Deutes, ansietat i xarxes socials: els problemes que afronta la generació Z amb les targetes de crèdit

Un de cada set joves prestataris de targetes de crèdit de la generació Z, o un 15,3 %, ha assolit el seu límit de solvència, segons un estudi recent de la Reserva Federal de Nova York, una tendència que es reflecteix en altres democràcies liberals, tot i que no tant a Europa, on les targetes de dèbit són més freqüents. La manca d'educació financera, un entorn digital consumista i les noves formes de pagament podrien estar contribuint a aquesta problemàtica.

Segons experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb una planificació econòmica adequada i centrant-se més en l'educació financera, les persones joves d'entre 14 i 28 anys poden aprendre a gestionar més bé els diners i evitar caure en el sobreendeutament, sobretot si tenim en compte que, segons l'Enquesta Financera de les Famílies (EFF) 2022, publicada el 2024 pel Banc d'Espanya, el saldo mitjà d'aquesta mena de deute era de 1.000 euros a les llars endeutades mitjançant targetes de crèdit, amb un percentatge d'incidència més elevat en segments determinats de la població, com el dels inactius i aturats, fet que casa amb l'altíssim atur juvenil que registra Espanya, el més alt de la Unió Europea.

L'entorn digital i la pèrdua de consciència de la despesa

"La transició dels diners en efectiu als pagaments digitals ha reduït la percepció de la despesa. Abans, retirar 100 euros permetia gestionar millor els diners, mentre que ara, la fragmentació de pagaments dificulta el control de la despesa total", assenyala Elisabet Ruiz-Dotras, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i investigadora del grup Digital Business Research Group (DIGBIZ). L'experta assenyala que un dels factors principals que explica aquest augment del deute és l'entorn digital en el qual es mou la generació Z.

A més, el consum en línia i el bombardeig constant de les xarxes socials fomenten un comportament impulsiu. "Les xarxes socials estan dissenyades per incentivar el consum continu. Els joves estan exposats a missatges constants de compra, la qual cosa els impulsa a gastar més del que es poden permetre", afegeix l'experta.

Segons un estudi publicat a la revista Nature, les targetes de crèdit aprofiten els mecanismes neuronals de recompensa per fomentar un augment de la despesa. L'ús d'aquestes targetes redueix la sensibilitat al preu i activa el sistema de recompensa del cervell, a diferència del pagament en efectiu, en què l'activació neuronal varia segons el preu del producte.

Desconeixement financer, tendències de pagament i errors comuns

La manca d'educació financera és un altre dels factors clau que contribueixen a l'endeutament de la generació Z. Segons Ruiz-Dotras, aquesta generació no està educada financerament, fet que desencadena que prenguin decisions compulsives, en lloc de planificar els seus objectius financers i estalviar. "Prefereixen comprar ara i pagar després, la qual cosa els mena a acumular deutes", assegura.

Els errors més comuns que cometen les persones joves en gestionar els seus diners inclouen la falta de planificació financera, l'absència d'estalvi sistemàtic i la tendència a gastar en coses que no necessiten. "Molts joves gasten primer i estalvien el que els queda, que acostuma a ser res. Això els impedeix construir un matalàs financer per al futur", explica la professora de la UOC.

El "Buy now, pay later" (BNPL), una modalitat que permet als consumidors comprar productes i pagar-los en quotes sense interessos, està guanyant popularitat entre els joves. Tanmateix, aquesta tendència també està contribuint a l'augment del deute. "El problema és que les persones joves fraccionen les compres en diferents comerços i perden el control de l'import que deuen. Al final, acumulen deutes petits que sumen quantitats significatives", adverteix Ruiz-Dotras.

Aquesta tendència, juntament amb la cultura de la immediatesa i el desig d'obtenir recompenses instantànies, està conduint la joventut a prioritzar el consum a curt termini sobre l'estalvi a llarg termini. "Volen les coses ara mateix, i no estan disposats a esperar. Això porta el jovent a finançar les compres i a acumular deutes que després no poden pagar", afegeix l'experta.

Un context marcat per la inflació i la precarietat

Ruiz-Dotras assenyala que les persones joves de la generació Z s'enfronten a dificultats per independitzar-se a causa del cost elevat de l'habitatge. La falta d'accés a l'habitatge comporta que molts romanguin a casa dels seus pares i, com que no tenen responsabilitats financeres, com pagar un lloguer o els serveis bàsics, gastin els diners en coses innecessàries. "Els pocs diners que puguin aconseguir aquests joves els acaben gastant en coses que no necessiten, perquè no han d'assumir responsabilitats financeres, com pagar per l'alimentació o el consum energètic".

El context econòmic actual, marcat per la inflació, la precarietat laboral i el difícil accés al crèdit, també està influint en l'endeutament de la generació Z. "La inflació redueix el poder adquisitiu de la joventut, de manera que han de gastar més per mantenir el seu nivell de vida. A més, la precarietat laboral i la falta de contractes estables dificulten l'accés al crèdit tradicional, la qual cosa fa que recorrin a opcions de finançament més cares i menys regulades", explica Ruiz-Dotras.

En aquest sentit, l'experta adverteix que alguns d'aquests joves es poden trobar contractant préstecs amb condicions abusives en institucions de crèdit no bancàries. "Això agreuja encara més la seva situació financera, ja que acaben pagant interessos molt alts i entrant en un cercle viciós de deute", assenyala.

Conseqüències per a la salut física i mental

Les xarxes socials no només fomenten el consum impulsiu, sinó que també tenen un impacte negatiu en la salut mental de la joventut. Ruiz-Dotras explica que les xarxes creen una comparació constant entre la vida idealitzada que es mostra en línia i la realitat, fet pot desembocar en problemes de depressió i ansietat. "Les xarxes acaben sent bastant tòxiques, ja que tan sols venen l'aspecte bonic del consum: si t'omples l'armari de roba, estaràs més maco o maca; si fas aquest viatge, t'ho passaràs molt bé. Però el que s'ha demostrat és que les xarxes socials provoquen molts més problemes de depressió perquè hi ha una comparativa constant entre com pot ser la vida i com és realment".

L'endeutament no només té conseqüències econòmiques, sinó també per a la salut física i mental de la joventut. Els deutes a les targetes de crèdit poden augmentar l'estrès, l'ansietat i la depressió. Enric Soler, col·laborador docent dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, explica l'"estrès financer" i la "fórmula matemàtica de l'ansietat" que desencadenen aquests deutes entre la joventut. "Es tracta del quocient entre la percepció de l'amenaça i la percepció de recursos per fer-hi front. Com més gran sigui l'amenaça percebuda (per exemple, si no pago el lloguer, em quedaré sense sostre) i menor sigui la percepció dels recursos propis (és pràcticament impossible que trobi una feina que em permeti pagar el lloguer), més alt serà el nivell d'ansietat."

Estratègies per prevenir el sobreendeutament

Per prevenir el sobreendeutament entre la joventut, la professora Ruiz-Dotras recomana un seguit d'estratègies basades en l'educació financera i la planificació. 

1. Prendre consciència de la situació financera personal i fomentar l'hàbit de l'estalvi, entre un 10 % i un 20 % dels ingressos, guardant-ho en un compte diferent, i reservar el 50 % per a despeses bàsiques (alimentació, habitatge i serveis).
2. Establir prioritats financeres i evitar compres impulsives. Preguntar-se si realment necessiten el que estan comprant i si estan disposats a fer sacrificis concrets en oci, consum de moda o viatges.
3. Portar un control constant dels ingressos i de les despeses permet a la joventut identificar patrons de despesa i corregir hàbits financers perjudicials.
4. Fer servir les targetes de crèdit amb responsabilitat. És fonamental no gastar més del que es pot pagar i liquidar tot el saldo cada mes per evitar interessos. Comparar condicions abans de sol·licitar una targeta i evitar les que tinguin taxes d'interès elevades.
5. Evitar l'ús de crèdits per a despeses recurrents, com ara el menjar o el lloguer, amb targetes de crèdit, que poden crear una bola de neu de deute difícil de gestionar. Reservar les targetes per a emergències o compres planificades.
6. Aprendre sobre l'educació financera. Les persones joves s'han d'informar sobre conceptes clau, com taxes d'interès, endeutament responsable i planificació financera, sigui a través de cursos, llibres o recursos en línia.