Quina edat té realment el meu cos?

L'esperança de vida a Espanya ha arribat a 86 anys en les dones i 81 anys en els homes, i s'ha consolidat com una de les més elevades de la Unió Europea, segons va publicar l'any passat l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Tot i ser una dada aparentment positiva, s'ha observat una bretxa creixent entre l'esperança de vida i l'esperança de vida saludable, és a dir, les persones viuen més anys —deu més que el 1975—, però proporcionalment no ho fan amb una millor salut. És habitual veure persones d'edat avançada amb un alt grau de dependència i mala qualitat de vida.

Fa dècades que la ciència treballa per quantificar l'envelliment biològic, que està més relacionat amb les malalties causades per l'edat i l'estat de salut general de la persona que amb l'edat cronològica (el temps que ha passat des que vam néixer). Els primers intents de mesurar l'envelliment biològic es basaven en indicadors com la salut física i cognitiva, la incidència de malalties, el risc de mortalitat i variables sociodemogràfiques (per exemple, el nivell socioeconòmic i educatiu). Amb l'avenç de la investigació científica i tecnològica, actualment disposem de marcadors més específics que ajuden a calcular l'edat biològica d'una persona amb més precisió.

Salvador Macip, catedràtic i director dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i també investigador adscrit a l'eHealth Centre, treballa en un estudi per trobar eines que permetin detectar un envelliment no saludable, amb l'objectiu d'impulsar intervencions destinades a alentir o modificar aquest procés. "Tendim a valorar l'envelliment a partir de signes externs, com l'aparença, o de factors subjectius relacionats amb la qualitat de vida. Hi ha senyals que poden fer semblar que una persona està envellida, però que són enganyosos, com ara tenir cabells blancs o arrugues de manera prematura, una menopausa precoç i la presbícia. Aquests factors externs no necessàriament tenenuna correlació exacta amb l'envelliment biològic, atès que no tots els òrgans del nostre cos envelleixen a la mateixa velocitat", explica Macip.

Conèixer l'edat biològica, una eina per prevenir malalties

El que és cert és que envellim de manera heterogènia: dues persones nascudes el mateix dia poden tenir una edat biològica molt diferent. Pot ser que una gaudeixi d'una salut excel·lent i que l'altra pateixi diverses malalties relacionades amb l'edat. Per al director dels Estudis de Ciències de la Salut, expert en bases moleculars i cel·lulars del càncer i malalties relacionades amb l'envelliment, "poder diferenciar l'envelliment saludable d'un envelliment accelerat o més pronunciat seria útil per predir possibles malalties i complicacions i, així, poder tractar-les com més aviat millor o, fins i tot, prevenir-les".

Una de les claus seria poder mesurar amb precisió el grau d'envelliment de cada òrgan, de manera que es pogués establir el grau exacte d'envelliment de la persona. "Avui dia es parla d'edat biològica d'una manera poc rigorosa. S'intenta condensar un tema molt complex en una sola xifra que no representa de cap manera allò que realment està passant dins del cos", explica l'investigador.

Tot i que encara no és possible mesurar amb precisió el grau d'envelliment, sí que hi ha un gran nombre de marcadors que ens poden donar pistes, com la llargada dels telòmers o els anomenats rellotges epigenètics, un dels mètodes més utilitzats actualment per establir l'edat biològica. Aquesta eina calcula les modificacions químiques que el nostre ADN acumula amb l'edat i que permeten estimar, en certa manera, el grau d'envelliment.

Altres paràmetres que també es fan servir són rellotges basats en les òmiques, construïts a partir de dades moleculars com la genòmica, la transcriptòmica, la proteòmica, la metabolòmica i la metagenòmica. "Aquests rellotges seran útils si els gestionem de manera combinada, però no individualment, com se sol fer ara. Són potents a l'hora d'establir relacions entre l'edat d'una població i el seu risc d'emmalaltir, però no ens permeten mesurar de manera exacta el risc d'una persona de patir malalties relacionades amb l'edat", explica Macip.

En un futur, l'eina que pot ser més fiable és una combinació de l'anàlisi de diverses òmiques amb la de paràmetres clínics. "Com més angles puguem mesurar, més exacta serà la resposta", afirma. En la recerca que porta a terme amb el seu equip, Macip busca marcadors biològics que, amb una anàlisi de sang, permetin calcular amb una certa exactitud l'edat de cada òrgan per predir quines complicacions relacionades amb la vellesa tenen més possibilitats d'aparèixer. 

Els riscos ètics de definir el grau d'envelliment

En una societat edatista com la nostra, etiquetar una persona com a vella no està exempt de riscos. L'estudi de Macip també pretén alertar de "la lleugeresa amb la qual fem servir el terme edat biològica. En realitat, és un concepte molt complex que no podem reduir a una simple mesura, com es fa sovint tant des de la ciència com des del món assistencial".

"El risc és interpretar una estadística com una certesa: l'edat biològica estimarà el teu risc d'emmalaltir amb l'edat, però no et podrà dir amb seguretat si tindràs o no una determinada malaltia. Aquestes dades es podrien fer servir per discriminar les persones; per exemple, negant-los una assegurança de salut privada", conclou.