Tenir un fill comporta una nova etapa vital, sobretot per a la dona. La intensitat dels primers mesos de dedicació gairebé exclusiva al nadó es trenca de cop acabades les setze setmanes de baixa maternal. Com viu la mare la tornada a la feina? «Majoritàriament amb tristesa, ansietat i angoixa», i, de vegades, «amb culpa», explica Amalia Gordóvil, psicòloga al centre GRAT i professora col·laboradora de la UOC. Però quan la mare accepta que el nadó i ella estaran bé separats, «comença a gaudir» de recuperar la seva vida professional i de dona, diu Mireia Cabero, psicòloga i professora col·laboradora de la UOC.
Per a Cabero, aquesta capacitat d’acceptació és més senzilla quan es tracta del segon o tercer fill, perquè la mare ja ha après els recursos per a viure la separació amb naturalitat i equilibri. També ho facilita si s’entén que la separació és necessària i si el nadó ja supera l’any de vida. «La mare se sent menys culpable si se separa d’un nen més gran», matisa.
Tot i aquestes recomanacions, les psicòlogues afirmen que la tornada a la feina continua essent un moment «difícil» per a la mare, perquè representa un canvi molt important respecte a la rutina que ha tingut fins al moment. «Deixarà d’alimentar el nadó en exclusiva, la cura recaurà en mans d’altres persones i passarà menys temps amb ell», diu Gordóvil, doctora en Psicologia Clínica.
Treballar les emocions
Una de les claus per a minimitzar la dificultat d’aquest pas és treballar les emocions. Les més habituals són la por, la culpabilitat i el dol per no poder estar més temps amb el fill. «La durada de la baixa maternal ve fixada tenint en compte unes necessitats socials i econòmiques, però no pensant en el temps que el nadó necessita per a desenvolupar-se», remarca la psicòloga familiar.
A mesura que passen els mesos i es va adaptant a la nova rutina, les mares necessiten recuperar la vida que tenien abans del part, sobretot si amb el que feien se sentien «motivades, satisfetes i autorealitzades». Gordóvil recomana que les noves necessitats que se li creen, que bàsicament són personals i estan relacionades amb la rutina d’abans, les vagi adaptant de manera progressiva i realista a la nova etapa vital.
Drets i deures de la mare treballadora
I a la feina, amb quines dificultats es troba? El principal obstacle que cal vèncer és la falta d’atenció perquè té la ment en el nadó. «Això afectarà el seu rendiment i la seva satisfacció professional, i li generarà culpa i impotència», alerta Cabero. Gordóvil fa una crida perquè l’entorn laboral li doni suport i no la jutgi. «La dona ha de conviure amb unes demandes socials que no són fàcils de conciliar: ser una bona mare i una bona professional», remarca.
Una manera d’aconseguir-ho és que l’empresa disposi d’una política que possibiliti l’exercici de la conciliació. «Alhora ha de garantir que no repercutirà negativament en les possibilitats de promoció, en aspectes salarials ni en l’accés als beneficis socials», explica la professora dels Estudis d’Economia i Empresa Mar Sabadell. Destaca també que l'empresa pot jugar un paper clau de sensibilització en matèria de coresponsabilitat entre dones i homes, i fomentar així un major equilibri que alleugerà la mare del seu sentiment de desatenció vers el nadó.
L’advocada Sabadell també recomana a l’empresari que tingui en compte els riscos que poden influir negativament en la salut de la mare i, de retruc, del nadó, com ara l’exposició a productes químics, fer torns de nit o estar sotmesa a massa estrès. «Valorats els riscos, l’empresari pot mantenir la treballadora al seu lloc de feina un cop eliminat el risc, canviar-la a un altre que hi sigui compatible o suspendre el contracte», explica la professora de la UOC.
La primera mesura de conciliació legal, però, és el permís de lactància. És el dret a una hora d’absència del treball fins que el nadó fa els nou mesos. En cas de part múltiple, aquest permís s’incrementa de manera proporcional. La mare també té l’opció de reduir la jornada mitja hora o bé acumular el permís en jornades completes.
Contacte de premsa
-
Redacció