Per què la separació de Jolie i Pitt és notícia mundial?

Segons Lalueza, l'extraordinària repercussió d'aquesta ruptura sentimental es deu a la confluència de sis factors:

1. Tots dos són molt i molt famosos. Ocupen una posició privilegiada en l'star-system més potent del món, el de Hollywood, i són coneguts arreu. Cadascun per separat ja suscita un gran interès mediàtic, però tot el que els afecta conjuntament multiplica exponencialment aquest interès.
2. Les notícies negatives sempre generen més atenció que no pas les positives. Una ruptura matrimonial és una mala notícia perquè comporta el fracàs d'un projecte vital i la desconstrucció d'una estructura familiar. I el fet és que les males notícies funcionen molt més bé com a notícia que no pas les bones. Des d'un punt de vista mediàtic, tendim a interessar-nos més pels fracassos que pels èxits.
3. La ruptura era una notícia llargament esperada en el sentit que fa anys que circulaven rumors sobre els problemes d'aquesta parella i, més d'una vegada, fins i tot ja s'havia anunciat una suposada separació. Ara que constatem que va de debò, «ens aboquem a difondre i comentar la notícia amb tota l'energia acumulada durant aquesta mena de coitus interruptus perllongat dels darrers anys».
4. Pitt i Jolie són dos triomfadors: milionaris, atractius, famosos, poderosos, amb talent... Quan una cosa els va malament, doncs, és com si s'obrís la veda per a poder-los criticar o simplement per a burlar-se'n. Si fossin dos pobres desgraciats, faria molt lleig riure-se'n, però en el seu cas fer-hi broma és permès i tothom s'hi atreveix. Les grans estrelles dels late shows dels Estats Units, per exemple, n'han fet molta sang.
5. La presència exagerada de Brangelina (fruit del binomi entre els dos noms) tant als mitjans de comunicació convencionals com als mitjans socials ha estat una constant des que es va constituir la parella. És lògic, doncs, que l'anunci de la ruptura hagi aguditzat aquest fenomen i l'hagi portat a l'extrem.
6. La notícia inclou nombrosos elements que conviden a l'especulació (com es repartiran la fortuna, què passarà amb els fills propis i adoptats...). Això sempre nodreix la rumorologia i multiplica els comentaris generats.

Al seu torn, Núñez destaca que, com a star-system que són, «tenen la capacitat d'exercir poder en els espais de la vida privada de les persones», alhora que, com a celebritats, «són productes de consum» que concentren «la mirada de molts». A diferència del que passava al segle xix, en què «uns quants controlaven tothom» –diu Núñez–, «ara uns quants són mirats per molts que els imiten o els volen imitar i ser com ells».

A més, destaca que vivim en una cultura de la individualitat, en què es valora molt «l'individu i la seva autenticitat».

Tot i així, aquest sociòleg de la UOC manifesta que «el poder de l'start-system no és important pel poder que exerceixen les celebritats (que són efímeres), sinó en el conjunt com a "sistema"».