Sílvia Bravo (Ubik Media)
La tercera i darrera sessió del The eHealth What If Forum de la UOC va centrar el debat en com la col·laboració internacional pot contribuir a la transformació digital de la salut. Culminava, així, aquest nou viatge de l'eHealth Center, com el qualificava el seu director, Albert Barberà, durant les conclusions finals. La primera edició d'aquest fòrum de trobada entre acadèmics, professionals i gestors de la salut i usuaris es va tancar parlant amb experts de diferents països llatinoamericans. Les dues primeres sessions es van centrar en les necessitats i la participació de professionals i usuaris, i en el nou paradigma dels sistemes de salut que comporta la transformació digital.
Francesc Saigí, director del centre col·laborador en salut digital (e-health) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, va moderar la sessió, que va començar amb la presentació de les conclusions del treball Estudio sobre telemedicina internacional en América Latina: motivaciones, usos, resultados, estrategias y políticas, impulsat pel Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i publicat recentment.
A partir d'una anàlisi bibliogràfica extensa, una enquesta en línia a 1.443 professionals de la salut de 19 països i entrevistes detallades a 29 experts en telemedicina, l'estudi conclou que hi ha una relació positiva entre l'ús de la telemedicina internacional i la productivitat dels professionals de la salut; que la telemedicina internacional té un bon retorn per als sistemes nacionals de salut i que, malgrat tot això, l'ús de la telemedicina internacional és encara escàs a Llatinoamèrica. Per aconseguir el desenvolupament de tot el potencial que té, els experts fan deu recomanacions, entre les quals destaca la creació d'una agència supranacional que faciliti el consens entre els diferents agents i desenvolupi mecanismes comuns de governança i interoperabilitat.
L'estudi sorgeix arran d'una sèrie d'iniciatives de telemedicina internacional que de manera més o menys espontània es van desenvolupar a la regió per donar resposta a la pandèmia. Van donar detalls d'algunes d'aquestes iniciatives durant les seves primeres intervencions els ponents de la taula de debat: Daniel Otzoy, director executiu de la Xarxa Centreamericana d'Informàtica en Salut (RECAINSA); Walter Curioso, membre del Comitè d'Experts en Salut Digital de l'OMS i vicerector de Recerca a la Universitat Continental del Perú; Sandra Gallegos, cirurgiana i membre del Ministeri de Salut de Colòmbia, i Janine Sommer, infermera i coordinadora de projectes de telemedicina de l'Hospital Italià de Buenos Aires.
A més, dos dels experts que van ser entrevistats per a l'estudi del BID van seguir la sessió i van fer les seves aportacions en el xat de la retransmissió en directe: Myrna Martí, consultora internacional en Sistemes d'Informació per a la Salut i Transformació Digital de l'OPS/OMS, i Pablo J. Orefice, director de Salud.uy a l'Agència de Govern Electrònic i Societat de la Informació i del Coneixement de la Presidència de la República Oriental de l'Uruguai.
Malgrat que el pes de la telemedicina durant la pandèmia es va dedicar a enfortir activitats de telesalut locals —per a l'atenció ambulatòria i domiciliària de malalties cròniques, salut mental i pediatria, així com de les unitats de vigilància intensiva i hospitalitzacions—, els experts van assenyalar la importància de la socialització d'experiències internacionals en la gestió de la crisi sanitària provocada per la COVID-19. Aquestes experiències, van comentar, els van permetre millorar la reglamentació existent als seus països o engegar iniciatives regionals de manera molt més ràpida, ja que es basaven en evidències d'experiències similars en altres països.
De fet, els experts llatinoamericans van destacar que aquesta transferència de coneixements i tecnologies és bàsica, no només per solidificar les implementacions nacionals, sinó també per crear un escenari comú sobre el qual es pugui edificar el consens i els acords que permetin el desenvolupament de tot el potencial de la telemedicina internacional.
Actualment, molts dels països llatinoamericans no tenen regulació pròpia per a la telemedicina. La pandèmia va accelerar algunes solucions i eines, com la recepta electrònica o l'ús de plataformes virtuals per a reunions entre professionals o consultes amb pacients, però les necessitats i els reptes van molt més enllà.
Xarxes com RECAINSA o RITMOS, van apuntar els experts, integren ja investigadors i tecnòlegs, així com gestors i professionals de la salut, per impulsar des de les comunitats de pràctica i coneixement el disseny i la implementació d'eines i solucions de salut digital. Aquestes xarxes reuneixen experts de tots els països llatinoamericans, i també d'altres llocs del món. Són, doncs, un espai de col·laboració fonamental per compartir experiències, desenvolupar projectes de recerca o nous programes de capacitació. A més, aquestes xarxes donen continuïtat a polítiques públiques i iniciatives que sovint poden trontollar en funció dels interessos polítics del moment a cada país.
Per a què va ser útil la telemedicina internacional en el pic de la pandèmia? Sens dubte, van coincidir els ponents, per contrarestar els efectes de la infodèmia, l'excés d'informació, sovint de poca qualitat, sobre què passava i com es podia afrontar des de les institucions i la ciutadania. Es van estrènyer també els llaços amb l'Organització Panamericana de la Salut (OPS) i amb el BID, que van impulsar una guia per a la implementació de programes de telemedicina, amb la intenció d'accelerar solucions de salut digital de qualitat.
Els desafiaments són tants com diversa és la regió. Als reptes d'organització i tecnològics comuns a la implementació de telemedicina a qualsevol país del món cal afegir-hi els provocats pel context geogràfic i sociocultural de Llatinoamèrica: bosses de pobresa, comunitats aïllades, multilingüisme, falta d'experts i infraestructures de salut, desconfiança entre països i un llarg etcètera.
No obstant això, els experts van assenyalar una vegada i una altra que entendre aquests reptes és imprescindible per desenvolupar no solament millors sistemes de salut locals, sinó també iniciatives internacionals de telemedicina que sumin.
En aquest context, els esforços s'haurien de dirigir a la gestió del canvi, a partir de la capacitació dels professionals de la salut i també dels ciutadans; a teixir aliances entre els sectors públics i privats; a crear un marc conceptual i legal de telemedicina a cada país que doni resposta als desafiaments i les necessitats locals, i que serveixi de base per construir ponts internacionals que siguin beneficiosos per a totes les parts implicades.
Sobre la proposta d'una agència supranacional de telemedicina, els experts van mostrar un gran acord en la seva creació, però també van reforçar la necessitat d'integrar els agents que fins a l'actualitat han empès la salut digital a la regió i comptar-hi: les xarxes, les universitats i els professionals i gestors que fins ara han liderat la salut digital als seus països o organitzacions.
L'agència ha de marcar el camí, però comptant amb tots. Es necessiten mecanismes per reglamentar i estandarditzar els serveis de telesalut, crear entorns per a la contractació segura d'aquests serveis entre països, contribuir a la conscienciació dels beneficis de la telemedicina i crear evidències per a futurs serveis i eines de telemedicina internacional.
El marc estratègic, apuntaven, podria ser semblant a la pràctica de l'advocacia internacional, amb programes de capacitació específics, que no només tinguin en compte les habilitats tecnològiques, sinó també sociològiques, econòmiques i culturals. No podem plantejar una telemedicina internacional aliena a les problemàtiques de cada país com són malalties endèmiques o bilingüismes deficients, o sense el desenvolupament d'habilitats toves com la comunicació digital intercultural.
Més enllà de la col·laboració internacional a Llatinoamèrica, els experts van apuntar a les oportunitats en aliances supranacionals nord-sud i intercontinentals sud-sud. La creació d'un escenari de telemedicina internacional eficient i sensible a les realitats locals té, doncs, una aplicació i un impacte molt més enllà de Llatinoamèrica.
Va tancar la sessió i aquesta primera edició del The eHealth What If Forum de la UOC el director de l'eHealth Center, Albert Barberà, el qual recollia les conclusions del cicle. Sens dubte, la pandèmia va ser un catalitzador de la implantació d'eines i solucions digitals, i ara som en un moment de reflexió en tots els seus aspectes. Hem entès que la transformació digital dels sistemes de salut no és tant un repte tecnològic, per més que quedi molt per fer també en aquest sentit, sinó més aviat un canvi cultural i organitzatiu.
Ens dirigim cap a un model híbrid, de medicina presencial i digital, de medicina local i internacional, que ens permetrà gestionar més bé la nostra salut. Tenim cada vegada més dades, que ens han de servir per crear evidències sobre les quals puguem implementar polítiques públiques. I per fer-ho possible és urgent i imprescindible comptar amb una aposta política local, nacional i supranacional.
****************
També pots escoltar directament el que els experts van dir responent a preguntes com:
- Presentació de les conclusions del treball Estudio sobre telemedicina internacional en América Latina.
- I si necessitem una agència de telemedicina internacional per a Amèrica?
- Preguntes de Fernanda Hernández, metgessa especialista en epidemiologia i editora i presentadora de la secció de salut a Noticias Caracol, Colòmbia.
- Cloenda de la primera edició del The eHealth What If Forum, a càrrec d'Albert Barberà, director de l'eHealth Center de la UOC.