10/5/18

Els desafiaments de les famílies reconstituïdes: la competitivitat entre els germanastres i la gelosia dels adults

Els experts alerten que s'ha d'evitar parlar malament de les parelles anteriors perquè són «exparelles però no expares»
Foto: <a href="https://pixabay.com/en/family-journey-mother-father-baby-2485714/" target="_blank">Pixabay/TheVirtualDenise</a>

Una família reconstituïda és la formada per una parella en què almenys un dels dos adults aporta un o més fills de relacions anteriors, com és el cas dels divorciats o els vidus ajuntats amb altres persones. A Espanya aquest fenomen va a l'alça. Segons les últimes dades de l'INE (2011) un 7,4% de les famílies són reconstituïdes i representa per als nous membres del nucli familiar diversos desafiaments que cal superar: rebuig dels fills cap a la nova parella, gelosia dels adults i falses expectatives, competitivitat entre els germanastres, entre altres. Per a la psicòloga de la UOC, Sílvia Sumell, una integració adequada dels membres en la nova família depèn en gran part de com s'hagi desenvolupat el divorci o la separació dels pares i de la seva capacitat de reorganitzar la nova família d'una manera funcional o no.

El rebuig dels fills cap a la nova parella és un dels principals obstacles que cal superar en una família reconstituïda recent. «És un sentiment normal i habitual perquè els fills solen tenir l'esperança que els pares tornaran a estar junts i acostumen a pensar que amb una parella nova ja no se'ls estimarà tant», explica Sumell, també professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

Davant d'aquesta situació, «donar temps als fills» és la primera recomanació que fa l'experta a la parella. A vegades és l'adult qui té pressa d'anar a viure amb la nova família i, en canvi, els nens necessiten més temps per a adaptar-se. «Cal que la implicació sigui progressiva i explicar-los quins seran els passos següents». Se'ls hi ha de fer entendre que com a pares no els perdran i, per això, és important evitar criticar l'altre progenitor davant dels fills. «Es tenen exparelles, però no expares», recorda.

Al principi de la convivència entre els fills d'una banda i de l'altra es poden generar situacions de competitivitat. Alhora també poden sorgir discussions entre els adults en adonar-se que es comparteixen pautes educatives diferents, diu la psicòloga, i es pot tenir una sensació d'injustícia perquè la parella té un tracte diferent amb els fills propis i els altres, sobretot pel que fa al compliment de les normes. «S'ha d'anar en compte amb les desigualtats que es poden generar i, per a evitar-ho, una de les propostes és que els adults elaborin una llista de normes i regles de casa fent partícips als fills», recomana la psicòloga.

En altres casos, un dels adults pot arribar a pensar que la nova parella només està bé quan no hi ha els fills pel mig, o pot tenir falses expectatives pensant que la nova parella «li donarà tot el que no va obtenir de l'anterior relació». O fins i tot pot sentir gelosia: «Està més pels seus fills que per mi». En aquest cas, Sumell alerta els adults que han d'encarar la relació nova acceptant que sorgiran problemes de parella i que han d'evitar posicionar-se entre el nou matrimoni o parella, o els seus fills.

Conviure amb nous membres en una família, de fet, aporta avantatges. Permet tant a la parella com als fills establir nous vincles afectius amb l'altra part de la família (avis, cosins, oncles, etc.), aprendre a relacionar-se amb altres persones (per exemple amics de l'altra part) i així enfortir la capacitat d'adaptació social, o guanyar, en el cas dels fills, suport entre els «nous germans». «En definitiva, ningú no substitueix ningú i en tot cas els nous membres de la família es complementen», conclou Sumell.


Les famílies reconstituïdes predominaran sobre la resta en el futur?

«La família reconstituïda en molt bona mesura serà la família del futur, però no perquè sigui la desitjada o aquella cap a la qual es vol tendir, sinó senzillament per una qüestió estadística», apunta el sociòleg de la UOC Francesc Núñez: «El nombre de divorcis augmenta i els divorciats es continuen aparellant». Per al sociòleg, el que hi haurà en el futur serà sobretot diferents tipus de família que no encaixaran amb el model de família nuclear vigent en el segle XX.

Actualment, les famílies es fan i es desfan més ràpidament i els tipus de reconstrucció també augmenten. No solament per circumstàncies socials, sinó també per intervencions biomèdiques en la fecundació i la gestació dels fills. «Tot plegat, que pot semblar molt complicat, no comportarà cap problema si està ben legislat i ben establert; això vol dir que serà possible qualsevol família (qualsevol manera d'organitzar la reproducció) que estigui legalment, i socialment, permesa», remarca el sociòleg, que també és professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC.

«El que està canviant profundament, i la família n'és una conseqüència, és la manera com els individus es perceben i es construeixen», remarca Núñez, també investigador del grup de recerca MEDUSA de la UOC. L'autonomia —en el sentit d'independència ideològica—, la racionalització, la capitalització, l'intercanvi en termes instrumentals i econòmics són factors, entre altres, que condicionen les persones en la construcció de la seva vida. «Per tant, els individus moderns es casen, tenen fills, se separen i es tornen a ajuntar sempre en funció d'aquest càlcul-percepció del que els surt més a compte per a gestionar i organitzar la criança dels seus fills. Quan no hi ha fills, els criteris de selecció són altres», conclou el sociòleg.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits