses noves. La diferència és la diferència, però reconèixer la diferència és primordial. No per a imposar un punt de vista o un estil, sinó per a saber respectar la diferència, i per a això es necessita la comprensió. Crec que és així com hem arribat fins avui, respectant i reconeixent-nos mútuament. En el consolat general ens consta que uns 230.000 japonesos van visitar aquesta ciutat l'any passat i l'han escollit per a viure poc més de 2.000 persones; pot ser que n'hi hagi més, però no s'han registrat en el consolat general. No crec que sigui tant per motius econòmics, sinó perquè estan interessats en la cultura japonesa. També. Hi ha molts catalans que viatgen al Japó i quan en tornen em comenten que els sembla increïble, una societat tan ordenada, tan neta, tan gentil... Això és molt bo. Tothom pensa que és al centre del globus terraqüi, i la veritat és que en un globus no hi ha cap centre. L'important és conèixer ben la nostra pròpia cultura i les altres cultures, espiritualment i amb coneixement.

Potser per als occidentals, el Pacífic seria una antípoda cultural però sempre és millor conèixer l'altra realitat. Cal estudiar sistemàticament. En el meu cas jo estudio sempre per pròpia voluntat, i no sóc sistemàtic. Però la universitat sí que prepara cursos organitzats i complets. A més la UOC és Universitat Oberta al món... i això és molt important. A més, ofereix més oportunitats a les persones que treballen i de totes edats.

L'important també és que cada estudiant tingui passió i ganes d'aprendre coses noves i la UOC els ofereix aquesta oportunitat.