David Sow té trenta-tres anys i és integrador social. Va néixer al Senegal i va arribar sol a Catalunya amb setze anys. És voluntari al club de futbol Street Soccer Barcelona, una entitat sense ànim de lucre que acull refugiats, persones sense papers i persones sense llar. L'Street Soccer Barcelona és un equip que no competeix a cap lliga, els entrenaments que fan els serveixen per fer cohesió i integració social. David Sow també és cantant i té un àlbum publicat, que porta per títol My Life, a més de dos senzills sota el nom artístic de David Show. Actualment estudia el cicle formatiu de grau superior de Comerç Internacional a Jesuïtes Educació-UOC i, a la vegada, treballa a la Fundació apip-acam.
Com vas conèixer l'Street Soccer Barcelona?
Vaig conèixer aquest club de futbol l'any 2022 quan estava treballant en una fundació com a integrador social. Tenia una companya que estava de pràctiques i que anava a l'Street Soccer com a usuària. Ella em va comentar el projecte, em va semblar extraordinari i vaig anar-hi com a voluntari.
Quins són els objectius d'aquest club?
El principal objectiu de l'Street Soccer és la integració social. El club creu molt en la igualtat i treballa molt perquè els nens puguin tenir el material necessari que no tenen normalment. Als joves els agrada molt l'esport i el futbol, però si no treballes, és difícil pagar per jugar a futbol. Per a alguns pot semblar poc, però per a altres és molt.
Quina és la teva relació amb el món del futbol?
Jugar a futbol era part dels meus somnis. Primer vaig començar en una penya del Barça, estava bé, però en aquella època la meva situació econòmica i legal era complicada i ho vaig deixar. Vaig deixar de jugar a futbol, però vaig continuar fent música, perquè per fer música no necessito tantes coses… al final, són lletres.
El 2013 et vas estrenar com a cantant amb el disc My Life. D'on ve la teva connexió amb el món de la música?
La música ha estat amb mi des de molt petit. M'agradava molt el rap i sempre vaig pensar que acabaria fent alguna cosa relacionada amb la música. El meu somni era fer el meu propi disc i realment ho he aconseguit. El 2013 vaig fer el llançament de l'àlbum. Fa poc han sortit dues cançons més.
Tens previst treure música nova properament?
Generalment sempre estic escrivint lletres encara que no tregui cap àlbum o cap cançó. Per a mi, escriure és una teràpia. Quan ets migrant i estàs sol, tot i que tens amics, el nucli familiar sempre el trobes a faltar. Per això, escriure em serveix de teràpia.
De quins temes parles en les teves cançons?
Totes les meves cançons parlen de qüestions socials com el racisme, la migració i la discriminació. La meva música no és comercial, són missatges de crítica social.
Quan vas arribar a Catalunya et vas sentir ben acollit?
Sí, realment estic molt agraït a totes les persones que em van ajudar en tot el meu procés i que m'he trobat en el camí. També estic molt agraït a les persones que em van acollir a casa seva quan vaig arribar i a les persones que m'han ofert suport. Tinc una experiència molt positiva amb la meva acollida.
Quines són les dificultats que t'has trobat des que vas arribar?
Em vaig trobar amb moltes dificultats, sobretot pel que fa al tema administratiu i al tema del racisme. La principal dificultat va ser la soledat. Moltes vegades parlem del tema econòmic, els papers, la documentació, la feina, però hi ha un procés d'adaptació i d'integració al país on has arribat que és difícil per a moltes persones. Durant el procés d'adaptació, hi ha moltes persones que pateixen problemes de salut mental, que emmalalteixen o que, fins i tot, moren. I això són coses de les quals generalment no es parla.
Si ets migrant a vegades hi ha gent que fa reagrupament familiar o que té la família aquí, però igualment es pateix la soledat. Un noi que arriba aquí amb tretze o quinze anys, en plena adolescència, es trobarà amb un canvi d'idioma, d'amistats, i això és molt complicat.
“Durant el procés d'adaptació, hi ha moltes persones que pateixen problemes de salut mental, que emmalalteixen o que, fins i tot, moren.”
Com vas aprendre català i castellà?
Primer vaig aprendre i vaig parlar el català, perquè vaig estar sis mesos en una família d'acollida catalanoparlant. Aquesta experiència em va ajudar molt a aprendre el català, perquè la família només parlava en català. Després, al carrer, majoritàriament es parla en castellà. Si vas amb catalans i veuen que ets migrant, directament et parlen en castellà.
Entre això i la falta de pràctica, perquè l'ambient de la feina i la gent amb la qual em relaciono són castellanoparlants, parlo més castellà. A poc a poc, vas perdent el català i parlant millor el castellà.
Com vas conèixer la formació professional en línia de Jesuïtes Educació amb la col·laboració de la UOC?
La vaig conèixer per internet. Vaig fer el curs d'accés a la universitat per a majors de 25 anys i actualment estic cursant el cicle formatiu de grau superior de Comerç Internacional. Vaig començar aquest cicle l'any 2024.
Com està sent la teva experiència?
Bé, m'agrada molt. Al final és l'única opció que tenim les persones que treballem, perquè estar vuit hores a la feina fa difícil que es pugui estudiar de manera presencial.
M'agrada la UOC, m'agrada com es treballa, la metodologia i la intervenció. Penso que el Campus Virtual de la UOC és molt intuïtiu.
Contacte de premsa
-
Anna Torres Garrote
