"La comunicació no és només una eina per explicar el món, sinó també per transformar-lo"

Jordi Sánchez Navarro és el director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des de 2015 i coordinador del grup de recerca GAME (Grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment) (Recerca UOC). Amb una sòlida trajectòria acadèmica, és expert en cultura visual, cinema, animació, còmic i cultura digital. Ha dirigit i participat en nombrosos projectes de recerca competitius sobre cultura visual, estètica del cinema i de l'audiovisual contemporani, i cultura digital. A més, ha estat vinculat a esdeveniments culturals destacats, com a director del Saló Internacional del Còmic de Barcelona (1997-2000) i subdirector del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (2001-2004), on continua col·laborant com a programador i responsable de la secció d'animació Anima't.

Aquest any, els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació celebren 25 anys en un moment de grans transformacions socials i tecnològiques. Mirant enrere i endavant, quins són, per a tu, els grans reptes i les grans oportunitats que té la comunicació avui?

Mirant enrere, veiem com la comunicació digital ha passat de ser una promesa emergent a esdevenir el teixit central de les nostres vides socials, culturals i professionals. A la UOC, hem acompanyat aquest procés des del primer dia, entenent la comunicació no només com una eina per transmetre informació, sinó com una pràctica que construeix realitats, identitats i vincles. Avui, però, el repte ja no és només adaptar-se als entorns digitals, sinó entendre i respondre als efectes complexos que aquests entorns generen: l'algorísmia, la plataformització de la cultura, la crisi de confiança en els mitjans, la precarització del treball comunicatiu o l'impacte de la intel·ligència artificial en la producció i la circulació de continguts. Són desafiaments que interpel·len tant l'acadèmia com el sector professional.

Com ha influït l'evolució digital en la manera com ensenyem i investiguem la comunicació a la universitat?

Hi ha oportunitats enormes. La comunicació pot tenir un paper clau —i l'ha de tenir— en la construcció de societats més justes, transparents i inclusives. Pot ser motor de creativitat, d'innovació social i de pensament crític. I això només serà possible si la formació i la recerca que fem des de la universitat mantenen una mirada oberta, interdisciplinària i compromesa amb el seu temps.

Crec que el futur de la comunicació passa per tornar a posar les persones al centre, apostar per la qualitat i entendre la tecnologia com una aliada —no com un fi en si mateix— per transformar la societat. I en això, els Estudis tenim la responsabilitat —i la il·lusió— de continuar sent referents.

Vivim immersos en una crisi global de la veritat, amb desinformació, fake news i polarització. Des de la teva perspectiva com a expert en comunicació i cultura digital, com està afectant aquest fenomen el periodisme i els mitjans? I cap a on creus que hauria d'anar la professió per recuperar la confiança social?

Vivim, efectivament, en una crisi de la veritat que és alhora tecnològica, social i cultural. La desinformació i la polarització no són fenòmens nous, però el seu abast i la seva velocitat s'han amplificat amb l'ecosistema digital actual. Els algoritmes, pensats per maximitzar l'atenció i el compromís, han afavorit la circulació de continguts emocionals, sovint simplificats o directament falsos, en detriment del rigor informatiu. Això ha erosionat la confiança en els mitjans i ha fet molt més difícil discernir què és veritablement rellevant o cert.

El periodisme i la comunicació en general, com a professió, es troben en una cruïlla. D'una banda, han de lluitar contra la lògica de la immediatesa i del clic fàcil; de l'altra, han de recuperar el seu paper com a agents socials clau per garantir una esfera pública informada, plural i crítica. Això vol dir apostar decididament per la verificació, pel context, per la transparència i per una ètica professional adaptada al món digital.

Quin paper poden tenir les plataformes digitals i les xarxes socials en la regeneració del debat públic i la lluita contra la desinformació?

Cal entendre que la confiança no es recupera només amb bons continguts, sinó amb relacions. Els mitjans i les plataformes han d'estar disposats a escoltar, a rendir comptes i a obrir-se a les seves audiències d'una manera més participativa i horitzontal. En aquest sentit, la cultura digital ens ofereix també eines valuoses per repensar la relació entre la ciutadania i la informació.

A la universitat, tenim el repte d'educar no només futurs periodistes competents, sinó també ciutadans crítics capaços de navegar aquesta complexitat. Perquè la veritat, avui, no és només una qüestió de dades, sinó també de responsabilitat col·lectiva.

La intel·ligència artificial està transformant sectors com el periodisme, el màrqueting o la creació de continguts. Com veus l'impacte de la IA en el futur del periodisme i la comunicació?

La intel·ligència artificial ja no és una promesa de futur, sinó una realitat que està reconfigurant de manera profunda la pràctica comunicativa. En àmbits com el periodisme, el màrqueting o la creació de continguts, la IA pot automatitzar tasques, generar textos, personalitzar missatges o analitzar dades massives amb una velocitat i una eficiència impensables fa només uns anys. Això obre oportunitats enormes, però també ens obliga a fer-nos preguntes fonamentals.

L'impacte més immediat és productiu: els sistemes automatitzats poden ajudar a optimitzar processos i a generar continguts a escala. Però també pot haver-hi una banalització de la comunicació si deixem que la IA produeixi sense criteri humà. Per això, crec que el repte no és tant tecnològic com cultural i ètic.

Quins creus que són els principals reptes ètics i professionals que planteja?

El primer gran repte és la transparència: cal saber quan un contingut ha estat generat per una IA i amb quins criteris. El segon és la responsabilitat: qui respon quan un sistema automatitzat desinforma o discrimina? El tercer, que no és menor, és la pèrdua de valor del treball creatiu si es prioritza l'automatització per sobre de la qualitat o la singularitat.

Però no podem caure en el catastrofisme. Com qualsevol tecnologia, la IA no és bona ni dolenta en si mateixa: el seu impacte dependrà de com l'integrem en les pràctiques professionals, en la formació i en l'ètica de la comunicació. Des dels Estudis, el nostre compromís ha de ser formar professionals capaços no només de fer servir aquestes eines, sinó també de qüestionar-les, de posar-les al servei de la societat i de garantir que la innovació vagi acompanyada de sentit crític.

Et diria que cal que la IA sigui una aliada del pensament, no una substituta del criteri professional. Això vol dir repensar rols, competències i models, però també reivindicar allò que la màquina encara no pot fer: la creativitat, l'empatia i la capacitat de comprendre el món amb matisos.

Sostenibilitat, equitat i inclusió són valors centrals a l'agenda global. Com pot la comunicació contribuir a avançar cap a una societat més justa i sostenible?

La comunicació no és només una eina per explicar el món, sinó també una eina poderosa per transformar-lo. I això vol dir que té un paper fonamental a l'hora d'impulsar valors com la sostenibilitat, l'equitat i la inclusió. Aquestes no són només paraules de moda, sinó compromisos ètics i socials que han de travessar tot el que fem —des de com informem fins a com eduquem, creem continguts o planifiquem estratègies comunicatives.

Quins exemples destacaries de pràctiques comunicatives que ja estiguin treballant en aquesta línia transformadora?

La comunicació pot contribuir a una societat més justa, primer, visibilitzant realitats sovint silenciades o invisibilitzades: col·lectius marginats, desigualtats estructurals, emergències ecològiques. Pot oferir relats alternatius que qüestionin els discursos dominants i ajudin a generar empatia i consciència crítica.

Però també pot tenir un paper clau en la promoció d'un consum més responsable, d'una cultura més participativa i d'unes institucions més transparents i que retin comptes. Això exigeix un periodisme compromès, una publicitat ètica i una comunicació corporativa que vagi més enllà del greenwashing o del feminism washing.

Des de la universitat, i especialment des dels nostres Estudis, tenim la responsabilitat de formar professionals que entenguin la comunicació com un servei públic i com una eina de canvi. Això vol dir integrar aquests valors de manera transversal a la docència, a la recerca i a la transferència de coneixement.

Hem vist com les xarxes socials poden ser alhora eines poderoses d'activisme i espais de cancel·lació i polarització. Des de la teva perspectiva com a investigador de la cultura digital, com interpretes aquestes tensions?

Les xarxes socials són alhora mirall i amplificador de les tensions que travessen la societat contemporània. Des de la recerca en cultura digital, hem constatat que aquests entorns han obert possibilitats inèdites per a l'activisme, la participació ciutadana i la creació de comunitats més enllà dels circuits tradicionals de poder. No obstant això, també han esdevingut escenaris de confrontació, tribalització i violència simbòlica.

La seva arquitectura algorítmica tendeix a privilegiar els continguts que generen reaccions immediates, sovint associades al conflicte o a l'emoció negativa. Aquest mecanisme dificulta el diàleg matisat, reforça les cambres d'eco i penalitza la discrepància constructiva.

Amb tot, no podem caure en un determinisme tecnològic. Les xarxes socials no són bones ni dolentes en si mateixes: són infraestructures que podem habitar críticament, transformar i reapropiar-nos-en. Per això és fonamental fomentar una cultura digital més conscient, més ètica i més corresponsable. I aquí la formació en comunicació hi té un paper clau.

Creus que les xarxes continuaran sent espais de transformació social o cada cop més d'enfrontament?

El futur de les xarxes socials dependrà, en gran mesura, del tipus de cultura digital que siguem capaços de construir col·lectivament. Si volem que continuïn sent espais de transformació social, caldrà educar en valors com l'ètica digital, la participació activa i el respecte. Això implica també exigir responsabilitat a les plataformes tecnològiques, que no poden eludir el seu paper en la garantia de drets i llibertats.

La tecnologia no és neutra, però tampoc determinant: són les pràctiques socials i culturals que es desenvolupen al seu voltant les que acaben modulant-ne l'impacte. En aquest escenari, l'acadèmia, el teixit professional i la ciutadania han de tenir un paper actiu i propositiu.

En un món on la cultura popular —des de la música fins als videojocs— té tanta influència en la construcció d'imaginaris socials, quin paper han de tenir els Estudis en l'anàlisi i la creació d'aquests nous relats?

La cultura popular contemporània —expressada a través de la música, les sèries, els videojocs o els mems— no és només entreteniment: és també una forma de relat, una eina per construir identitats, valors i visions del món.

Des dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, assumim la responsabilitat de situar-nos en el centre d'aquest debat. Ho fem a través d'una recerca crítica, d'una docència rigorosa i d'una voluntat clara de generar coneixement amb impacte transformador.

Aquesta tasca té dues dimensions complementàries. D'una banda, cal analitzar la cultura popular amb eines teòriques i metodològiques solvents —des de la perspectiva de gènere, l'anàlisi del discurs, els estudis de recepció o la crítica ideològica— per entendre què diuen aquests relats, com funcionen i quines veus inclouen o exclouen.

De l'altra, cal formar professionals capaços de participar activament en la producció de nous imaginaris més diversos, inclusius i connectats amb la realitat social. Això exigeix una formació que combini la reflexió crítica amb les competències creatives i tecnològiques.

Els formats immersius, la realitat virtual i les noves materialitats del consum cultural estan canviant la manera com experimentem els continguts. Quins nous perfils professionals o competències creus que caldrà potenciar per a aquest futur? Els formats immersius, la realitat virtual, la realitat augmentada i les narratives interactives no només canvien els canals de comunicació, sinó també la mateixa naturalesa de l'experiència cultural. I això exigeix repensar també els perfils professionals vinculats a la comunicació i la cultura.

Per a aquest futur que ja és present, cal potenciar perfils híbrids, creatius i tecnològicament solvents, capaços de moure's amb comoditat entre la narrativa, la programació i el disseny d'experiències. Parlem de perfils que entenguin tant els llenguatges audiovisuals com les dinàmiques d'interacció pròpies dels videojocs, els entorns immersius o la intel·ligència artificial generativa.

Quins àmbits o sectors creus que estan liderant aquesta transformació, i com poden inspirar el món acadèmic i professional?

Alguns dels sectors més innovadors —com el dels videojocs, les indústries creatives digitals o la creació artística en entorns immersius— estan marcant tendències que transformen tant la producció com el consum cultural.

Des dels Estudis, entenem que l'àmbit acadèmic no pot quedar al marge d'aquestes transformacions. Al contrari: ha d'anticipar-les, analitzar-les i, si cal, intervenir-hi críticament.

Per això impulsem una formació que combini el coneixement humanístic amb el domini de les tecnologies emergents, tot fomentant la capacitat de crear formats innovadors amb sentit cultural i social. No es tracta només de formar tècnics, sinó de formar agents de canvi.

La creativitat i la innovació són clau per transformar la societat. Com treballen els Estudis aquesta relació entre creativitat, cultura i canvi social?

La creativitat i la innovació no són només motors econòmics: són també eines poderoses de transformació social i cultural. Als Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC entenem que la formació universitària no pot limitar-se a transmetre coneixement tècnic o acadèmic, sinó que ha de fomentar una actitud crítica, creativa i compromesa amb el món que ens envolta.

També apostem per una recerca que entén la cultura com un espai de canvi i d'intervenció. Moltes de les línies de recerca que promovem —ja sigui en comunicació digital, cultura popular, pràctiques creatives o mitjans emergents— tenen una clara vocació de lectura crítica de la realitat i de proposta transformadora.

A més, promovem una transferència activa del coneixement cap a la societat, col·laborant amb institucions, col·lectius i iniciatives que treballen des de l'activisme, l'art o l'educació per construir imaginaris més justos, diversos i sostenibles.

Als Estudis entenem la creativitat com una manera de pensar i d'estar al món, i l'educació com un espai privilegiat per posar-la al servei del bé comú. Aquesta és una de les nostres grans fortaleses i també una de les nostres responsabilitats com a universitat.

Quina importància té la recerca dins dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació?

La recerca és una peça fonamental de la nostra identitat com a estudis i com a universitat. No és només un complement a la docència: és una activitat central que ens permet estar connectats amb els debats més rellevants del nostre temps, generar coneixement crític i aportar valor a la societat.

En els darrers anys hem consolidat una activitat investigadora diversa, interdisciplinària i amb vocació internacional, que cobreix àmbits com la comunicació digital, els imaginaris mediàtics, la cultura audiovisual, les pràctiques creatives, el periodisme, la comunicació corporativa o la innovació educativa, entre molts altres.

Com treballeu per transferir aquest coneixement acadèmic a la societat?

La nostra recerca es concreta en publicacions, congressos, projectes competitius i col·laboracions amb agents socials, però també en una aposta clara per la divulgació i la transferència. Ens interessa que el coneixement que generem tingui impacte real i contribueixi a repensar les pràctiques professionals, les polítiques públiques o la cultura popular.

A més, entenem la recerca com un espai de creixement col·lectiu, en què el professorat i el personal investigador poden desenvolupar les seves trajectòries en un entorn que afavoreix la llibertat, la col·laboració i l'experimentació.

Fer recerca des dels Estudis és, en definitiva, una manera de participar activament en la transformació del món. I ho fem des del rigor acadèmic, però també des de la passió pel coneixement i el compromís social.

Quin valor dones a la recerca, no només per a la comunitat universitària, sinó també com a eina per aportar coneixement i solucions als reptes socials i culturals actuals?

La recerca no és només un motor per al progrés acadèmic, sinó una eina essencial per entendre i transformar la societat. En un context marcat per canvis tecnològics vertiginosos, crisis ambientals, desigualtats estructurals i mutacions culturals profundes, la recerca en comunicació, cultura i mitjans és més rellevant que mai.

Des dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, entenem la recerca com una forma de responsabilitat social. No investiguem només per publicar, sinó per contribuir a la comprensió crítica del món que habitem i generar coneixement útil, situat i amb impacte.

Com podem assegurar que aquesta recerca compromesa no perdi força davant les lògiques de competitivitat i productivitat que sovint imperen en l'àmbit acadèmic?

Cal treballar en xarxa amb altres institucions, però també amb col·lectius socials, mitjans, institucions culturals i professionals que afronten reptes reals en àmbits com la desinformació, la bretxa digital, la sostenibilitat mediàtica, l'equitat en la representació o la transformació de les pràctiques comunicatives.

Apostem per una recerca interdisciplinària, oberta i compromesa, capaç de generar narratives alternatives, de posar en qüestió allò que es dona per suposat i d'imaginar nous escenaris possibles. I també creiem en la importància de la divulgació científica, perquè el coneixement que no es comparteix, no transforma.

Per tot plegat, el valor que donem a la recerca és doble: com a motor de qualitat acadèmica, però també com a instrument de canvi cultural i social. És una recerca que escolta, que dialoga i que intervé. I això forma part de la nostra manera d'entendre la universitat i el seu paper en el món contemporani.