I si poguessin llegir o modificar el teu pensament? La UOC debat els límits de la neurotecnologia

L'auge de les neurotecnologies i la seva connexió amb la intel·ligència artificial auguren avenços prometedors per a la medicina i l'accessibilitat, però també desperten preocupació pels seus possibles usos per controlar o alterar el pensament humà.

La capacitat de llegir i fins i tot modificar l'activitat mental mitjançant tecnologia ja és una realitat. La neurotecnologia, que agrupa tècniques capaces de mesurar i interpretar el cervell humà o d'intervenir-hi, fa temps que s'aplica amb èxit en medicina. No obstant això, la seva expansió cap al consum de masses planteja interrogants crucials sobre privacitat, governança i drets humans.

El 3 de juliol vinent, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i els seus Estudis de Dret i Ciència Política organitzen al seu campus de Barcelona el XX Congrés IDP, una jornada internacional per debatre els límits legals i ètics d'aquesta tecnologia emergent. El congrés, de caràcter interdisciplinari, reunirà experts en dret, filosofia, ciència política i tecnologies emergents per reflexionar sobre els reptes que aquestes eines plantegen per als drets humans i les institucions democràtiques.

Entre les intervencions destacades, estan les de Jan Christoph Bublitz (Universitat d'Hamburg), probablement el principal expert a escala global en la relació entre neurotecnologia i protecció internacional dels drets humans; Milena Costas, col·laboradora de la UOC i relatora del Comitè Assessor del Consell de Drets Humans de l'ONU sobre neurotecnologia i dret, i Javier Solana Sánchez, enginyer biomèdic i director de recerca de l'Institut Guttmann, que presentarà l'estat actual i les perspectives clíniques de la neurotecnologia. Per la seva part, Ignasi Beltran, director dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, ens explicarà les amenaces per als treballadors i treballadores relacionades amb la neurotecnologia; Goran Rollnert Liern abordarà la garantia de llibertat de pensaments i de privacitat mental davant la neurotecnologia, Miquel Julià exposarà els límits conceptuals en la detecció neurocientífica de la mentida, i Miguel Ángel Elizalde, director del màster universitari de Drets Humans, Democràcia i Globalització de la UOC, explicarà l'encaix de la neurotecnologia en el nou reglament sobre IA de la UE.

La implantació de la neurotecnologia en l'àmbit mèdic ja és una realitat i comença a estendre's també a contextos com el laboral o el del benestar digital. El que la fa particularment rellevant des del punt de vista jurídic és que s'està avançant en la capacitat d'accedir a informació íntimament vinculada al que ens fa humans, com els nostres pensaments, emocions o decisions, i d'alterar directament processos cognitius o conductuals a través de l'estimulació cerebral.

"El més disruptiu de la neurotecnologia es relaciona amb el que alguns descriuen com llegir i escriure la ment: inferir aspectes subjectius del pensament i, al seu torn, alterar processos neuronals amb capacitat de modificar el comportament humà", explica Miguel Ángel Elizalde.

Les neurotecnologies inclouen dispositius i tècniques que mesuren (neuroimatge) o modulen (neuromodulació) l'activitat cerebral. Les més avançades, combinades amb intel·ligència artificial, permeten connectar el cervell amb dispositius digitals. Encara que el seu ús actual és principalment mèdic i experimental, algunes ja es comercialitzen sense estudis concloents sobre si són eficaces o els efectes que produeixen a llarg termini. Segons la relatora de l'ONU, l'alt nivell d'inversió anticipa que ràpidament arribaran al mercat de consum.

Ja hi ha dispositius portàtils que prometen millorar la concentració, el son o la meditació. Sensors com els rellotges intel·ligents obren pas a aparells nous —com auriculars o diademes— per monitorar salut mental, emocions o comportament. És fonamental entendre com funcionen, quins beneficis ofereixen i quins riscos impliquen, destaca Milena Costas.

Aplicacions mèdiques amb impacte clínic: de la paràlisi a la depressió

"El model assistencial s'ha transformat gràcies a les neurotecnologies, però, encara que la seva aplicació per recuperar funcions perdudes no està en dubte, les seves capacitats potencials ens obliguen a una reflexió ètica profunda", afirma Solana Sánchez.

En l'àmbit hospitalari i sociosanitari, ja s'utilitzen dispositius neurotecnològics en pacients amb lesions medul·lars i cerebrals, en què tècniques com l'estimulació magnètica transcranial o l'estimulació transcutània de la medul·la espinal han demostrat millorar la funció motora fins i tot en casos greus; en ictus, mitjançant la seva combinació amb interfícies cervell-ordinador (BCI), que permeten recuperar funcions motores i millorar la mobilitat; en trastorns de dolor crònic i depressió resistent, en què la neuromodulació ofereix alternatives no farmacològiques eficaces, i en estats de mínima consciència, gràcies a tecnologies com l'EEG avançat i la ressonància funcional, estan millorant el diagnòstic i el pronòstic clínic.

Solana també destaca avenços com la realitat virtual terapèutica, els wearables per al seguiment remot en pacients neurològics i l'ús d'intel·ligència artificial per predir l'evolució i personalitzar els tractaments.

Quins riscos planteja aquesta tecnologia?

Segons Milena Costas, la protecció de dades confidencials i la seguretat dels dispositius digitals adquireixen una importància central. La possibilitat que un dispositiu accedeixi a la ment sense consentiment i amb finalitats no autoritzades —l'anomenat brainhacking— posa en risc tant la privacitat com la integritat dels nostres pensaments. A això s'hi afegeix la manca d'estudis sobre els possibles efectes secundaris a llarg termini i la minsa claredat sobre les seves aplicacions més enllà de l'àmbit mèdic.

També preocupa la dependència tecnològica i la capacitat d'aquests dispositius per influir o manipular pensaments, desitjos o decisions. Els riscos ja són visibles: sense controls adequats, governs o empreses podrien utilitzar aquestes tecnologies per interferir en processos mentals. A més, el volum de dades personals que acumulen unes poques companyies planteja dubtes seriosos sobre la concentració de poder. Tot això podria, sota uns usos aparentment innocus, soscavar l'autonomia individual.

Fronteres legals i de governança

"La neurotecnologia podria alterar la voluntat individual i posar en perill l'autonomia mental", assenyala Elizalde. Segons el seu parer, aquests avenços plantegen desafiaments inèdits per al dret en termes d'autodeterminació, privacitat i identitat, per la qual cosa és urgent establir límits reguladors abans que se'n generalitzi l'ús en la vida quotidiana. "Ja s'estan desenvolupant interfícies cervell-computador que permetran, per exemple, jugar a videojocs sense fer servir les mans, només amb la ment. Si aquestes tecnologies es popularitzen a través de l'entreteniment o la productivitat, l'impacte social pot ser tan profund com imprevisible", adverteix. "El que ens hi va és precisament la identitat de les persones", conclou Elizalde. "Imagina com afectaria que algú pogués saber els teus pensaments més íntims i controlar el teu comportament".

Avui no es disposa de prou mecanismes democràtics per fomentar els usos beneficiosos d'aquestes tecnologies i evitar que s'apliquin en objectius indesitjats, com el control governamental sobre les decisions individuals o l'explotació del big data amb finalitats comercials i de desinformació. El context polític i econòmic actual tampoc no afavoreix aquesta regulació.

És crucial desenvolupar normes i institucions que garanteixin un ús responsable del coneixement sobre la ment humana i les seves aplicacions en salut. Però aquest progrés ha de respondre a l'interès comú, no al benefici d'uns quants, reflexiona Costas.