L'atenció individualitzada de joves amb problemes personals, clau per prevenir processos de radicalització terrorista

Entre el gener del 2013 i el setembre del 2017 els cossos i forces de seguretat de l’Estat han detingut 222 persones a Espanya acusades d’activitats terroristes d’arrel religiosa. Segons el darrer informe del Real Instituto Elcano, Barcelona és un dels focus principals de la radicalització gihadista, seguida de Ceuta, Melilla i Madrid. L’autoria dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils ha fet que societat i administracions es preguntin com és possible que nois tan joves puguin cometre aquest tipus d’actes i que les autoritats no poguessin detectar el seu procés de radicalització. El terrorisme de base religiosa centra precisament la VIII Jornada de Criminologia, que tindrà lloc aquest dijous a Barcelona.

Víctimes cada cop més joves i captadors carismàtics

L’estudi dels perfils dels terroristes que es dediquen a reclutar individus i, a la vegada, de les seves víctimes és un dels passos clau per a entendre el fenomen. «Estudiant els darrers atemptats en l’última dècada, podem observar que el reclutador acostuma a ser un home de mitjana edat, carismàtic i amb dots de lideratge i persuasió», explica el catedràtic de Dret Penal i director del programa de Criminologia de la UOC Josep Maria Tamarit. Pel que fa a les víctimes, Tamarit explica que «s’observa una tendència a captar individus cada cop més joves (entre els 21 i els 25 anys), immigrants o de segones generacions que resideixen a Occident, amb desconeixement de l’islam i amb problemes personals o socials».

Quant al procés de radicalització, Carme Guirao, graduada en Criminologia per la UOC i doctoranda sobre els processos de victimització en els casos de terrorisme de base religiosa, n’identifica quatre fases, malgrat que assenyala que no s’han d’entendre en termes seqüencials i rígids:

• Captació: el reclutador mostra empatia i comprensió cap als problemes de la víctima i li ofereix una solució atractiva mitjançant la conversió.

• Conversió-autoidentificació: l’individu comença a substituir la seva identitat per la del grup, amb el qual es desenvolupa compromís, col·laboració i implicació.

• Aïllament-adoctrinament: la interacció amb el grup s’intensifica a la vegada que la teoria de la conspiració arriba al seu punt màxim.

• Radicalització: el pensament dicotòmic entre ells-dolents i nosaltres-bons es consolida. L’individu jura fidelitat i defensa al grup, per al qual estarà disposat a morir matant.

Centrar els esforços en l’individu i no pas en el procés

Guirao explica que s’ha de «desmitificar el binomi integració-radicalització, ja que són dues realitats perfectament compatibles». D’aquesta manera, no es pot explicar la radicalització com el resultat d’una combinació entre frustració i pobresa, sinó que «els motius que poden dur la persona a ser radicalitzada són infinits», assegura.

Josep Maria Tamarit opina que és important fer entendre a la societat i a les institucions que en els joves terroristes «el comportament violent antisocial s’encavalca amb processos de victimització, per l’abús psicològic que han patit i les dificultats d’interacció amb el seu entorn familiar i social», i que per això, abans d’intervenir, cal destinar esforços a la detecció. «Hem de saber si els joves se senten part de la societat, i si no és així, per què. Cal conèixer els seus anhels i les seves perspectives de futur. Hem de treballar perquè disposin d’oportunitats i fomentar un esperit crític davant els discursos», afirma l’expert.       

VIII Jornada de Criminologia: El terrorisme de base religiosa

Per tal d’analitzar les noves formes de terrorisme, el perfil dels agressors, els mecanismes de manipulació dels adolescents i joves, els efectes de l’adoctrinament i la superposició entre la victimització i la conducta delictiva, la UOC i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) organitzen la VIII Jornada de Criminologia: El terrorisme de base religiosa, que tindrà lloc el dijous 15 de març a Barcelona (seu del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, carrer Ausiàs Marc, 40). Hi participaran, entre altres, Lluís Paradell, cap de l’Àrea Central d’Anàlisi dels Mossos d’Esquadra; Manel Roca, cap de l’Àrea d’Informació i Seguretat de la Direcció General de Serveis Penitenciaris; Montserrat Rovira Jarque, directora de la Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials de l’Ajuntament de Barcelona, i Josep Maria Tamarit, director del programa de Criminologia de la UOC.