L'alta costura es converteix en or: en temps de crisi, el luxe es posiciona com un valor segur

El febrer del 1955 Chanel llançava al mercat la icònica bossa 2.55. Tipus cartera, de mida mitjana, de pell embuatada i amb unes anses metàl·liques com si fos un collaret, era una autèntica joia, que en aquell temps costava 170 euros.

Ara bé, quatre dècades després, als anys 90, l'accessori es va convertir en un referent d'elegància i classe, amb la qual cosa va arribar a 1.000 euros. Però això no va acabar aquí. El 2016 ja s'acostava a 4.900 euros, a començaments d'any valia 7.700 euros i, ara com ara, el valor d'aquesta bossa ascendeix a 8.450 euros.

Així, en menys d'un any, l'article de la maison s'ha encarit 750 euros. La inflació també afecta la casa d'Alta Costura?

Ser tan exclusiu com sigui possible: el repte del luxe

Segons el mitjà estatunidenc Bloomberg: "Chanel vol imitar l'estatus d'Hermès amb la pujada dels preus de les seves bosses de mà", incideix el mitjà nord-americà. Per als qui estiguin fora de l'òrbita de les bosses a preu de pisos, Hermès és la casa d'alta costura per antonomàsia. Es tracta d'una de les firmes de luxe més prestigioses, que sempre ha avançat pel camí de l'exclusivitat, defensant l'artesania i el saber fer. La seva estratègia no li ha fallat mai i, avui dia, les seves peces són les més cobejades del món de l'opulència. Un exemple d'això és la bossa Birkin d'aquesta firma. Aquest complement no es ven a la seva pàgina web. Tampoc no és a les seves botigues. Per comprar-lo cal apuntar-se en una llista d'espera i, com la de la Seguretat Social, és llarga i imparcial. Tant és la quantitat de zeros que tinguis al banc, Hermès fa esperar a tothom.

"Aquesta és la seva insígnia i el seu màrqueting i, encara que els funciona, són la definició d'exclusivitat", explica Neus Soler, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. Amb tot, el preu de la bossa Birkin varia depenent del model i la talla, i va des de 7.800 euros fins a 87.000 euros.

La 2.55: una inversió rendible

Per a Soler, quan una marca de luxe eleva tan significativament els preus, no és per falta de liquiditat o perquè està sobrepassada per la inflació, més aviat es tracta d'una estratègia per potenciar el seu prestigi. "En general, si ho fan és perquè els surten els comptes i, en casos així, no encarir un producte també pot provocar-ne la devaluació", comenta Soler.

Ana Isabel Jiménez Zarco, professora dels Estudis d'Economia i l'Empresa de la UOC, considera que Chanel "té un valor universal i, a més, ha conquerit els gustos de diferents generacions. Aquest article se'l posaria l'àvia, la mare i la neta d'una mateixa família. I aquesta immortalitat en moda té el seu cost."

Les bosses de luxe, la nova moda

Amb el cas de Chanel sobre la taula, no és estrany pensar que els articles de luxe es puguin apreciar com un valor segur. De fet, malgrat la conjuntura econòmica, aquest sector se situa a l'alça, especialment el dels articles col·leccionables, tal com constata l'informe anual The Wealth Report de la firma Knight Frank.

En aquesta mateixa línia es posiciona la recerca de Transparency Market Research, que apunta al fet que el mercat de les bosses de luxe tindrà un creixement anual constant del 5,9 % entre el 2021 i el 2031. "Al final, una bossa té un ús més funcional, però també evoca al consumidor una part emocional, de voler conservar-la, col·leccionar-la", suggereix Soler.

L'alta costura, un valor segur

 Així, davant la pregunta de si l'alta costura és una bona inversió, Jiménez Zarco considera que "un valor refugi l'és, i també tangible, ja que, en èpoques de crisi, el que és material sempre guanya per sobre de les inversions més abstractes".

I, encara que per al comú dels mortals pagar aquesta quantitat ingent per un accessori és inconcebible, per a les grans fortunes "és una transacció econòmica més; per a ells l'alta costura no és inaccessible, és com anar al Zara, perquè se la poden permetre", subratlla Soler.

Només 800 consumidors al món

Així mateix, amb l'excusa de la inflació, les marques de luxe van augmentant els preus, i com remarca Jiménez Zarco, "ara és el moment, ja que gràcies al mercat asiàtic la demanda ha crescut molt, mentre que l'oferta, com que és alta costura, sempre és limitada".

 Tot i això, tampoc no hi ha gaires consumidors. Segons la Federació Francesa de la Costura, només 800 persones al món compren alta costura. La major part provenen de l'Orient Mitjà (principalment dels Emirats Àrabs) i la Xina. Desemborsen una mitjana de 60.000 euros per model i es perceben a si mateixes com a col·leccionistes d'art. I, encara que elles sustenten econòmicament l'alta costura, en realitat i paradoxalment, els qui formen els entramats d'aquestes marques tenen un perfil molt diferent.