10/4/18 · Institucional

Científic de dades, la tercera professió més sol·licitada a Espanya

L'Estat és el vuitè país del món en quantitat d'aquests professionals
Foto: Tirza van Dijk / Unsplash (CC)

Foto: Tirza van Dijk / Unsplash (CC)

Es tracta d’una professió molt atractiva per als joves de perfil tècnic, perquè combina una altíssima ocupabilitat amb una remuneració molt elevada, que a Espanya arrenca amb cinquanta mil euros anuals però que pot ascendir depenent de la responsabilitat i la grandària de l’empresa. Als Estats Units, on un científic de dades cobra més de cent mil dòlars, el perfil ha ocupat per segon any consecutiu el rànquing dels cinquanta millors llocs de feina a Amèrica, segons una enquesta publicada per Glassdor.

Diversos estudis assenyalen que la demanda d’aquests professionals creix anualment més d’un cinquanta per cent a Espanya i que molts d’aquests llocs de treball es queden sense cobrir. L’informe EPYCE 2017: Posiciones y competencias más demandadas, que elabora anualment l’EAE Business School, constata que els perfils relacionats amb les dades massives són els tercers més demanats a Espanya avui dia alhora que pronostica que en l’àmbit tecnològic seran els més demanats els propers dos o tres anys. Només el 2015, i segons l’enquesta Tic.job, les vacants per a perfils relacionats amb les dades massives van créixer un 92%.


Espanya és el vuitè país del món en quantitat de científics de dades

Espanya és el vuitè país del món en nombre de científics de dades, segons un estudi de Good Rebels, en un rànquing encapçalat pels Estats Units, amb un 55% de l’oferta. Parlem de científics de dades, analistes de dades, enginyers de dades, administradors de dades, analistes de dades i, fins i tot, artistes de dades (data artist). Globalment, però, el decalatge entre oferta i demanda d’habilitats analítiques se situa, segons estimacions de la International Data Corporation (IDC), entre un 40% i un 50%.

El concepte d’analista de dades, van encunyar-lo per primer cop el 2008 D. J. Patil i Jeff Hammerbacher, analistes de dades de Facebook i LinkedIn, respectivament. Els dos van preveure la importància d’aquest perfil professional que es capbussa en quantitats ingents de dades, hi posa ordre, en treu conclusions per a millorar l’operativa de l’empresa i esdevé peça clau en la presa de decisions en diferents àmbits.


Un perfil demanat a empreses grans i petites

L’analista de dades no és patrimoni exclusiu del sector de les grans empreses d’internet. El sector farmacèutic i el bancari, les asseguradores, els centres de recerca o la mateixa administració pública poden aprofitar aquest perfil per a interpretar dades, generar models predictius i millorar-ne el rendiment.

Amazon, Netflix o Facebook no haurien arribat on són sense un exèrcit d’analistes de dades que treballen cada dia per millorar les seves operacions. Google ocupa més de mig miler de persones només en la tasca d’analitzar dades. A l’Estat espanyol, el banc Santander ha creat una àrea pròpia de dades massives, el BBVA i CaixaBank la van crear el 2014. Sanitas, en l’àmbit de la salut, ha dissenyat la figura del CDO (chief data officer), mentre que en el món esportiu l’FC Barcelona i el Real Madrid desenvolupen projectes per a la gestió dels seus fans.

Però l’analista de dades no és un perfil exclusiu de la gran empresa, moltes pimes comencen a apostar per aquest tipus de professional. Totes les empreses d’avui operen digitalment i un dels seus principals dèficits és no treure prou rendiment a la quantitat de dades que genera l’activitat del dia a dia amb els seus clients. Un analista de dades pot significar estalvi i precisió en la presa de decisions.

«Aquest perfil de professional», explica Teresa Sancho, professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions, «s’acostumava a buscar entre estadístics o matemàtics, o també entre informàtics, però és evident que és un perfil híbrid i polièdric del tot específic: comprèn problemes i formula preguntes, captura dades, les emmagatzema i les analitza, les visualitza i les explica i en treu conclusions. Per aquest motiu, és necessari que tingui una solidesa matemàtico-estadística i de programació, però al mateix temps s’espera que sigui creatiu i sàpiga treballar en equips multidisciplinaris». 


Científic de dades: nou grau de la UOC

Conscient d’aquests factors, i motivada pel seu enfocament a l’ocupabilitat i al disseny de formació segons la demanda professional de les empreses, la UOC estrenarà el febrer del 2019 un nou grau de Ciència de Dades Aplicada, que formarà professionals capaços d’utilitzar grans conjunts de dades amb la finalitat d’abordar problemes complexos amb solucions innovadores, treballant en equips multidisciplinaris, críticament i amb facilitat comunicativa.

La UOC ja disposa d’oferta docent en aquest àmbit: el màster universitari de Ciència de Dades (Data Science) i un màster propi d’Intel·ligència de Negoci i Big Data, impulsats pels estudis d’enginyeria de la UOC. El grau completarà aquesta línia i, segons la seva directora, Teresa Sancho, «s’impulsa per a respondre a la demanda del mercat, que demana líders de gestió de dades i analítica. En aquest sentit, cal formar persones amb habilitats de programació i tractament de dades i també amb capacitat d’interpretar resultats i, en molts casos, de crear i gestionar infraestructures de dades massives».

En relació amb les perspectives del grau que oferirà la UOC, Sancho és optimista. «El màster d’Intel·ligència de Negoci i Big Data i el nou de Ciència de Dades han estat uns dels més reeixits de la UOC. Amb el grau també som optimistes, perquè s’enfoca a una important veta de mercat i perquè té una vocació professionalitzadora molt forta: no oferirà més teoria de la necessària, de bon començament s’abordaran problemes reals i es treballarà amb dades», conclou.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Institucional