El que el selfie explica de tu

  Foto: Unsplash/Djamal Akhmad Fahmi

Foto: Unsplash/Djamal Akhmad Fahmi

09/08/2018
Nria Bigas Formatj
Augmenten els selfies de grup enfront dels individuals perqu sn ms ben valorats

La prctica normalitzada de l'autofoto redueix l's de l'etiqueta #selfie

El 16 de gener de 2011, Jennifer Lee va publicar la primera fotografia etiquetada com a #selfie. Anys ms tard, aquesta innocent etiqueta s'ha utilitzat a Instagram milions de vegades. «El selfie s una forma d'autoexpressi, s una prctica social i comuna i respon a una qesti cultural», afirma Gemma San Cornelio, professora dels Estudis de Cincies de la Informaci i de la Comunicaci de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Per a alguns s una expressi narcisista; per a l'experta i investigadora del projecte Selfistories «s una forma ms de narrativa personal, desplaa el tradicional s de la fotografia, de l'"aix s aix" al "jo hi era", i s una prctica consolidada i normalitzada que ha provocat una reducci de l'etiqueta #selfie».

En aquesta lnia, una recerca del grup Mediaccions de la UOC publicada a la revista International Journal of Communication dels investigadors i professors de Comunicaci Gemma San Cornelio i Antoni Roig, Selfies and cultural events: mixed methods for the study of selfies in context, conclou que l'autofoto s una eina de narrativa personal quotidiana, que les autofotos de grup guanyen pes i que es fa servir menys l'etiqueta #selfie.

L'estudi analitza les publicacions (posts) fetes durant dos esdeveniments: el Barcelona Games World i el Primavera Sound 2016. Durant 24 hores es van monitorar les publicacions a Instagram amb l'etiqueta oficial de cada un dels esdeveniments. De l'anlisi del primer dia de l'etiqueta #primaverasound2016 s'han extret 1.760 imatges, un 15,5% de les quals sn autofotos, individuals o de grup. «El selfie individual s'ha identificat com una mena de desviaci patolgica i un fet narcisista que es percep negativament», afirma Roig. Durant la recerca, algunes de les persones entrevistades es veien amb la necessitat de donar alguna justificaci que n'expliqus l's. «Amb el selfie grupal aix no passa; el fet de mostrar com es gaudeix col·lectivament d'una situaci dona transcendncia a la foto, s ms ben valorat i es percep ms positivament», afirma Roig. Algunes de les autofotos que han recopilat ms m'agrades al llarg de la histria sn de grup: la dels Oscars, la del papa Francesc o la de Barack Obama.


Adeu a l'etiqueta #selfie

Els resultats de la cerca del concepte selfie a internet han anat a la baixa els darrers cinc anys, per no pas el nombre d'autofotos, afirmen els investigadors de la UOC. L'explicaci s simple: «s un signe de "naturalitzaci" de la prctica; se'n fa innecessari l's perqu tothom s capa de reconixer qu sn», explica San Cornelio. Tal com demostra la recerca, els usuaris consideraven redundant etiquetar amb «selfie» una imatge que ja s'entn i se sap que ho s.

«s important tenir en compte tamb la informaci que envolta la publicaci, les etiquetes, les mencions i com es relaciona aquesta imatge amb les seves altres publicacions de la cronologia», considera Roig. Durant l'anlisi es va posar de manifest que les etiquetes ms fetes servir es relacionen amb l'experincia viscuda, l'esdeveniment i la localitzaci, juntament amb etiquetes espontnies i en angls per a arribar a una audincia potencialment ms gran.


La variable del temps

«L's que es fa dels selfies est ms relacionat a mantenir i rememorar el moment i l'esdeveniment com un record que a aconseguir m'agrades», explica San Cornelio. Es poden interpretar com una forma de testimoni que capta un moment nic, com feien els lbums de fotos en el passat. «En el cas d'Instagram, els records es narren sobretot en temps real, per a ser compartits, rebre m'agrades i comentaris», considera Roig.

El temps es converteix en un element clau que a ms n'explica l's. «Narrativament, hi ha un temps vlid de publicaci de les imatges i els usuaris autoregulen el marge de temps raonable per a poder explicar una experincia», alerta Roig. Aquesta narrativa, per, no ha de ser necessriament lineal ni sincrnica: «les imatges es poden publicar dies desprs de l'esdeveniment, per el factor de legitimitat ("jo vaig ser all") t un paper important durant l'esdeveniment», consideren els experts. Aquesta asincronia es dona per la mateixa estratgia narrativa de l'usuari, per a qui s important triar, pensar, reenquadrar la foto i pensar on la pot compartir, per exemple.


Qu pot explicar l'autofoto de la meva cultura?

«La perspectiva cultural del selfie es relaciona amb noves formes de comunicaci basades en la presentaci del "jo" com a expressi d'emocions i estats d'nim», considera Roig. «Per a entendre el fenomen, s important considerar el selfie com un fet cultural i social amb un significat individual i una expressi creativa», afegeix.

Precisament, l'estudi Selfiecity, que va recollir 120.000 imatges a l'atzar durant una setmana a Instagram provinents de cinc ciutats diferents (Bangkok, Berln, Moscou, Nova York i Sao Paulo), ho posa de manifest. Segons aquest estudi, les dones es fan ms autofotos que els homes, les fan amb posicions ms expressives que ells i amb un enfocament ms picat. Per a cada ciutat analitzada, les autofotos femenines superaven les masculines: les russes es fotografien 4,6 vegades ms que ells, i a Europa la xifra es redua fins a 1,9 vegades. Tanmateix, segons es desprn de l'estudi, les dones que tenen ms de trenta anys disminueixen el nombre d'autofotos. L'edat mitjana total era de 23,7 anys, de 21 a Bangkok i de 25,3 anys, l'edat ms gran, a Nova York. Les ciutats de Bangkok i Sao Paulo tenien les autofotos ms somrients i Moscou, les menys somrients.

Altres estudis com The lonely selfie king: selfies and the conspicuous prosumption of Gender and Race mostren com el significat i la percepci sobre l'autofoto sn diferents segons gnere i raa. Aix, segons l'estudi, els homes i dones blancs sn menys proclius a fer-se autofotos en comparaci dels homes i dones negres i llatins. A aquests ltims els agrada fer-se'n i se'n fan moltes ms que els homes i dones blancs que s que se'n fan. Segons el gnere, les motivacions i la dedicaci a l'autofoto sn diferents. «Aquestes noves maneres de fotografiar i de compartir per mitj de les TIC tamb demanen noves maneres de mirar aquestes imatges», conclou San Cornelio.