Sucre: el negoci del dolç verí

«La diabetis i l'obesitat són problemes sanitaris molt greus a escala mundial», afirma Pilar Garcia-Lorda, directora dels Estudis de Salut de la UOC. Segons l'OMS, l'Europa del 2030 s'enfrontarà a una crisi sanitària i econòmica de «proporcions enormes», en què dos de cada tres europeus patirà sobrepès. Espanya se situa entre els països on se n'espera un augment més important: el 30% de la població patirà obesitat, i el 70%, sobrepès. El futur de la diabetis no és gaire més esperançador, als anys 80 es va diagnosticar a 108 milions de persones mentre que el 2014 ja n'eren 422. En menys de tres dècades hi ha hagut, doncs, un augment d'un 75% dels casos a escala mundial. A més a més, «la diabetis tipus 2, la que tradicionalment es diagnosticava en adults de mitjana i tercera edat, s'ha anat detectant en joves i nens», els pediatres ja han alertat d'un augment en els pròxims anys afirma Garcia-Lorda.

L'experta alerta que som davant d'un problema també econòmic: «Els sistemes sanitaris difícilment podran assumir els costos cada cop més grans d'atendre la diabetis, l'obesitat i les seves complicacions». Segons l'Institut McKinsey, l'impacte econòmic de l'obesitat és comparable al del tabaquisme o al de la violència armada.


Les mentides ensucrades de l'industria alimentària

Estem, doncs, davant d'una situació similar a la indústria del tabac quan afirmava que el fumar no produïa càncer? «Podem trobar alguns paral·lelismes entre una història i l'altra» explica Garcia-Lorda «les activitats del màrqueting i del lobby de la indústria alimentària són molt semblants a les que vam viure en el cas del tabac». Tot i la evidència científica que el consum de sucres afegits pot produir diabetis i obesitat «la indústria alimentària ho està intentant minimitzar a través de campanyes presumptament científiques o estudis finançats pel propi sector per a mirar de contrarestar el missatge negatiu». L'any 2004, per exemple, el lobby del sucre als Estats Units va recomanar que el 25% de les calories diàries provingués del sucre, una quantitat que és 2,5 vegades superior a la que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Un altre exemple és l'estudi publicat conjuntament per Coca-cola i l'Acadèmia Americana de Metges Familiars on assenyalen el sedentarisme com a causant de l'augment de l'obesitat i la diabetis.

«És una estratègia per distreure l'atenció sobre el sucre» afirma la directora dels Estudis de Salut de la UOC, «la indústria alimentària mira de dirigir el focus a altres causants cosa que sent certa, no resta responsabilitat al seus productes». Tot i així, alguns països com com Dinamarca, França, Hongria, Noruega, Sud-àfrica, Mèxic i Anglaterra han decidit aplicar un impost en les begudes ensucrades i destinar els diners a programes esportius, la coneguda com a sugar tax o taxa sucre. «Comencem a veure una forta pressió sobre la indústria alimentària, però no hauria de ser mai una iniciativa aïllada sinó un apartat més d'una estratègia global de salut pública» afirma Garcia-Lorda.


Els amagatalls del sucre

Tot i les intencionades campanyes per minimitzar els perjudicis del sucre, la realitat és que cada cop és més difícil trobar productes lliures d'aquests edulcorants. Un clar exemple són els productes light. La seva percepció social és que tenen menys greix i són més sans. Una afirmació que neguen els experts en nutrició de la UOC: «els productes light tenen com a mínim un 30% menys del nutrient en qüestió que l'aliment original. Això no vol dir que tingui necessàriament una bona proporció d'altres nutrients. Un iogurt light pot tenir un contingut més elevat en sucres afegits» afirma Alícia Aguilar, nutricionista de la UOC.

«El problema és que, gran part d'aquests sucres lliures estan amagats en productes processats i el consumidor no és conscient que conté aquests edulcorants» explica Pilar García-Lorda. Segons Judit Barrullas, professora col·laboradora d'Economia i Empresa de la UOC, el màrqueting alimentari necessita «seduir als consumidors mostrant els beneficis dels productes light». Ho fan «a través de frases publicitàries com: “0,0%”, sense greix, “sense sucre”, “diet”, “free” i l'embalatge (packagings) amb grafismes que suggereixen que és un producte saludable».

A banda dels productes light, hi ha un altre grup d'aliments processats que porten un contingut excessiu de sucre «en una llauna de refresc podem trobar fins a 40g de sucre», mesura que equival a 10 culleradetes. Una salsa de tomàquet porta tant sucre com una bossa de galetes. Segons un estudi de Harvard, aquest tipus de productes desencadenen una resposta hormonal que fa produir més insulina, fet que provoca més ansietat i major sensació de gana.


Compradors infantils: emocionar avui per fidelitzar el demà

La indústria alimentària utilitza tots els recursos de màrqueting per apropar els productes amb sucre als compradors més petits. Per a Judit Barrullas,«el target infantil no és el consumidor del futur sinó que ja és el consumidor del present». Arribar als més petits contribuirà a obrir la seva butxaca el dia de demà, «el “record de marca” deixa una empremta futura en el consumidor: és a dir el nivell de captació que aconsegueix amb els més petits afectarà en els productes que acabaran adquirint quan siguin grans» explica Barrullas. Les empreses s'hi apropen a través de les «emocions, sentiments, valors». Es deixen enrere «arguments racionals de compra per guanyar-se la seva confiança i sobretot, imposar l'experiència i el desig per sobre la necessitat».

L'embalatge (packaging) és «un increïble aparador» per atraure aquest públic objectiu (target), explica Barrullas «envasos cridaners, colors llampants, personatges fàcilment reconeixibles (dibuixos, personatges famosos), regals, adhesius...etc». Als supermercats hi ha diverses estratègies, com la posició del producte. «Els productes dolços es situen a la part més baixa de les prestatgeries perquè d'aquest manera l'infant hi puguin arribar sense dificultat i col·locar ell mateix el producte a la cistella» exemplifica Barrullas. Una altra estratègia és l'ús de la cadireta de nen del carro que permet que « interactuï amb el procés de compra de la persona adulta. Que estigui situat a l'alçada del pare o mare, ajuda al diàleg i a la capacitat de convicció de l'infant envers l'adult».

«Vivim en ambients obesogènics», és a dir, que faciliten «la inactivitat, el sedentarisme, el consum d'aliments densos energèticament, pobres nutricionalment i anem perdent patrons alimentaris saludables com la dieta mediterrània» conclouen els experts en nutrició.