Tractament personal
S'ha de triar el tractament de l'emissor (qui redacta) i del receptor o destinatari (a qui s'adreça) segons el tipus de text i la relació que hi ha entre l'emissor i el receptor.
El tractament de cortesia neutre propi del català és el de senyor o senyora. Habitualment es fa servir en els encapçalaments de cartes, convocatòries..., com a fórmula de salutació, etc.
Quant al tractament protocol·lari, la tendència actual és limitar-ne l'ús, ja que no s'adiu amb l'estil planer de les comunicacions més habituals a la UOC. Només es fa servir en actes solemnes i en comunicacions amb un grau elevat de formalitat.
Tractament de l'emissor
La persona que escriu el document es pot referir a ella mateixa de diverses maneres:
- Primera persona del singular (jo): comporta un estil més directe i la individualització de l'emissor; d'aquesta manera es poden distingir les accions, opinions, decisions, etc. pròpies de la persona que redacta de les de l'entitat de què forma part, que s'expressen en primera persona del plural.
- Primera persona del plural (nosaltres): s'usa en les comunicacions en què predomina el valor de la institució, el departament o el centre des del qual es trameten.
- Tercera persona del singular (ell/ella): l'ús d'aquest tractament comporta el distanciament de l'emissor envers el receptor i redueix la importància de la relació personal entre ells dos. Actualment aquest tractament es fa servir en pocs documents, com ara l'acta de reunió o la invitació.
S'ha de ser coherent amb la tria que es fa i mantenir el mateix tractament i les concordances amb els verbs i els pronoms al llarg de tot el text.
Tractament del receptor
La persona a qui s'adreça un document pot rebre diversos tractaments:
- Segona persona del plural (vós): és el tractament tradicional en el llenguatge administratiu català, encara que el referent sigui singular (Benvolgut senyor, us informem...). Indica una relació en què es combinen la cordialitat i el respecte entre l'emissor i el receptor.
Aquest tractament pot tenir per a algunes persones una connotació arcaïtzant i els pot representar una certa incomoditat a l'hora de fer servir la forma de subjecte vós. Malgrat això, comporta un avantatge important enfront del tractament de vostè pel fet que evita la necessitat de distingir formes masculines i femenines (saludar-vos en lloc de saludar-lo/la).
- Tercera persona del singular (vostè) o del plural (vostès): actualment aquest tractament és habitual en les relacions fora de l'Administració. Indica una relació molt respectuosa entre la persona que escriu i la que rep el document.
- Segona persona del singular (tu) o del plural (vosaltres): és un tractament cordial i el més proper de tots. Es fa servir en comunicacions en què volem transmetre calidesa i proximitat a la persona (en el cas de tu) o al col·lectiu (en el cas de vosaltres) al qual ens adrecem. En les comunicacions per correu electrònic, en què les relacions entre emissor i receptor són més directes, el tractament de tu és habitual i, alhora, natural.
S'ha de ser coherent amb la tria que es fa i mantenir el mateix tractament i les concordances amb els verbs i els pronoms al llarg de tot el text.