1/2/24 · Comunicació

Facebook, que hi ha algú?

El perfil de l'usuari espanyol és el d'una dona, casada i d'entre 40 i 64 anys d'edat

Dinàmiques menys accelerades que en altres plataformes i el fet de ser una xarxa generalista són alguns dels al·licients que sedueixen el públic més gran
BERLIN, GERMANY - JUNE 6, 2018: Close up to finger deleting the Facebook app on the screen of an iPhone 7 Plus with personalized background.

La xarxa social perd usuaris entre el públic més jove (Foto: Adobe Stock)

"Facebook és per als vells", va afirmar un nen d'onze anys als investigadors de Meta, segons consta en els documents interns que es van fer públics durant l'escàndol del 2018. Facebook, el 4 de febrer compleix 20 anys d'edat, en un recorregut vital entre l'èxit per convertir-se en la primera xarxa social del món i connectar milions de persones, i el decaïment per la seva irrellevància i mala reputació. Envelleix i, encara que es manté dins l'enorme i poderós paraigua de Meta, la plataforma perd influència social, sobretot entre els més joves. "Fa deu anys, Facebook encara era una xarxa relativament jove, i molts adolescents l'empraven. Aquests usuaris avui ja són adults", explica Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que afegeix que "ha fracassat estrepitosament a l'hora de captar els adolescents d'aquesta última dècada, que la perceben com a antiga i demodé".

 

 

Els joves fugen, però sedueix els més grans

I les dades ho confirmen. Fa deu anys, la proporció d'adolescents que feien servir Facebook era del 71%, i actualment és del 33%, segons dades de l'últim informe de Pew Research: Teens, Social Media and Technology 2023. Per què els joves han abandonat Facebook? Principalment, perquè se n'han anat a xarxes com TikTok, Instagram o Snapchat. "Aquestes noves plataformes desperten un interès més gran als joves, que, a més, hi troben un perfil d'usuari que s'assembla més a ells", afirma Sílvia Martínez, directora del màster universitari de Social Media de la UOC. En aquesta línia, Lalueza adverteix que "els joves busquen el seu propi espai, lluny del control parental, de manera que compartir plataforma amb els seus pares o fins i tot amb els seus avis els resulta una opció poc estimulant". Això és un problema per a una plataforma que té pocs usuaris dels què vol: joves creadors, que marquin tendències i als quals els anunciants persegueixen.

Així, el que creix a Facebook són els usuaris de més edat: a Espanya, la meitat són perfils de 40 a 64 anys, segons l'últim informe de The Social Media Family. "Facebook mostra resultats en els quals es registra un creixement de la franja d'edat més gran, en detriment dels usuaris més joves. Els joves no han abandonat Facebook, sinó que segurament ni tan sols s'han donat d'alta a la plataforma", adverteix Martínez, investigadora del grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment (GAME) de la UOC

“Aquests usuaris més grans troben un espai una mica més pausat a través del qual poden connectar i en què es poden sentir més còmodes ”

"Aquesta xarxa té altres ritmes no tan accelerats com els d'altres plataformes, on predominen els vídeos curts i els missatges efímers; així, aquests usuaris més grans troben un espai una mica més pausat a través del qual poden connectar i en què es poden sentir més còmodes en estar més familiaritzats amb les seves dinàmiques de funcionament", explica Martínez. Aquestes són algunes de les raons que sedueixen els perfils de més edat cap a aquesta xarxa: el perfil de l'usuari espanyol de Facebook és el d'una dona (53,4 %), casada (8,76 %) i d'entre 40 i 64 anys d'edat (50,6 %).

Però hi ha més raons, segons confirma Lalueza: "A diferència del que passa en altres xarxes socials com Instagram o TikTok, no és tan fàcil que t'arribin continguts creats per algú a qui no segueixes (exceptuant els continguts publicitaris). A més, configurar el nivell d'exposició dels propis continguts resulta molt senzill i intuïtiu", explica Lalueza. "Un espai per xerrar amb amics, debatre i connectar amb temps i més calma", així és com defineixen Facebook alguns usuaris.

"El risc d'accedir a continguts tòxics o de patir interaccions no desitjades pot ser certament menor, encara que això no signifiqui que tals continguts no estiguin presents en aquesta xarxa social ni que no hi abundin trolls i haters", adverteix Lalueza. Facebook té dinàmiques més moderades, sí, però no és un recés de pau. "Com a espai centralitzat en el qual interactuen milions d'usuaris, el discurs de l'odi no està absent. Es tracta d'un altre dels fronts als quals periòdicament la xarxa intenta posar fre", explica Martínez.

 

Mantenir un regnat tirant de nous horitzons i sentimentalisme

Així, la indefinició de la xarxa és un al·licient per "mantenir" cert públic. "Quan jugues a liderar en volum d'usuaris, ser una xarxa el més generalista possible pot ser una aposta més productiva. No seràs la més moderna ni la més cool, però pots ser la més massiva", detalla Lalueza, també investigador del grup GAME. I és que, encara que envelleixi, Facebook continua sent la reina, és la xarxa social amb més usuaris actius diaris del món: en concret, en té 2.064 milions, segons dades de Meta. Geogràficament, recull increments importants sobretot en la zona d'Àsia-Pacífic i la resta del món; en canvi, a Europa i als Estats Units es manté amb valors similars. "Facebook s'ha focalitzat sovint a créixer significativament en països on tenia menys presència per compensar així la caiguda d'usuaris en mercats que tradicionalment constituïen els seus principals bastions", explica Lalueza. Segons dades filtrades pel mateix Facebook, en el càlcul d'usuaris de la xarxa existeixen alguns dubtes a causa dels "comptes múltiples", un fenomen "molt freqüent": es van analitzar prop de 5.000 registres recents i es va indicar que fins al 56% van ser oberts per usuaris existents.

Però com ha aconseguit Facebook mantenir-se durant tant temps com la xarxa social líder? Per als experts, és una confluència de factors: "Primer, per pura inèrcia: els que hi són, encara que sigui de manera poc entusiasta, no s'acaben de desvincular de la plataforma, a vegades fins i tot per raons purament sentimentals", enumera Lalueza. Mantenir els contactes de l'escola, de l'antiga feina o consultar els aniversaris són algunes de les raons més emocionals de molts usuaris de la plataforma. "En segon lloc, perquè, a través de la matriu Meta, forma part d'un ecosistema digital integrat per altres plataformes com Instagram, WhatsApp, Messenger o, més recentment, Threads, que, d'alguna manera, es retroalimenten i es complementen entre si", explica l'expert. A més, aquest punt és especialment còmode per a l'usuari, perquè pot accedir a altres serveis i plataformes sense la necessitat de tornar a donar totes les seves dades. "I, en tercer lloc, perquè a les xarxes socials funciona l'economia d'escala: com més usuaris té una plataforma, més probable és que hi trobem els contactes que ens interessen, la qual cosa sempre és un plus", aclareix Lalueza.

Altres raons tenen a veure amb el seu "múscul financer i la seva insòlita capacitat per sortir ben parada de crisis reputacionals potencialment devastadores", segons Lalueza. El canvi de nom a Meta, per exemple, es va originar per desmarcar-se del creixent desprestigi associat a Facebook o el llançament del metavers, que es va fer servir com una cortina de fum per passar pàgina en moments particularment crítics, segons conclou l'expert. Entre caigudes i pujades es mou la història de Facebook. Veurem com s'adapta als anys que han de venir.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Comunicació