Entre l'ambició i la saturació: sis tendències clau de la IA per al 2026

El 2026 comença amb un paisatge tecnològic que combina entusiasme, tensió i incertesa. La intel·ligència artificial (IA) ja no és una promesa ni una moda: és una infraestructura invisible que ho travessa tot. Però, a mesura que avança, també deixa un rastre de preguntes. Enguany veurem avanços emocionants, però també colls d'ampolla, saturació digital i un tipus de cansament social nou, segons explica Antonio Pita, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

L'expert repassa cinc més una tendències clau que ajudaran a llegir aquest 2026 en termes d'IA, amb prediccions sòlides i dades reals que, alhora, obren diversos interrogants.

1. Models en disputa: AGI o només LLM més grans?

La primera gran línia de tensió és científica i estratègica. Segons Pita, coexistiran dues rutes de recerca: la dels gegants que continuen escalant els models de llenguatge grans (LLM) i la dels qui creuen que amb aquest camí no n'hi ha prou per aconseguir la intel·ligència artificial general (AGI). El debat no és menor: defineix quin tipus de sistemes es prioritzaran i quines promeses es refredaran.

L'expert dubta que enguany s'arribi a l'AGI, tot i que preveu que es veuran molts sistemes que imiten el comportament humà de manera cada vegada més convincent, cosa que tindrà una sèrie de conseqüències.

D'una banda, gegants com OpenAI o Google aposten per continuar escalant els LLM, confiant que amb més dades i paràmetres sorgirà la famosa AGI. Tot i això, veus com la d'Ilya Sutskever, excofundador d'OpenAI, pensen que no hi ha prou dades per arribar a l'objectiu i que cal tornar a la recerca per trobar estratègies alternatives.

D'altra banda, Yann LeCun, un dels pioners de la IA moderna i fins fa poc cap de la IA a Meta, considera que els LLM no són el camí. Els anomena "al·lucinadors sense comprensió real" i treballa en models alternatius coneguts com "world models": arquitectures que intenten raonar, recordar i planificar com ho faria un ésser viu. LeCun fins i tot ha deixat Meta per crear la seva pròpia empresa emergent.

Quina tendència s'imposarà? La pragmàtica dels LLM? O la visionària dels models del món? Veurem canvis de plantejament en algun dels gegants? Ens espera un any apassionant en el terreny científic.

2. Infraestructures saturades: la IA consumeix més del que esperàvem

Aquí el futur es torna molt terrenal. El creixement de la IA ha disparat la demanda d'energia i amenaça de convertir la capacitat elèctrica i de xarxa en un coll d'ampolla. Als Estats Units, els centres de dades ja consumeixen més del 4 % de l'electricitat total del país, i podrien superar el 14 % el 2030. En només un any, han afegit 20 gigawatts a la xarxa, cosa que ha generat alertes de risc d'apagada a l'hivern.

A Espanya, la situació també preocupa: el 83 % dels nodes de la xarxa elèctrica estan saturats, cosa que compromet la instal·lació de centres de dades nous. El país somia ser el hub digital d'Europa, però, sense una xarxa que ho aguanti, el somni es pot fondre. "El repte no és només tecnològic, és logístic, ambiental i geopolític", assegura l'expert. La IA necessita minerals, aigua i electricitat. I aquestes variables no escalen com els paràmetres d'un model.

Les xarxes suportaran la necessitat? Algunes regions més ben preparades podran avançar més de pressa en l'ús de la IA a escala local? Veurem apagades i limitacions reguladores?

3. El ball borsari: pujades, caigudes i xips com a camp de batalla

La IA s'ha convertit en un termòmetre econòmic d'alta sensibilitat. El 2025, Nvidia va arribar a ser l'empresa més valuosa del món. El 2026, ja no ho és. Després d'un any d'eufòria, les seves accions van caure més d'un 10 % en poques setmanes. El mercat es comença a preguntar si estàvem davant d'una revolució… o d'una bombolla.

Mentrestant, Alphabet (Google) creix. La seva aposta pels TPU (processadors propis per a IA) comença a donar fruits. Meta ja ha anunciat que utilitzarà els seus xips el 2027, i això ha disparat el valor borsari de Google. La guerra dels xips ja no és només tècnica, és estratègica.

Guanyadors i perdedors s'alternen. I, com tot termòmetre sensible, pot pujar ràpid… o trencar-se, i això afectarà les bosses de tot el món. "Viurem un any de molta volatilitat", pronostica Pita. I deixa diversos interrogants oberts: viurem una nova bombolla .com? Tindrem un efecte K en els valors borsaris?

4. Saturació digital: quan la IA genera massa

No tots els límits són elèctrics: l'atenció humana també té límits. Internet s'ha omplert de contingut generat per IA. Textos, imatges, vídeos i veus hiperrealistes. El problema no és només la desinformació i que molt del que està generat per IA està buit de contingut. És el cansament.

Per a molts usuaris, LinkedIn està ple de publicacions clonades. YouTube, de vídeos sense ànima. I a les xarxes socials comença a córrer la sensació que ja no es pot confiar en res. Més de la meitat del contingut en algunes plataformes ja està automatitzat.

El futur digital podria ser paradoxal: com més perfecte sigui el contingut, menys interès generarà. "Les persones busquen històries, no algorismes. I, si tot sona igual, el que és humà torna a destacar", sosté Pita. Veurem caure l'interès per les xarxes socials? Es podrà diferenciar la capacitat humana?

5. L'ocupació i l'educació: el canvi invisible

La IA no és un meteorit laboral que arrasa de cop, sinó una reforma silenciosa de tasques. No fa falta ser catastrofista per veure que la IA ja està impactant a la feina. No destrueix llocs de treball de cop, però sí que redefineix les tasques. Automatitza el que és fàcil, accelera el que és complex i deixa molts perfils intermedis sense un espai clar. De moment, les tecnològiques estan sumides en acomiadaments massius i les grans consultores han de reestructurar el seu negoci, prescindint de perfils júniors.

L'altre impacte es veurà a les aules. Si la IA respon, resumeix, calcula i redacta, quin sentit té continuar avaluant com abans? El 2026, veurem l'inici d'una transformació educativa que encara no sabem com pilotar. "No es tracta de prohibir la IA a classe, es tracta d'ensenyar a conviure-hi: saber què preguntar-li, com validar-la, quan confiar-hi i ajudar que els estudiants li treguin el màxim partit", aconsella l'expert de la UOC.

Aconseguirem redissenyar l'educació a temps d'ajudar la generació d'estudiants actual? O sortiran amb bons expedients, però sense coneixements ni capacitats?

5+1. Agents: de la "demo" a l'oficina

La sisena tendència és més tècnica, però útil per explicar la transició de l'espectacle a la productivitat real. Pita sosté que el 2025 va ser l'any de les demostracions, els errors i els aprenentatges. "El 2026 serà el de la implementació real, però en petites dosis", afegeix. Els agents d'IA es comencen a infiltrar en tasques molt concretes: redactar informes, vigilar bases de dades, monitorar la competència i generar documentació.

No són genis universals, però tampoc necessiten ser-ho. Són assistents especialitzats que fan tasques concretes millor que un humà amb poc temps. Les empreses que els integrin de manera assenyada guanyaran velocitat. Les que els aïllin com a joguines de laboratori perdran la carrera silenciosa de l'eficiència.

Però els agents no valen per a tot. S'haurà de ser molt encertat a l'hora de desplegar-los, tant des del punt de vista del problema que cal resoldre com de les tecnologies que s'utilitzaran, i 2026 serà el moment de veure si els protocols MCP i A2A permeten accelerar la interconnectivitat. Es produirà l'automatització dels processos administratius i els basats en coneixement? Aconseguirem una interdependència més enllà de l'empresa perquè els agents d'una empresa interaccionin amb els d'altres empreses?

"El 2026 no va de promoció massiva (hype), va de maduresa", conclou Pita; de quant estem disposats a integrar, a cedir, a preguntar, a dubtar. La IA continuarà creixent, però el més important és si nosaltres sabrem créixer amb ella. El repte no és predir el futur, és construir-lo amb sentit.